Els autors d'aquest
article van ser: Thuzar M. MD, PhD and Jeremy S. Bordeaux del department of
dermatology, University Hospitals Case Medical Center and School of Medicine,
Case Western Reserve University, Cleveland, Ohio.
Es tracta d'una
revisió que te per objectiu revisar l'eficàcia del massatge de cicatriu. Es van
utilitzar paraules clau com: “Atròfics”, “massatges” en combinació amb
“cicatriu” o “lineal”, “hipertròfica”, “queloides”.
A la cerca
realitzada al PubMed es van trobar deu publicacions que van complir amb els
criteris d'inclusió, 8 estudis prospectius que inclouen 167 adults i 38 nens, i
dos estudis que inclouen un adult, 3 nens i 11 pacients d'edat desconeguda. 144
pacients (107 adults, 26 nens i 11 d'edat desconeguda) van rebre un massatge de
cicatriu i foren examinats en aquesta revisió.
La ubicació
d'aquestes cicatrius va ser del 10% a la cara, el 10% a les parpelles o pell
periorbital, un 6% de múltiples localitzacions, un 1% al pit i 49 % que no es
va informar. Trenta d'aquestes cicatrius eren post-quirúrgiques i es trobaven a
la cara i parpelles. Les altres cicatrius van ser traumàtiques o per cremades.
L'hora d'inici del tractament va ser immediat desprès de retirar la sutura
(n=15) per més de dos anys desprès de la lesió, (n=75 no es va informar) i la
resta de pacients (n= 46) va tenir el tractament per 4.3 mesos de mitja.
Els protocols de
tractaments van variar de 10 minuts dos cops al dia a 30 minuts dos cops per
setmana. La duració total del tractament va ser tant curt com un tractament i
fins a sis mesos. Dels 144 pacients que
es van sotmetre a la teràpia, 65, és a dir, el 45,7% pacients van experimentar
una millora en un o més dels següents aspectes
en la puntuació de l'escala: “Observer Scar Assessment Scale” com:
l'espessor, la textura, la pigmentació de la cicatriu, el rang de moviment, el dolor...
Els 79 pacients restants (54,99%) no van presentar millores. I de les 30
cicatrius quirúrgiques tractades amb massatge 27, és a dir, el 90% havien
millorat el seu aspecte.
En aquests
massatges es va tenir en compte que el producte utilitzat d'emulsió havia de
ser no irritant i lliure de sensibilitzadors, a més a més s'havia d'evitar tots
aquells productes que són excessivament relliscants per evitar lesions a
l'epidermis, per tant utilitzaven un tipus de gel de silicona. Feien massatges
de fricció durant 10 minuts dos cops al dia, cops suaus amb la palma de la mà
(colpeteigs), moviments circulars, transversals i verticals, pessigant,
aixecant, pinça rodada, lliscaments i pressions i compressions sostingudes.
Com a conclusions
segons aquest article, s'ha trobat que l'ús de massatge és dèbil i que els
resultats no són fiables, encara que la seva eficàcia sembla ser major en les
cicatrius post-quirúrgiques o traumàtiques que les cicatrius post-cremada.
Conclou que el massatge de cicatriu encara ser eficaç, hi ha una gran
escassetat de dades científiques que ho recolzin per tant demostren la necessitat
de realitzar assaigs clínics ben dissenyats que utilitzin criteris objectius
per establir recomanacions bàsiques en la evidència a favor o en contra del
massatge.
Cita: Shin TM, Bordeaux JS. The role of massage in scar
management: a literature review. Dermatol Surg 2012 Mar;38(3):414-423.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada