dimarts, 7 d’agost del 2012

Kinesio taping en el tractament i prevenció de lesions esportives: un metaanàlisi sobre les evidències de la seva efectivitat

En aquests moments disposem del resum de l'article publicat al MEDLINE i a la revista Sports Medicine, febrer 2012. En quan disposi de l'article podré ampliar aquesta informació.


El Kinesio tape (KT) és una cinta terapèutica elàstica utilitzada per al tractament de lesions esportives i una varietat d’altres trastorns. El quiropràctic, Dr. Kenso Kase, va desenvolupar les tècniques d’embenatge KT als anys 70. S’afirma que el KT dona suport a articulacions i músculs lesionats i ajuda a alliberar el dolor mitjançant l’aixecament de la pell i permet una millora del flux sanguini i limfàtic. La fama del KT va augmentar després que es va donar cinta a 58 països per a que poguessin utilitzar-la durant els Jocs Olímpics del 2008, i va ser vista a atletes d’alt rendiment.  Els professionals es pregunten si haurien de fer servir el KT en comptes d’altres embenatges elàstics adhesius.

L’objectiu d’aquesta revisió va ser avaluar, utilitzant un metaanàlisi, la efectivitat del KT en el tractament i prevenció de lesions esportives. Les bases de dades electròniques inclouen SPORTDiscus, Scopus, MEDLINE, ScienceDirect i pàgines web de medicina esportiva on es va fer una cerca amb les paraules “kinesio taping/tape”.

De 97 articles, deu van complir els criteris d’inclusió (article que presentava dades sobre l’efecte del KT sobre l’aparell musculesquelètic i hi havia grup control) i van ser seleccionats per al metaanàlisi. Inferències basades en magnituds van ser utilitzades per avaluar el valor clínic dels resultats positius reportats als estudis.

Només dos estudis van investigar lesions relacionades amb l’esport (pinçament d’espatlla), i només un d’aquests incloïa atletes lesionats.

Els estudis que donaven suport a resultats musculesquelètics en participants sans van ser inclosos sobre la base que aquests resultats podrien tenir implicacions en la prevenció de lesions esportives.

La eficàcia del KT en l’alleugeriment del dolor va ser trivial, donat que no havia resultats clínicament importants.

Hi ha resultats inconsistents sobre l'amplitud de moviment, només amb dos petits resultats beneficiosos observats en dos estudis, però resultats trivials en altres dos estudis amb nombroses mesures articulars.

 Hi ha un possible efecte beneficiós per a la propiocepció en relació a corregir l'error en la sensació de la força de prensió (“grip force sense error”), però sense resultats positius a la propiocepció del turmell.

Set resultats que podria ser beneficiós en relació amb la força, encara que hi havia nombroses troballes trivials sobre el punt de màxima potència al quàdriceps i als isquiocrurals, i mesures de força de prensió.

El KT tindria alguns efectes substancials sobre l’activitat muscular, però encara no està clar si aquest canvis són beneficiosos o perjudicials.

En conclusió, hi ha una petita evidència que dona suport a l’ús del KT sobre altres tipus d’embenatges elàstics en el tractament o prevenció de lesions esportives. El KT podria tenir un petit paper beneficiós en la millora de la força i amplitud de moviment en certes cohorts amb lesions i correcció de l'error del sentit de la força (“force sense error”) comparat amb altres embenatges, però calen més estudis per confirmar aquestes troballes.

La quantitat de estudis de casos i el suport anecdòtic al KT necessitaran de recerca experimental ben dissenyada, particularment la que fa referència a les lesions esportives, perquè els professionals puguin estar segurs que és beneficiós per al seus atletes.

Williams S, Whatman C, Hume PA, SheerinK. Kinesiotaping in treatment and preventions of sports injuties: a meta-analysis of the evidence for its effectiveness. Sports Med. 2012 Feb 1;42(2):153-64


L’evidència del massatge i teràpia de contacte en nadons

Resum realitzar per Aida Mollar.



L’any 1990 al Touch Research Institute de Miami es van desenvolupar diversos estudis relacionats amb el massatge per al tractament amb nounats. Aquests estudis consideraven que les llums, sorolls i alarmes dels equips de control són factors ambientals estressants per als nadons i que l’eliminació d’aquest estrès, mitjançant tècniques de massatge, podria ajudar al seu desenvolupament.

No hi havia unes regles fixes de com havia de ser aquest massatge, però tots els estudis van fer servir unes pautes base alhora de dur-lo a terme: cada dia s’aplicaven 45 minuts de massatge als nadons, repartits en tres tongades de 15 minuts al llarg del dia. Cada massatge de 15 minuts es feia una hora després d’haver menjat per evitar vòmits. Aquests 15 minuts es dividien en 5 minuts inicials d’estimulació tàctil, on el nen està primer en decúbit pro i després en decúbit lateral i se li apliquen copets amb el palmell de la mà per tot el cos; 5 minuts més de cinestèsia de totes les articulacions, i 5 minuts finals d’estimulació tàctil de nou. Aquest procediment pot estar executat tant per un professional com per els mateixos pares, amb la possibilitat d’aturar el procediment en cas que el nen plorés molt o tingués la necessitat de defecar o orinar.

Aquest massatge es pot fer amb o sense lubricant. En general, els olis el què fan és que els nadons estiguin més alerta i milloren la fricció del massatge. Però comparant els diferents olis utilitzats, s’ha vist que els olis de coco han resultat una millora més eficaç en el augment de pes, i que els olis de sèsam van millorar en els paràmetres antropomètrics.

El massatge ha resultat ser beneficiós per a la estimulació del sistema circulatori i gastrointestinal, per al guany de pes del nen, reduir l’estrès, per a un millor desenvolupament neurològic, neuromotor, per a millora del son i també per a estimular un millor lligam entre pares i fill. Si afegim la utilització d’olis afavoreix la hidratació de la pell, la presència de lípids a la superfície i fa la funció de barrera menys permeable i termoreguladora. A més, l’absorció d’àcids grassos millora la nutrició i el creixement somàtic.

Tot i els seus efectes beneficiosos, cal tenir en compte que les teràpies de massatges estan contraindicades en aquells nens prematurs que estan inestables o malalts, ja que hi ha com a política l’exigència del mínim contacte possible per, així, evitar infeccions.

Així que podem dir, a grans trets, que tot i que els beneficis a llarg termini no estan del tot definits, la pràctica de massatges es considera una teràpia segura si s’aplica adequadament i beneficiosa per al desenvolupament dels nadons prematurs, sense tenir efectes adversos significatius.