En aquest article
publicat al 2008 per Tomoko Hatayama, Shingo Kitamura, Chihiro Tamura, Mayumi
Nagato i Koichiro Ohnuki, i realitzat a la Universitat de Kyushu (Fukuoka,
Japó), ens explica que en el massatge o en els tractaments facials els pacients
redueixen la seva angoixa psicològica i que activen el sistema nerviós
simpàtic, ja que en les anàlisis s’han observat que els nivells d’alta freqüència
(HF) augmenten just després del massatge.
En el massatge general
de la part posterosuperior del cos, és a dir, espatlles i part posterior del
tronc, s’ha vist que només es redueix l’ansietat i que la tensió arterial
disminueix una mica. En canvi, en el massatge facial també s’aprecia una
relaxació extrema i superior a la del massatge corporal.
Tot i així, els
observadors van veure que aquesta disminució de HF era degut a la desactivació
general que produeix el massatge facial, juntament amb els factors de son i la
significativa reducció de l’ansietat. La conclusió final que van deduir era que
el massatge facial podria tenir efectes positius no solament vers la bellesa,
sinó que també en l’estat psicològic i l’activitat cerebral de la persona.
Un estudi que van realitzar
Inoue i Hughes y Stones, divulguen sobre el canvi de l’estat d’humor associat a
l’activitat del sistema nerviós autònom. En aquets estudi es varen formular
dues grans hipòtesis.
Per saber si aquest
estudi era cert, varen agafar 32 japoneses (dones) que tinguessin entre 20 i 40
anys. El procediment del massatge es basava en 4 passos. El primer, una neteja
amb crema netejadora de mans. El segon, extreure la queratina amb exhalació. El
tercer, ones ultrasòniques tractades amb gel. Finalment, el quart pas,
utilització de loció per retenció d’humitat. El temps del tractament va ser
d’uns 45 minuts.
Al pacient se li va
realitzar abans i després dos qüestionaris diferents, la forma POMS-short i la
forma STAI-JYZ.
La forma POMS-short
està formada de 30 preguntes sobre l’estat d’humor corrent. El pacient
selecciona un dels valors per cada grup. Els valors són 0, 1, 2, 3 i 4; en el
que 0 és l’estat d’humor mínim i el 4 és l’estat d’humor màxim.
La forma STAI-JYZ,
és una escala de 20 articles que mesuren el nivell d’ansietat. El pacient
selecciona un dels quatre valors (1, 2, 3, 4), en el que el valor 1 és el mínim
i el valor 4 és el màxim. Les
puntuacions STAI-JYZ indiquen un augment en la resposta a l'estrès estacional i
una disminució en condicions de relaxació.
Totes les dades de
les dos formes estan expressades amb un +/- dins l’error estàndard.
L’estadística va ser calculada amb la versió 14 SPSS (Chigago, EEUU). Els
resultats eren l’important del procediment.
- En la Fig. 1 els resultats obtinguts han estat plenament satisfactoris amb l’augment de LF i HF després del massatge. (P=0.035).
- En la Fig. 2, podem apreciar la diferència entre els resultats mitjans entre el premassatge i el postmassatge. Molts dels resultats obtinguts dels diferents sentiments negatius van disminuir després del massatge. Especialment, la tensió, l’ansietat i la fatiga, que van disminuir considerablement en quasi tots els pacients. La hostilitat i la ira no han variat gaire. I concretament els resultats de l’ansietat a l’STAI s’ha reduït molt després del massatge (P<0.001).
Figura 1 : Canvi de la relació
LF
/
HF
abans
i
després
d'un
massatge facial.
Les
barres
d'error
indiquen ±
ES,
n =
32,
*:
p <0,05.
|
Figura 2: Els canvis en la qualificació
de la prova
significa
POMS
abans
i
després
d'un
massatge facial.
Cada
valor
representa
la mitjana de
puntuació de
sis subescales
de la prova
POMS,
i
s'expressa
com la
mitjana ±
ES
(n
=
32,
*:
p <0,05).
TA
(tensió
i
ansietat),
D
(depressió
i
abatiment),
AH
(la
ira i l'hostilitat),
V
(vigor),
F
(fatiga),
i C
(confusió).
|
Fins al moment,
tots els estudis han
reportat efectes
fisiològics i psicològics
positius
del massatge
de tot el cos
quan
es
realitza com
un mètode
de
condicionament psicosomàtic.
Tot i així, existeixen poques investigacions sobre el massatge estètic facial.
L'ansietat en els estats d'ànim de l’STAI i negatius en el POMS-short es va
reduir significativament després del massatge. Aquests resultats són
consistents amb l'anterior estudi.
En contra a
aquesta predicció,
l'activitat
nerviosa simpàtica
augmenta
després del
massatge. S'especula
que la
discrepància era
simplement a
causa de les
diferències en
el moment
del mesurament.
En conclusió, el present estudi
podria
demostrar que el
massatge facial
redueix
l'angoixa
psicològica.
En conjunt,
podria ser
raonable que
el massatge
facial
va ser realitzat
originalment
com
un tractament
cosmètic, ja
que té
un efecte
de refresc
en lloc
de relaxació.
Per tant,
s'espera
que l'ús
de mètodes
d'avaluació
psicològic
i
fisiològic
permeti
al mateix
temps que
s’aconsegueixi informació més concreta i així poder avaluar
millor els
efectes
dels diversos
estímuls.
Referències
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada