El massatge facial redueix l’ansietat i l'estat de mal humor i incrementa l'activitat nerviosa simpàtica.

Resum fet per Pol Segarra.

En aquest article publicat al 2008 per Tomoko Hatayama, Shingo Kitamura, Chihiro Tamura, Mayumi Nagato i Koichiro Ohnuki, i realitzat a la Universitat de Kyushu (Fukuoka, Japó), ens explica que en el massatge o en els tractaments facials els pacients redueixen la seva angoixa psicològica i que activen el sistema nerviós simpàtic, ja que en les anàlisis s’han observat que els nivells d’alta freqüència (HF) augmenten just després del massatge. 

En el massatge general de la part posterosuperior del cos, és a dir, espatlles i part posterior del tronc, s’ha vist que només es redueix l’ansietat i que la tensió arterial disminueix una mica. En canvi, en el massatge facial també s’aprecia una relaxació extrema i superior a la del massatge corporal. 

Tot i així, els observadors van veure que aquesta disminució de HF era degut a la desactivació general que produeix el massatge facial, juntament amb els factors de son i la significativa reducció de l’ansietat. La conclusió final que van deduir era que el massatge facial podria tenir efectes positius no solament vers la bellesa, sinó que també en l’estat psicològic i l’activitat cerebral de la persona. 

Un estudi que van realitzar Inoue i Hughes y Stones, divulguen sobre el canvi de l’estat d’humor associat a l’activitat del sistema nerviós autònom. En aquets estudi es varen formular dues grans hipòtesis. 

Per saber si aquest estudi era cert, varen agafar 32 japoneses (dones) que tinguessin entre 20 i 40 anys. El procediment del massatge es basava en 4 passos. El primer, una neteja amb crema netejadora de mans. El segon, extreure la queratina amb exhalació. El tercer, ones ultrasòniques tractades amb gel. Finalment, el quart pas, utilització de loció per retenció d’humitat. El temps del tractament va ser d’uns 45 minuts. 

Al pacient se li va realitzar abans i després dos qüestionaris diferents, la forma POMS-short i la forma STAI-JYZ.

La forma POMS-short està formada de 30 preguntes sobre l’estat d’humor corrent. El pacient selecciona un dels valors per cada grup. Els valors són 0, 1, 2, 3 i 4; en el que 0 és l’estat d’humor mínim i el 4 és l’estat d’humor màxim.

La forma STAI-JYZ, és una escala de 20 articles que mesuren el nivell d’ansietat. El pacient selecciona un dels quatre valors (1, 2, 3, 4), en el que el valor 1 és el mínim i el valor 4 és el màxim.  Les puntuacions STAI-JYZ indiquen un augment en la resposta a l'estrès estacional i una disminució en condicions de relaxació. 

Totes les dades de les dos formes estan expressades amb un +/- dins l’error estàndard. L’estadística va ser calculada amb la versió 14 SPSS (Chigago, EEUU). Els resultats eren l’important del procediment.

• En la Fig. 1 els resultats obtinguts han estat plenament satisfactoris amb l’augment de LF i HF després del massatge. (P=0.035).
• En la Fig. 2, podem apreciar la diferència entre els resultats mitjans entre el premassatge i el postmassatge. Molts dels resultats obtinguts dels diferents sentiments negatius van disminuir després del massatge. Especialment, la tensió, l’ansietat i la fatiga, que van disminuir considerablement en quasi tots els pacients. La hostilitat i la ira no han variat gaire. I concretament els resultats de l’ansietat a l’STAI s’ha reduït molt després del massatge (P<0.001).

Figura 1 : Canvi de la relació LF / HF abans i després d'un massatge facial. Les barres d'error indiquen ± ES, n = 32, *: p <0,05.

Figura 2: Els canvis en la qualificació de la prova significa POMS abans i després d'un massatge facial. Cada valor representa la mitjana de puntuació de sis subescales de la prova POMS, i s'expressa com la mitjana ± ES (n = 32, *: p <0,05). TA (tensió i ansietat), D (depressió i abatiment), AH (la ira i l'hostilitat), V (vigor), F (fatiga), i C (confusió).

Fins al moment, tots els estudis han reportat efectes fisiològics i psicològics positius del massatge de tot el cos quan es realitza com un mètode de condicionament psicosomàtic. Tot i així, existeixen poques investigacions sobre el massatge estètic facial. L'ansietat en els estats d'ànim de l’STAI i negatius en el POMS-short es va reduir significativament després del massatge. Aquests resultats són consistents amb l'anterior estudi. 

En contra a aquesta predicció, l'activitat nerviosa simpàtica augmenta després del massatge. S'especula que la discrepància era simplement a causa de les diferències en el moment del mesurament. 

En conclusió, el present estudi podria demostrar que el massatge facial redueix l'angoixa psicològica. En conjunt, podria ser raonable que el massatge facial va ser realitzat originalment com un tractament cosmètic, ja que té un efecte de refresc en lloc de relaxació. Per tant, s'espera que l'ús de mètodes d'avaluació psicològic i fisiològic permeti al mateix temps que s’aconsegueixi informació més concreta i així poder avaluar millor els efectes dels diversos estímuls.

Referències

- Inoue et al i Hughes y Stones¹: Inoue N, Kuroda K, Sugimoto A, Kakuda T and Fushiki T (2003) Autonomic nervous responses according to preference for the odor of Jasmine tea. Biosci Biotechnol Biochem 67, 206–1214

Hughes JW and Stoney CM (2000) Depressed mood is related to high-frequency heart rate variability during stressors. Psychosom Med 62, 796–803.

- STAI²: State Trait Anxiety Inventory. És una mesura comunament utilitzada de característica i estat d'ansietat (Spielberger, Gorsuch, Lushene, VÄGG, i Jacobs, 1983). Pot ser utilitzat en entorns clínics per diagnosticar l'ansietat i per distingir-les síndromes depressius.