dilluns, 7 d’octubre del 2013

FORMACIONS 2013

 2 ÚLTIMES PLACES EN EL CURS DE QUIROMASSATGE



El massatge facial redueix l’ansietat i l'estat de mal humor i incrementa l'activitat nerviosa simpàtica.

Resum fet per Pol Segarra.

En aquest article publicat al 2008 per Tomoko Hatayama, Shingo Kitamura, Chihiro Tamura, Mayumi Nagato i Koichiro Ohnuki, i realitzat a la Universitat de Kyushu (Fukuoka, Japó), ens explica que en el massatge o en els tractaments facials els pacients redueixen la seva angoixa psicològica i que activen el sistema nerviós simpàtic, ja que en les anàlisis s’han observat que els nivells d’alta freqüència (HF) augmenten just després del massatge. 
En el massatge general de la part posterosuperior del cos, és a dir, espatlles i part posterior del tronc, s’ha vist que només es redueix l’ansietat i que la tensió arterial disminueix una mica. En canvi, en el massatge facial també s’aprecia una relaxació extrema i superior a la del massatge corporal. 
Tot i així, els observadors van veure que aquesta disminució de HF era degut a la desactivació general que produeix el massatge facial, juntament amb els factors de son i la significativa reducció de l’ansietat. La conclusió final que van deduir era que el massatge facial podria tenir efectes positius no solament vers la bellesa, sinó que també en l’estat psicològic i l’activitat cerebral de la persona. 
Un estudi que van realitzar Inoue i Hughes y Stones, divulguen sobre el canvi de l’estat d’humor associat a l’activitat del sistema nerviós autònom. En aquets estudi es varen formular dues grans hipòtesis. 
Per saber si aquest estudi era cert, varen agafar 32 japoneses (dones) que tinguessin entre 20 i 40 anys. El procediment del massatge es basava en 4 passos. El primer, una neteja amb crema netejadora de mans. El segon, extreure la queratina amb exhalació. El tercer, ones ultrasòniques tractades amb gel. Finalment, el quart pas, utilització de loció per retenció d’humitat. El temps del tractament va ser d’uns 45 minuts. 
Al pacient se li va realitzar abans i després dos qüestionaris diferents, la forma POMS-short i la forma STAI-JYZ.
La forma POMS-short està formada de 30 preguntes sobre l’estat d’humor corrent. El pacient selecciona un dels valors per cada grup. Els valors són 0, 1, 2, 3 i 4; en el que 0 és l’estat d’humor mínim i el 4 és l’estat d’humor màxim.
La forma STAI-JYZ, és una escala de 20 articles que mesuren el nivell d’ansietat. El pacient selecciona un dels quatre valors (1, 2, 3, 4), en el que el valor 1 és el mínim i el valor 4 és el màxim.  Les puntuacions STAI-JYZ indiquen un augment en la resposta a l'estrès estacional i una disminució en condicions de relaxació. 
Totes les dades de les dos formes estan expressades amb un +/- dins l’error estàndard. L’estadística va ser calculada amb la versió 14 SPSS (Chigago, EEUU). Els resultats eren l’important del procediment.
  • En la Fig. 1 els resultats obtinguts han estat plenament satisfactoris amb l’augment de LF i HF després del massatge. (P=0.035).
  • En la Fig. 2, podem apreciar la diferència entre els resultats mitjans entre el premassatge i el postmassatge. Molts dels resultats obtinguts dels diferents sentiments negatius van disminuir després del massatge. Especialment, la tensió, l’ansietat i la fatiga, que van disminuir considerablement en quasi tots els pacients. La hostilitat i la ira no han variat gaire. I concretament els resultats de l’ansietat a l’STAI s’ha reduït molt després del massatge (P<0.001).




Figura 1 : Canvi de la relació LF / HF abans i després d'un massatge facial. Les barres d'error indiquen ± ES, n = 32, *: p <0,05.


Figura 2: Els canvis en la qualificació de la prova significa POMS abans i després d'un massatge facial. Cada valor representa la mitjana de puntuació de sis subescales de la prova POMS, i s'expressa com la mitjana ± ES (n = 32, *: p <0,05). TA (tensió i ansietat), D (depressió i abatiment), AH (la ira i l'hostilitat), V (vigor), F (fatiga), i C (confusió).



Fins al moment, tots els estudis han reportat efectes fisiològics i psicològics positius del massatge de tot el cos quan es realitza com un mètode de condicionament psicosomàtic. Tot i així, existeixen poques investigacions sobre el massatge estètic facial. L'ansietat en els estats d'ànim de l’STAI i negatius en el POMS-short es va reduir significativament després del massatge. Aquests resultats són consistents amb l'anterior estudi. 
En contra a aquesta predicció, l'activitat nerviosa simpàtica augmenta després del massatge. S'especula que la discrepància era simplement a causa de les diferències en el moment del mesurament. 

En conclusió, el present estudi podria demostrar que el massatge facial redueix l'angoixa psicològica. En conjunt, podria ser raonable que el massatge facial va ser realitzat originalment com un tractament cosmètic, ja que un efecte de refresc en lloc de relaxació. Per tant, s'espera que l'ús de mètodes d'avaluació psicològic i fisiològic permeti al mateix temps que s’aconsegueixi informació més concreta i així poder avaluar millor els efectes dels diversos estímuls.

Referències
- Inoue et al i Hughes y Stones1: Inoue N, Kuroda K, Sugimoto A, Kakuda T and Fushiki T (2003) Autonomic nervous responses according to preference for the odor of Jasmine tea. Biosci Biotechnol Biochem 67, 206–1214
Hughes JW and Stoney CM (2000) Depressed mood is related to high-frequency heart rate variability during stressors. Psychosom Med 62, 796–803.

- STAI2: State Trait Anxiety Inventory. És una mesura comunament utilitzada de característica i estat d'ansietat (Spielberger, Gorsuch, Lushene, VÄGG, i Jacobs, 1983). Pot ser utilitzat en entorns clínics per diagnosticar l'ansietat i per distingir-les síndromes depressius.

L'ús del massatge abdominal per tractar el restrenyiment crònic - Revisió

Resum fet per Marta Moreno.

Aquesta revisió ha estat realitzada per Marybetts Sinclair, especialista en massatge terapèutic.

La constipació és un desordre de la mobilitat intestinal pot ser provocat per un canvi en la dieta, medicació, un canvi en la rutina diària, la cirurgia abdominal o aguda l'estrès emocional. La constipació  de més durada però ocorre generalment per malaltia, mala alimentació, espasticitat muscular, obstruccions físiques, contraccions lentes, o altres factors fan que els excrements es moguin a través del còlon a un ritme més lent del normal, fins que en el moment en què arriba al final de l'intestí gruixut s'ha perdut una gran quantitat d'aigua i arriba a ser dur, sec i difícil d'eliminar.

La constipació afecta a un 9% del nens, i entre un 12 i un 19% d'adults. La població més afectada son les dones i les persones grans. Moltes dones són candidates a patir constipació crònica.

Els tractaments més utilitzats per pal·liar aquest problema són els canvis a la dieta augmentant el consum de fibra i aigua, exercici físic, ènemes, l'administració de laxants, la cirurgia s'utilitza com a última opció.

Es van revisar tots el estudis amb evidencia científica on es parla del massatge abdominal com a tractament de la constipació crònica i es va arribar a una sèrie de conclusions.

Els factors que interfereixen amb el moviment oportú de contingut abdominal a través del sistema digestiu:
Més d'un factor pot estar present en el mateix pacient.
  • Factors relacionats amb l'estil de vida com ara una dieta baixa en fibra, ignorant periòdicament la necessitat de defecar, i cròniques la deshidratació.
  • Un baix to muscular a causa de la inactivitat, disminueix el temps de trànsit gastrointestinal.
  • Els canvis relacionats amb l'envelliment com la pèrdua de neurones entèriques i la major susceptibilitat als efectes adversos a medicaments.
  • L'ús prolongat de laxants estimulants, la qual cosa pot resultar en una disminució de les contraccions intestinals i augment de restrenyiment.
  • La disfunció dels músculs del sòl pelvià secundaris per al part o la histerectomia.
  • Les condicions mèdiques com ara hipotiroïdisme, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, la malaltia de Crohn, la diabetis, malaltia celíaca, síndrome de l'intestí irritable, els accidents cerebrovasculars, la diverticulosi, la paràlisi cerebral i lesió de la medul·la espinal, que pot, ja sigui perquè les contraccions intestinals lents o espasme colònic crònic, els quals poden reduir la velocitat del moviment de la femta.
  • Ús de medicaments astringents, com els opiacis, diürètics, antidepressius, antihistamínics, antiàcids i anticonvulsius. Els opiacis, per exemple, poden disminuir les contraccions peristàltiques, així com l'impuls de defecar. L'ús d'aspirina i els antiinflamatoris també s'associen amb restrenyiment crònic .
  • L'obstrucció mecànica: Els petits i grans intestins poden ser comprimits per tumors, hèrnies, prolapse intern d’òrgans, espasmes crònics del còlon, el pes d'un fetus durant l'embaràs o una acumulació d'excrements dures i seques.
  • Adherències intestinals que poden estrènyer el recorregut de l'intestí. Poden resultar d'infeccions abdominals anteriors, traumatisme abdominal, l'endometriosi, la radioteràpia de la pelvis, i la cirurgia abdominal, especialment l'intestí gros, l'apèndix o l'úter.
  • L'estrès emocional. El tracte gastrointestinal conté fibres nervioses simpàtiques i parasimpàtiques, i sota estrès emocional, la funció simpàtica predomina en contraure els esfínters, la constricció del sistema digestiu els vasos sanguinis i la inhibició de la motilitat i la secreció. L'estimulació de la innervació parasimpàtica del còlon augmenta la seva activitat motora, mentre que l'estimulació simpàtica la disminueix. Les condicions tals com l'ansietat, la depressió i el deteriorament cognitiu poden contribuir al restrenyiment.


El massatge abdominal pot estimular el peristaltisme, disminuir el temps de trànsit colònic, augmentar la freqüència de moviments de l’intestí en pacients amb restrenyiment i disminuir la sensació de malestar i dolors que l'acompanyen.

Un massatge suec típic de l'abdomen per al restrenyiment com a exemple:
Les contraindicacions inclouen obstrucció abdominal, massa abdominal, hemorràgia intestinal, la radioteràpia abdominal, hèrnia estrangulada i menys de 6 setmanes després d'una cirurgia abdominal.
  1. Pressions lliscants de tot l'abdomen-10 vegades.
  2. Pressions lliscants del recte abdominal, els oblics externs i interns i transvers abdominal músculs-10 vegades cadascun.
  3. Amassament l'abdomen: 3 vegades.
  4. Massatge lliscant en direcció de les agulles del rellotge sobre la presumpta ruta del colon 10 vegades.
  5. La vibració de l'intestí prim i gruixut-d'un minut, o més.
  6. Repetir el pas 4.
  7. Passar i amassar sobre la suposada ruta del còlon, amb el puny, palmell de la mà o el polze un minut o més.
  8. Amassament sobre la suposada ruta del còlon una vegada.
  9. Vibració sobre la presumpta ruta del còlon.
  10. Repetiu el pas 4.


Les tècniques utilitzades en diferents estudis poden variar en certa mesura: per exemple que s'utilitza principalment pressió baixa, mentre que altres utilitzen pressió moderada.

Pressions lliscants de l'abdomen per a un total de 7 min. En la direcció del colon.


Conclusions:

Com a conclusió després de treballar aquest article crec que el massatge abdominal pot ajudar a millorar el trànsit intestinal conjuntament amb un canvi d'hàbits alimentaris incrementant la ingesta de fibra en forma de verdures, fruites i grans integrals. També entra en joc l'exercici físic ja que ajuda al moviment de l'intestí.
El massatge abdominal estimula el peristaltisme intestinal i ajuda a l'evacuació.

Citació bibliogràfica:
Marybetts Sinclair LMT. The use of abdominal massatge to treat chronic constipation. Revisió sistemàtica [Internet] 2010. [consulta 19 de juliol de 2013] journal of Bodywork & Movement Therapies (2010) xx, 1e10