Informació: prof.alexmeri@gmail.com
dijous, 14 de novembre del 2013
diumenge, 3 de novembre del 2013
Una revisió de les investigacions del massatge terapèutic en infants prematurs
Resum per Marta Franch.
Field T, Diego
M, Hernandez-Reif M, publiquen a l’abril de 2010 una revisió sobre el massatge terapèutic
en infants prematurs amb l’objectiu de comprovar si la teràpia tenia efectes
positius en l’augment de pes d’aquests nadons.
Diferents
estudis de massatge terapèutic basats en l’estimulació tàctil i kinestèsica
mostren un increment d’un 21-48% més en el guany de pes i una estada
hospitalària de 3-6 dies menys que el grup control.
Un estudi
mostra que els nens augmenten de pes abans del 5è dia. Això porta a fer un
estudi amb períodes més curts d’aplicació de la teràpia i mostra que els
nounats que han rebut només 5 dies de teràpia tenen un increment del 48% en
l’augment de pes.
Uns estudis
sobre el creixement de l’os, demostren que els nadons que han rebut exercicis
de les extremitats tenen un augment de pes inferior als que han rebut massatge
(0-38%). Encara que, cal tenir en compte que les sessions eren més curtes i
només un cop al dia. Tot i així, es va observar un augment de la densitat
mineral òssia, fet que porta a l’augment de pes i creixement ossi. S’ha
demostrat que el moviment passiu o l'exercici de les extremitats en nadons
prematurs augmenta els marcadors de formació òssia en sèrum.
Ja que els
exercicis d’aquests estudis són molt similars als del protocol de massatge, es
pot dir que aquest, també augmenta els marcadors de formació òssia en sèrum.
Aquest creixement ossi pot ser degut a l’augment dels nivells de IGF-1, els
quals tenen un paper important en la formació, manteniment i regeneració de la
massa òssia.
Un estudi
compara l’eficàcia del massatge segons si l’aplica la mare del nadó o el
professional i es demostra que les mares són tan capaces com el professional
per dur a terme la teràpia i aconseguir l’augment de pes del nadó respecte el
grup control. Per altra banda, les mares implicades en el tractament van
experimentar una disminució dels símptomes de depressió.
Altres
investigacions mostren que el massatge amb oli de coco i el de càrtam donen
lloc a un augment de pes i longitud del nen respecte a l’oli de mineral i el
placebo. També pot tenir finalitat nutritiva, ja que la seva absorció augmenta
significativament els valors dels àcids grassos dels nens que han rebut el
massatge amb l’oli. A més, l’ús d’oli sintètic s’associa a l’augment de
l’activitat vagal i, per tant, en l’augment de pes.
Per altra
banda, els nens que han rebut massatge tenen una hospitalització de 3 a 6 dies
menys que els que no n’han rebut, això permet una reducció significativa dels
costos hospitalaris.
Alguns estudis
demostren que els mecanismes subjacents a l’augment de pes a través del
massatges realitzat a pressió moderada són l’augment de l’activitat vagal i la
motilitat gàstrica. També s’ha observat que els prematurs que reben la teràpia
són més actius, sense que això comporti una major despesa calòrica.
Els estudis
conclouen que els infants prematurs que reben massatge terapèutic experimenten
un major augment de pes respecte els que no en reben. Tot i així, les variables
no demostren totalment les raons dels mecanismes subjacents que donen lloc a
aquest augment de pes i, per tant, seria necessari una nova via d’estudis.
Field T, Diego
M, Hernandez-Reif M. Preterm Infant Massage Therapy Research: A Review. Infant
Behav Dev. 2010 April; 33(2): 115–124.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
El massatge facial redueix l’ansietat i l'estat de mal humor i incrementa l'activitat nerviosa simpàtica.
Resum fet per Pol Segarra.
En aquest article
publicat al 2008 per Tomoko Hatayama, Shingo Kitamura, Chihiro Tamura, Mayumi
Nagato i Koichiro Ohnuki, i realitzat a la Universitat de Kyushu (Fukuoka,
Japó), ens explica que en el massatge o en els tractaments facials els pacients
redueixen la seva angoixa psicològica i que activen el sistema nerviós
simpàtic, ja que en les anàlisis s’han observat que els nivells d’alta freqüència
(HF) augmenten just després del massatge.
En el massatge general
de la part posterosuperior del cos, és a dir, espatlles i part posterior del
tronc, s’ha vist que només es redueix l’ansietat i que la tensió arterial
disminueix una mica. En canvi, en el massatge facial també s’aprecia una
relaxació extrema i superior a la del massatge corporal.
Tot i així, els
observadors van veure que aquesta disminució de HF era degut a la desactivació
general que produeix el massatge facial, juntament amb els factors de son i la
significativa reducció de l’ansietat. La conclusió final que van deduir era que
el massatge facial podria tenir efectes positius no solament vers la bellesa,
sinó que també en l’estat psicològic i l’activitat cerebral de la persona.
Un estudi que van realitzar
Inoue i Hughes y Stones, divulguen sobre el canvi de l’estat d’humor associat a
l’activitat del sistema nerviós autònom. En aquets estudi es varen formular
dues grans hipòtesis.
Per saber si aquest
estudi era cert, varen agafar 32 japoneses (dones) que tinguessin entre 20 i 40
anys. El procediment del massatge es basava en 4 passos. El primer, una neteja
amb crema netejadora de mans. El segon, extreure la queratina amb exhalació. El
tercer, ones ultrasòniques tractades amb gel. Finalment, el quart pas,
utilització de loció per retenció d’humitat. El temps del tractament va ser
d’uns 45 minuts.
Al pacient se li va
realitzar abans i després dos qüestionaris diferents, la forma POMS-short i la
forma STAI-JYZ.
La forma POMS-short
està formada de 30 preguntes sobre l’estat d’humor corrent. El pacient
selecciona un dels valors per cada grup. Els valors són 0, 1, 2, 3 i 4; en el
que 0 és l’estat d’humor mínim i el 4 és l’estat d’humor màxim.
La forma STAI-JYZ,
és una escala de 20 articles que mesuren el nivell d’ansietat. El pacient
selecciona un dels quatre valors (1, 2, 3, 4), en el que el valor 1 és el mínim
i el valor 4 és el màxim. Les
puntuacions STAI-JYZ indiquen un augment en la resposta a l'estrès estacional i
una disminució en condicions de relaxació.
Totes les dades de
les dos formes estan expressades amb un +/- dins l’error estàndard.
L’estadística va ser calculada amb la versió 14 SPSS (Chigago, EEUU). Els
resultats eren l’important del procediment.
- En la Fig. 1 els resultats obtinguts han estat plenament satisfactoris amb l’augment de LF i HF després del massatge. (P=0.035).
- En la Fig. 2, podem apreciar la diferència entre els resultats mitjans entre el premassatge i el postmassatge. Molts dels resultats obtinguts dels diferents sentiments negatius van disminuir després del massatge. Especialment, la tensió, l’ansietat i la fatiga, que van disminuir considerablement en quasi tots els pacients. La hostilitat i la ira no han variat gaire. I concretament els resultats de l’ansietat a l’STAI s’ha reduït molt després del massatge (P<0.001).
|
Figura 1 : Canvi de la relació
LF
/
HF
abans
i
després
d'un
massatge facial.
Les
barres
d'error
indiquen ±
ES,
n =
32,
*:
p <0,05.
|
|
Figura 2: Els canvis en la qualificació
de la prova
significa
POMS
abans
i
després
d'un
massatge facial.
Cada
valor
representa
la mitjana de
puntuació de
sis subescales
de la prova
POMS,
i
s'expressa
com la
mitjana ±
ES
(n
=
32,
*:
p <0,05).
TA
(tensió
i
ansietat),
D
(depressió
i
abatiment),
AH
(la
ira i l'hostilitat),
V
(vigor),
F
(fatiga),
i C
(confusió).
|
Fins al moment,
tots els estudis han
reportat efectes
fisiològics i psicològics
positius
del massatge
de tot el cos
quan
es
realitza com
un mètode
de
condicionament psicosomàtic.
Tot i així, existeixen poques investigacions sobre el massatge estètic facial.
L'ansietat en els estats d'ànim de l’STAI i negatius en el POMS-short es va
reduir significativament després del massatge. Aquests resultats són
consistents amb l'anterior estudi.
En contra a
aquesta predicció,
l'activitat
nerviosa simpàtica
augmenta
després del
massatge. S'especula
que la
discrepància era
simplement a
causa de les
diferències en
el moment
del mesurament.
En conclusió, el present estudi
podria
demostrar que el
massatge facial
redueix
l'angoixa
psicològica.
En conjunt,
podria ser
raonable que
el massatge
facial
va ser realitzat
originalment
com
un tractament
cosmètic, ja
que té
un efecte
de refresc
en lloc
de relaxació.
Per tant,
s'espera
que l'ús
de mètodes
d'avaluació
psicològic
i
fisiològic
permeti
al mateix
temps que
s’aconsegueixi informació més concreta i així poder avaluar
millor els
efectes
dels diversos
estímuls.
Referències
L'ús del massatge abdominal per tractar el restrenyiment crònic - Revisió
Resum fet per Marta Moreno.
Aquesta
revisió ha estat realitzada per Marybetts Sinclair, especialista en massatge
terapèutic.
La
constipació és un desordre de la mobilitat intestinal pot ser provocat per un canvi
en la dieta, medicació, un canvi en la rutina diària, la cirurgia abdominal o
aguda l'estrès emocional. La constipació
de més durada però ocorre generalment per malaltia, mala alimentació, espasticitat
muscular, obstruccions físiques, contraccions lentes, o altres factors fan que
els excrements es moguin a través del còlon a un ritme més lent del normal,
fins que en el moment en què arriba al final de l'intestí gruixut s'ha perdut
una gran quantitat d'aigua i arriba a ser dur, sec i difícil d'eliminar.
La
constipació afecta a un 9% del nens, i entre un 12 i un 19% d'adults. La
població més afectada son les dones i les persones grans. Moltes dones són
candidates a patir constipació crònica.
Els
tractaments més utilitzats per pal·liar aquest problema són els canvis a la
dieta augmentant el consum de fibra i aigua, exercici físic, ènemes,
l'administració de laxants, la cirurgia s'utilitza com a última opció.
Es
van revisar tots el estudis amb evidencia científica on es parla del massatge
abdominal com a tractament de la constipació crònica i es va arribar a una
sèrie de conclusions.
Els
factors que interfereixen amb el moviment oportú de contingut abdominal a
través del sistema digestiu:
Més
d'un factor pot estar present en el mateix pacient.
- Factors relacionats amb l'estil de vida com ara una dieta baixa en fibra, ignorant periòdicament la necessitat de defecar, i cròniques la deshidratació.
- Un baix to muscular a causa de la inactivitat, disminueix el temps de trànsit gastrointestinal.
- Els canvis relacionats amb l'envelliment com la pèrdua de neurones entèriques i la major susceptibilitat als efectes adversos a medicaments.
- L'ús prolongat de laxants estimulants, la qual cosa pot resultar en una disminució de les contraccions intestinals i augment de restrenyiment.
- La disfunció dels músculs del sòl pelvià secundaris per al part o la histerectomia.
- Les condicions mèdiques com ara hipotiroïdisme, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, la malaltia de Crohn, la diabetis, malaltia celíaca, síndrome de l'intestí irritable, els accidents cerebrovasculars, la diverticulosi, la paràlisi cerebral i lesió de la medul·la espinal, que pot, ja sigui perquè les contraccions intestinals lents o espasme colònic crònic, els quals poden reduir la velocitat del moviment de la femta.
- Ús de medicaments astringents, com els opiacis, diürètics, antidepressius, antihistamínics, antiàcids i anticonvulsius. Els opiacis, per exemple, poden disminuir les contraccions peristàltiques, així com l'impuls de defecar. L'ús d'aspirina i els antiinflamatoris també s'associen amb restrenyiment crònic .
- L'obstrucció mecànica: Els petits i grans intestins poden ser comprimits per tumors, hèrnies, prolapse intern d’òrgans, espasmes crònics del còlon, el pes d'un fetus durant l'embaràs o una acumulació d'excrements dures i seques.
- Adherències intestinals que poden estrènyer el recorregut de l'intestí. Poden resultar d'infeccions abdominals anteriors, traumatisme abdominal, l'endometriosi, la radioteràpia de la pelvis, i la cirurgia abdominal, especialment l'intestí gros, l'apèndix o l'úter.
- L'estrès emocional. El tracte gastrointestinal conté fibres nervioses simpàtiques i parasimpàtiques, i sota estrès emocional, la funció simpàtica predomina en contraure els esfínters, la constricció del sistema digestiu els vasos sanguinis i la inhibició de la motilitat i la secreció. L'estimulació de la innervació parasimpàtica del còlon augmenta la seva activitat motora, mentre que l'estimulació simpàtica la disminueix. Les condicions tals com l'ansietat, la depressió i el deteriorament cognitiu poden contribuir al restrenyiment.
El
massatge abdominal pot estimular el peristaltisme, disminuir el temps de
trànsit colònic, augmentar la freqüència de moviments de l’intestí en pacients amb
restrenyiment i disminuir la sensació de malestar i dolors que l'acompanyen.
Un
massatge suec típic de l'abdomen per al restrenyiment com a exemple:
Les
contraindicacions inclouen obstrucció abdominal, massa abdominal, hemorràgia
intestinal, la radioteràpia abdominal, hèrnia estrangulada i menys de 6
setmanes després d'una cirurgia abdominal.
- Pressions lliscants de tot l'abdomen-10 vegades.
- Pressions lliscants del recte abdominal, els oblics externs i interns i transvers abdominal músculs-10 vegades cadascun.
- Amassament l'abdomen: 3 vegades.
- Massatge lliscant en direcció de les agulles del rellotge sobre la presumpta ruta del colon 10 vegades.
- La vibració de l'intestí prim i gruixut-d'un minut, o més.
- Repetir el pas 4.
- Passar i amassar sobre la suposada ruta del còlon, amb el puny, palmell de la mà o el polze un minut o més.
- Amassament sobre la suposada ruta del còlon una vegada.
- Vibració sobre la presumpta ruta del còlon.
- Repetiu el pas 4.
Les
tècniques utilitzades en diferents estudis poden variar en certa mesura: per
exemple que s'utilitza principalment pressió baixa, mentre que altres utilitzen
pressió moderada.
Pressions
lliscants de l'abdomen per a un total de 7 min. En la direcció del colon.
Conclusions:
Com
a conclusió després de treballar aquest article crec que el massatge abdominal
pot ajudar a millorar el trànsit intestinal conjuntament amb un canvi d'hàbits
alimentaris incrementant la ingesta de fibra en forma de verdures, fruites i
grans integrals. També entra en joc l'exercici físic ja que ajuda al moviment
de l'intestí.
El
massatge abdominal estimula el peristaltisme intestinal i ajuda a l'evacuació.
Citació
bibliogràfica:
Marybetts
Sinclair LMT. The use of abdominal massatge to treat chronic constipation.
Revisió sistemàtica [Internet] 2010. [consulta 19 de juliol de 2013] journal of
Bodywork & Movement Therapies (2010) xx, 1e10
dilluns, 23 de setembre del 2013
Desenvolupament del protocol de manualització de la teràpia de massatge per a assajos clínics en la osteoartritis
Resum fet per Laia Salgado
Aquest article
publicat al 2012 explica l'assaig clínic realitzat per Ali et al on es descriuen els mètodes en la creació d'un protocol de
massatge suec[1]
normalitzat adaptat a persones amb osteoartrítis al genoll que en comptes
d'estar centrat en el pacient sigui general per a tots.
Els autors treballen per a la
investigació de medicina alternativa i complementària (C.A.M.) i aquesta defen
l'atenció centrada en el pacient, per tant la normalització de les
intervencions del assajos clínics és un desafiament.
Una de les prioritats
d'investigació ha estat la identificació del protocol de la teràpia del
massatge. En l'actualitat el massatge suec és el mètode més ensenyat i després
de vàries setmanes de teràpia i proves la puntuació global d'aquest va
concloure que és dels més segurs.
Investigadors estatunidencs i
canadencs van dur a terme l'estudi i van estructurar els objectius generals del
procés de manualització els quals consistien en crear el protocol basat en el
judici clínic dels terapeutes, variant la durada (de 30 a 60 minuts) i la
freqüència (setmanalment o cada 2 setmanes) dels tractaments per a valorar els
efectes dosi-resposta i per a ser coherents amb el protocol només
s'utilitzarien tècniques de massatge suec al llarg de tot l'estudi.
Aquest és el primer informe per
a descriure la manualització de la teràpia del massatge; anteriorment a aquest
estudi s'havien realitzat la publicació d'alguns informes sobre l'aplicació
dels règims de massatge suec estàndard en assajos aleatoris amb massatge suec
però cap d'elles havia donat resultats concloents.
En
els resultats van determinar que cada protocol especifica el temps assignat a
les regions del cos i àrees específiques d'èmfasi. L'ordre de les regions del
cos, la posició del pacient, la seqüència o el tipus de tècnica es deixa a la
lliure decisió del terapeuta en funció de la preferència medico-individual i de
les necessitats del pacient.
El protocol especifica més les
intencions / atencions per als terapeutes d'estudi d'acord amb la pràctica de
teràpia de massatge, en concret:
- Avaluar i abordar els desequilibris rellevants en la postura
- En general, tractar d'establir simetria
- Enfortir els músculs al voltant de l'articulació del genoll
- Compensar els músculs febles
- Dispersar l'estrès per aconseguir l'equilibri
- Disminució de l'activitat simpàtica
- Inflamació difusa
- Reduir la inhibició dels músculs antigravetat
Al llarg de l'estudi en comparar
les dosis es va arribar a la conclusió que els resultats de les dosis de 60
minuts eres similars a les de 30 minuts i de la conveniència d'un protocol
setmanal en comptes de dues vegades per setmana; estalviant així costos i
essent coherent amb un mètode de massatge real i típic.
A les conclusions que van arribar
va ser que el massatge manualitzat utilitzant tècniques estàndards és flexible
per a cada professional i les necessitats que presenta el pacient. Per altra
banda el massatge suec té utilitat en el món real i pot ser utilitzat tant en
la investigació com en la pràctica clínica.
A. Ali, J. Kahn, L. Rosenberger, A. I Perlman. Development of
a manualized protocol of massage therapy for clinical trials in osteoarthritis.
Trials [serial on the Internet] 2012 Oct [cited 2013 Jul 31]; Available from: http://www.trialsjournal.com/content/13/1/185
[1] El massatge suec està destinat a l'eliminació de tensió i a reafirmar
la musculatura i les articulacions; és tonificant i relaxant i afavoreix la
circulació sanguina i limfàtica i l'eliminació de toxines.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)