Effectiveness of massage therapy for subacute low- back pain: a randomized controlled trial

Resum realitzat per Laura Mendez.


En aquest estudi es valora l’efectivitat del massatge en el dolor lumbar subagut.

Es fa amb una mostra de 107 pacients, dels quals un 85% realitzarà el tractament i el seu seguiment.

Els pacients es divideixen aleatòriament en quatre grups:

• teràpia de massatge integral (n=25), en el qual es realitzen friccions, trigger points i massatge neuromuscular durant 30-35 min
• manipulació del teixit tou (n=25) en el qual es realitza el mateix que en el anterior però afegint exercicis d’estiraments, d’exercicis d’enfortiment en general i de mobilitat (caminar, nedar o fer exercicis aeròbics)
• exercicis terapèutics i d’educació postural (n=22) durant 15-20 min
• grup de placebo amb infraroig durant 20 min.

Tots realitzen 6 tractaments durant 1 mes, el seguiment es fa mitjançant CDR (Qüestionari de discapacitat de Roland), IPP i PRI (Qüestionari de dolor McGill i el índex de l’estat d’ansietat) i amb Schober (rang de moviment lumbar).

Els resultats obtinguts afirmen que tan la qualitat com d’intensitat es menor al grup de massatge que a la resta un cop complert el tractament. Al fer el seguiment un mes més tard el 63% del primer grup no informa de dolor en comparació al 27% del segon , el 14% del tercer i el 0% del quart.

Preyde M. Effectiveness of massage therapy for subacute low- back pain: a randomized controlled trial. CMAJ. 2000 Jun27;162(13):1815-20

Effects and predictors of shoulders muscle massatge for patients with posterior shoulder tightness

Resum realitzat per Xavier Guiu.

Aquest estudi clínic s’ha realitzat a 60 pacients els quals tenen una rigidesa situada a la part posterior dels hombros per tal de valorar l’eficàcia de la mobilització, estirament i massatge com ha mètode de tractament. Els símptomes dels pacients estan vinculats amb una disminució  del rang de moviment, una tensió muscular o una dificultat per la realització d’una rotació interna per part de l’articulació glenohumeral.

Els participants que han realitzat l’estudi tenien una mitjana d’edat de 54 anys i estaven compresos entre un grup de 43 dones i 17 homes. Aquests van ser distribuïts aleatòriament en un grup de massatge i un de control en els quals el tractament tenia un requisit de dos dies setmanals durant 4 setmanes. El grup de massatge rebien rodaments i amassaments sobre els múscul deltoides porció posterior, infraespinos i rodo menor durant un període de 18 minuts. El grup de control  se’ls aplicava una llum per contacte (placebo) en aquests músculs durant 10 minuts.

Després de les 4 setmanes s’observa que les persones del grup de massatge tenen una major recuperació de la rigidesa dels hombros respecte el grup de control. També s’ha observat que el massatge actua de millor manera per  a disminuir la tensió muscular que per a recuperar rang de moviment.

Yang JL, Chen SY, Hsieh, Lin JJ. Effects and predictors of shoulder muscle massage for patients with posterior shoulder tightness. BMC Musculoskelet Disord. 2012 Mar 27;13:46

(també podeu veure un altre resum d'aquest article aquí)

La reducció de la migranya aguda seguit d’un massatge i manipulació cervical

Resum realitzat per Albert Parra.

En aquest article escrit per Noudeh YJ, Vatankhah N i Baradaran HR volen demostrar l’eficàcia del massatge i la manipulació cervical davant de migranyes de caràcter agut, per tal de reduir l’ús de fàrmacs, el cost dels tractaments i afirmar l’hipòtesi plantejada per Moskowitz: hipòtesis neurovascular i l’importància de la substancia periacueductal en la inhibició del dolor. L’estudi es va realitzar a un grup de deu persones amb una edat compresa entre els 18 i 65 anys que van acceptar un tractament de consentiment informat.

A l’inici del tractament, l’especialista que va dur a terme la teràpia va diferenciar entre migranya amb aura i migranya sense aura. Els pacients a tractar se’ls va valorar el dolor amb una escala EVA.


El tractament consistia en un massatge i un estovament en la regió cervical i cintura escapular amb la posterior manipulació de la columna cervical i toràcica de C7 a T3.


El massatge es va realitzar sobre els músculs trapezi, supraespinòs i laterals del coll, utilitzant la tècnica de pressió, amassament i estirament per inhibició reciproca.


Per la manipulació de la columna, es van utilitzar unes tècniques semblants a la quiropràctica però amb algunes diferencies de la posició i manipulació.

Un cop finalitzat el tractament de 5 minuts de duració per pacient, es registraven les avaluacións del dolor just després del massatge i la manipulació i una hora després, a més d’una avaluació de la satisfacció i dels possibles efectes secundaris de la manipulació.

Els resultats van ser totalment positius. Els pacients no van patir efectes secundaris després del tractament ni una hora després. La valoració del tractament va ser molt bona, els pacients no van tenir limitacions en la flexió i extensió de coll i tots ells van presentar una disminució del dolor de l’escala EVA.

Només 4 pacients van sol·licitar la demanda de drogues per calmar la migranya restant i majoritàriament degut a marejos d’abans del tractament o per una migranya de valors alts.


Gracies aquest estudi la manipulació i massatge cervical ha donat resultats favorables com a tractament profilàctic per la migranya.


Els resultats van ser:

Noudeh YJ, Vatankhah N, Baradaran HR. Reduction of current migraine headache pain following neck massage and spinal manipulation. Int J Ther Massage Bodywork [revista a internet]. 2012 Març [citat 19 juliol 2012]; Vol. 5 :[aprox. 8 p.] . Disponible a : http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/
PMC3312646/?tool=pubmed

Benvinguda

Aquest bloc neix amb la intenció de difondre informació vinculada amb les àrees de coneixement de ciències de la salut.

Aquí podreu trobar resums, comentaris a articles realitzats per estudiants i col·laboradors, notícies d’interès, pàgines web útils per a l’estudi, recursos electrònics, formacions, etc.

Espero que pugui ser una eina interessant per poder ampliar els coneixements i la passió per aquestes disciplines.

Àlex Merí

Randomized Trial of Therapeutic Massage for Chronic Neck Pain

Resum realitzat per Montse Serra.


L’objectiu principal de l’estudi aleatoritzat era avaluar i comparar l’eficàcia i la seguretat que proporciona un massatge vs. un llibre d’auto-cura per al dolor crònic del coll.

Es va agafar una mostra aleatòria de 64 pacients (20-64 anys) amb dolor crònic en el coll. Es va dividir en dos grups: un grup rebia 10 sessions de massatge en un total de 10 setmanes i l’altre va seguir el procés d’auto-cura d’un llibre, també durant 10 setmanes. El llibre és "What to Do for a Pain in the Neck" (Què fer per al mal de coll) de Jerome Schofferman, MD. Aquest llibre incloïa informació de les possibles causes del dolor, exercicis recomanats, el tractament convencional junt amb teràpies complementàries pel dolor, etc.

Es va fer un seguiment dels participants a les 4 setmanes, 10 setmanes i a les 26 setmanes. Les principals variables per valorar van ser els símptomes i la disfunció o incapacitat del coll (sistema de mesura: Índex de Discapacitat Cervical – NDI –).

A les 10 setmanes es va registrar una millora significativa en el valor basal dels símptomes, juntament amb una millora de la disfunció (segons NDI) en els pacients que rebien massatges terapèutics. Però a les 26 setmanes registraven, igualment una millora de la funcionalitat del coll, però no en els símptomes dels participants del grup de massatges. És a dir, sols es va mostrar una diferència significativa en la NDI i els símptomes a les 4 i 10 setmanes, però passades 26 setmanes la simptomatologia retornava a l’estat basal i no hi havia evidències significatives d’un benefici a llarg termini.

Les diferències més significatives entre ambdós grups van esdevenir a les 10 setmanes d’aplicar les formes de tractament. Tampoc es van registrar cap tipus de reacció adversa moderada o greu, però sí es van detectar reaccions adverses lleus en 9 participants.

Tot i les limitacions d’aconseguir una millora inferior a un any, l’estudi demostra que el massatge terapèutic és útil per disminuir el dolor en el coll i la seva disfunció. Per tant, l’estudi suggereix que el massatge terapèutic, aplicat adequadament, pot donar resultats beneficiosos en persones amb dolor crònic del coll a un curt termini. Però tot i així, són necessaris altres estudis per corroborar els resultats obtinguts tant a curt com, sobretot, a llarg termini (període de seguiment llarg). I proposa la idea de realitzar més estudis per optimitzar un tractament (dosis, freqüència, duració, dispositius...) adequat per tal de perllongar els beneficis del massatge terapèutic.


Criteris excloents:

- Dolor de coll per causa no-mecànica
      • càncer metastàsic
      • vèrtebres fracturades
      • estenosi espinal
- Cervicàlgies complexes
      • radiculopatia cervical (16%)
      • accident de tràfic últims 3 mesos
- Condicions mentals/psíquiques inestables o demència
- Dolor lleu de coll o inferior a 12 setmanes (18%)
- Rebien altres tractaments pel dolor (apart dels medicaments)
- Rebre altra tipus de massatge al coll en l’últim any (14%)

Tècniques de massatge utilitzades. Musculatura del coll, espatlla (sobretot trapezi), pectorals i manegot dels rotadors.

• Amassaments
• Friccions
• Lliscament ("deslizamiento")
• Traccions
• Teràpia de punts gatell

Sistemes d’auto-cura:

• Estiraments
• Coneixement del cos
• Augmentar la ingesta d’aigua

Sherman KJ, Cherkin DC, Hawkes RJ, Miglioretti DL, Deyo RA. Randomized trial of therapeutic massage for chronic neck pain. Clin J Pain. 2009 Mar-Apr;25(3):233-8.

Aromaterapia y masajes para el alivio sintomático de los pacientes oncológicos.

Resumen realizado por Juani Martínez.


El objetivo de esta revisión es evaluar las pruebas de efectividad de la aromaterapia y el masaje en la mejora de los síntomas físicos (dolor, fatiga, estreñimiento, náuseas, vómitos, etc.) y psicológicos (ansiedad, depresión) de los pacientes oncológicos.

Se buscaron ensayos controlados aleatorios y estudios controlados del tipo antes y después. El tipo de participantes de estos estudios eran adultos y niños con diagnóstico de cáncer que recibieron atención en todos los ámbitos de atención sanitaria y atención comunitaria. Para esta revisión, era necesario que las terapias de masaje incluyeran manipulación tisular, por lo que se excluyeron terapias de tacto (acupresión, reflexología, etc.). La aromaterapia se definió como el uso de aceites esenciales. Se midieron los niveles informados por los pacientes de los índices físico y psicológico del trastorno sintomático y de la calidad de vida (mediante la utilización de herramientas de evaluación válidas y confiables).

La estrategia de búsqueda identificó 1435 referencias, de las cuales 10 cumplieron todos los criterios de inclusión. Estos diez informes representaron ocho ensayos controlados aleatorios. Seis de ellos compararon una intervención de masajes con un control sin masajes. Los dos restantes compararon un grupo de masaje aromaterapéutico con un grupo de masaje con aceite de base. Todos los ensayos evaluaron a los pacientes antes y después de la intervención o del período control.

La intervención varia en duración, profesional que la aplica, técnicas aplicadas y zonas donde se aplica.

Resultados
El efecto más consistente del masaje o del masaje aromaterapéutico fue para la ansiedad. Cuatro ensayos que medían la ansiedad detectaron una reducción en este síntoma después de la intervención.

Sobre los efectos para la depresión, de tres ensayos que la evaluaron solo uno encontró diferencias significativas en este síntoma.


En tres estudios se utilizaron escalas que miden la calidad de vida o los trastornos asociados a los síntomas. El primero observó que los trastornos sintomáticos mejoraban sólo para el grupo de masaje, el segundo detectó una mejoría en la calidad de vida para el grupo de masaje con aceite de base y el tercero no detectó cambios en la calidad de vida.

Respecto a síntomas físicos como dolor y náuseas, tres estudios encontraron una reducción del dolor después de la intervención. Dos estudios evaluaron las náuseas y encontraron mejoras significativas después de la intervención pero no una reducción significativa después del período control.

Dificultades metodológicas
Los tamaños de las muestras fueron pequeños en la mayoría de los ensayos. La mayoría incluyó detalles de los masajes pero no se sabe si las variaciones en el estilo del masaje entre los estudios podrían afectar los resultados. Los dos estudios que utilizaron aceites esenciales usaron diferentes aceites y por lo tanto no se sabe si los resultados dispares podrían deberse a los aceites esenciales elegidos o a las propiedades generales de la aromaterapia. Todas las evaluaciones se hicieron en un plazo corto con lo que no se conoce el resultado a largo plazo.





Fellowes D, Barnes K, Wilkinson S. Aromaterapia y masajes para el alivio sintomático de los pacientes oncológicos. Reproducción de una revisión Cochrane, traducida y publicada en La Biblioteca Cochrane Plus, 2005, Número 3

Chiropractic management of myofascial trigger points and myofascial pain syndrome: a systematic review of the literature

Resum realitzat per Núria Mendez.



El síndrome de dolor miofascial (MPS) i els punts gallet miofascials (PGM) són dos aspectes importants de l'aparell locomotor. El propòsit d'aquest estudi va ser revisar els procediments dels tractament més utilitzades en quiropràctica per a la MPS i els PGM. En el camp dels MPS, la quiropràctica és generalment considerada com una de les tècniques complementàries i alternatives mèdiques (CAM) en el tractament del dolor miofascial i PG.

Mètodes. La Comissió Científica del Consell relativa a les directrius i paràmetres de la pràctica de quiropràctica (CCGPP) va ser l’encarregada de la síntesi de la literatura trobada, per avaluar i informar sobre l'evidència en la cura quiropràctica. Els estudis van ser seleccionats per la rellevància, utilitzant l’Escala d'Oxford i l'escocesa Xarxa Intercol·legial de Principis del sistema de qualificació.

Resultats.
1. RTCs de Teràpia manual, la palpació manual i algometria. Hi ha evidència que recolza el tractament de la manipulació osteopàtica i compressió isquèmica immediata en el PGM, però requereix més investigació per trobar proves que alleugereixin el dolor a llarg termini.

2. Critiques de les Teràpies manuals: hi ha una discordança entre l’ús i el tipus de teràpies manuals en el tractament dels PG en la literatura publicada. Hi ha evidència moderadament forta per l'ús d'algunes teràpies manuals en l’alleujament immediata del dolor dels PG; i proves limitades per recolzar l'ús de teràpies manuals per tractaments més prolongats en la gestió dels PG i MPS.

3.Teràpies conservadores i complementària / alternativa: Algunes de les teràpies que es van estudiar son aquestes:

• Làser: es va trobar evidència en la seva eficàcia a curt termini. El tipus, dosi i freqüència dels tractaments requereixen una investigació addicional.
• TENS: No hi ha evidència sòlida,que sigui eficaç en l'alleugeriment immediat dels PG.
• Existeixen proves limitades sobre l'efectivitat d'altres formes d'electroteràpia: freqüència d’estimulació neuronal modulada (FREMS), estimulació d’alt voltatge galvànic (HVGS), estimulació elèctrica muscular (EMS), i la interferencial actual (CFI).
• Imants: Hi ha alguna evidència que demostra que poden ser eficaços en el tractament de PGA i MPS.
• Acupuntura: hi ha evidència en que l'acupuntura profunda dels PG és eficaç en el tractament del dolor miofascial per a un màxim de 3 mesos.

Conclusió. En les aplicacions pràctiques, es van trobar evidències en que les teràpies manuals són útils a
curt termini per l'alleujament del dolor PRT i el làser i l'acupuntura són útils en l'alleujament a curt i llarg termini de la MPS.


Vernon H, Schneider M. Chiropractic management of myofascial trigger points and myofascial pain syndrome: a systematic review of the literature. J Manipulative Physiol Ther. 2009 Jan;32(1):14-24.

Els canvis en els símptomes de disfunció en l'articulació temporomandibular després del massatge terapèutic: cas clínic

Resum realitzat per Guillem Josep.

Resum. L’objectiu d’aquest cas clínic va ser descriure els canvis produïts pel massatge terapèutic aplicat a una jove de 26 anys amb disfunció en l’articulació temporomandibular.

Símptomes. Els símptomes eren dolor, disminució del rang de moviment “ROM” i crepitacions, tots ells
associats amb l’estrés emocional i el bruxisme.

Objectius. Disminuir el dolor, augmentar el rang de moviment “ROM”, disminuir la tensió muscular i les
resticcions al coll i als músculs facials, disminuir l’estrés.

Tractament. El tractament es va realitzar durant 5 setmanes, realitzant 2 sessions setmanals de 45 minuts cadascuna amb diferents aplicacions. Amb una avaluació inicial, una intermitja a les 2 setmanes i una final. Paral·lelament es va establir un pla terapèutic domiciliari perquè la pacient fes de forma autònoma.

Tècniques aplicades.

• Massatge intra-oral (1 sessió setmanal): massatge amb pinça, el dit polze (extern) sobre el masseter, el dit índex (intern) sobre el pterigoide. Aplicar series de 5 de mitjana per múscul, fent pressions de vuit segons i alliberant dos.
• Massatge miofascial de coll i pit ( 1 sessió setmanal): aplicació en els músculs trapezi fibres descendents, esternoclidomastoïdal, erector i pectoral major.
• Massatges digitals i alliberaments dels punts gallet als músculs del coll ajudant a alleugerir el dolor, augmentant el flux sanguini i la secreció d’endorfines ideals per disminuir l’estrés.
• Aromateràpia durant el massatge facial i Shiatsu.
• Pla terapèutic domiciliari: ingerir aliments tous, aplicació de gel, automassatge i hidroteràpia.

Resultats. Els resultats a les 5 setmanes de tractament van ser positius: disminuint el dolor de 7/10 a 3/10, millorant les desviacions de la mandíbula, disminuint la hipertonia, augmentant el rang de moviment “ROM” en 0,7 cm., disminuït la crepitació, disminuït de forma important l’estrés i permetent que la pacient pogués realitzar les activitats bàsiques diàries amb normalitat.

Conclusió. Tot i que el resultat final és satisfactori, caldria obtenir una major evidència científica amb un

major nombre de casos clínics per afirmar que es tracte d’un tractament efectiu.

Citació bibliogràfica: Pierson M. Changes in temporomandibular joint dysfunction symptoms following massage therapy: a case report. Int J Ther Massage Bodywork. 2011; 4 (4): 37 – 47. [citado 2011 dic 31]

Massage Therapy for Osteoarthritis of the Knee: A Randomized Dose-Finding Trial

Resumen realizado por Sergi Rodríguez.


El artículo muestra el inicio o la base de una futura investigación en la que se corrobora la validez del masaje en casos de osteoartritis de rodilla, aplicado en diferentes zonas corporales. Los objetivos principales de este estudio es aumentar el rango de movimiento, disminuir el dolor y devolver la funcionalidad a la persona. Para llevar a cabo la investigación, se escogieron adultos al azar con artrosis que fueron evaluados durante 24 semanas. Sin embargo, más adelante se volvió a hacer un estudio mediante otros criterios de elección de
pacientes.

A los pacientes les resulta más agradable ser objeto de terapias de masaje ya que mejoran relativamente sus síntomas (especialmente el dolor) e huyen de la medicación y la cirugía, causantes de debilidad muscular, falta de energía y disfuncionalidad. Sólo un pequeño grupo de investigación explora la eficacia del masaje para la OA de rodilla a pesar de que no se han encontrado todavía datos científicos para la dosis correcta de masaje. A partir de aquí, se realiza un tratamiento con el objetivo de saber cuál es la dosis óptima, no sólo con el fin de mejorar la calidad de vida de estos enfermos, sino también para disminuir los costes. Durante este tratamiento se eligieron pacientes delimitados por ciertos parámetros: afectación bilateral de la rodilla, pacientes sujetos con medicación estable y exclusión por distintas enfermedades. Se hizo un largo
proceso de inscripción donde se trataron 4 grupos. El grupo 1 fue tratado con masajes de 20 minutos por semana durante ocho semanas, el grupo 2 con masajes de 30 minutos dos veces por semana durante las primeras 4 semanas y después masajes de 30 minutos una vez por semana durante las cuatro restantes, el grupo 3 con masajes de 60 minutos una vez por semana durante las ocho semanas y el grupo cuatro 60 minutos dos veces por semana durante cuatro semanas.

Las técnicas aplicadas para el tratamiento son las del masaje clásico, siguiendo el protocolo de masaje manual. La aplicación del masaje se ejerce en diferentes en diferentes regiones del cuerpo.

El sistema que utilizaron estos investigadores para conocer lo más exhaustivamente la progresión fue la medición dosis-respuesta en el menor tiempo posible, es decir, en 8 semanas. Como resultados, el grupo 1 recibió mejores resultados que los demás, así como el grupo 3 y 4. Por lo tanto, llegaron a la conclusión que con la aplicación de más minutos por masaje durante la semana mayor será el progreso a corto plazo. Sin embargo, el grupo número uno no fue capaz de superar una prueba que consisitía en mejorar el tiempo al caminar unos 15 metros.

Una vez realizado el tratamiento, los pacientes volvieron a tener ciertos síntomas que tuvieron antes de iniciarlo. Por lo tanto, se cree que una dosis de mantenimiento periódico de masaje podría ayudar a mantener los efectos beneficiosos a largo plazo. Se plantean hacer más pruebas para ver más diferencias, comparar el masaje sueco, etc.


Como conclusión, el masaje de 60 minutos supera al de 30 minutos y, de alguna manera, se muestra su eficacia (aunque sin validez científica). Este estudio podría ser el inicio o punto de partida para futuros estudios para avanzar respecto a esta patología.


Perlman AI, Ali A, Njike VY, Hom D, Davidi A, Gould-Fogerite S, Milak C, Katz DL. assage Therapy for Osteoarthritis of the Knee: A Randomized Dose-Finding Trial. PLoS One. 2012;7(2):e30248. Epub 2012 Feb 8.

Manual lymphatic drainage therapy in patients with breast cancer related lymphoedema

Resum realitzat per Aroia Marcotegui.

L’objectiu d’aquest article és analitzar l’eficàcia del drenatge limfàtic manual al tractament del limfedema desprès d’una mastectomia, amb la finalitat de reduir el volum del limfedema i avaluar la millora de la simptomatologia concomitant.

Avui en dia el càncer de mama és la neoplàsia maligna més freqüent en dones. Cursa amb una incidència de 34 – 44 casos nous per cada 100.000 dones /any. S’ha vist que el 25% de les pacients amb càncer de mama desenvolupen limfedema desprès del tractament de càncer.

Per comprovar l’eficàcia del drenatge s’han comparat dos grups amb el mateix nombre de persones a cadascun. A un grup no se li ha aplicat el drenatge i se li ha fet un tractament estàndard, mentre que a l’altre grup se li ha aplicat el drenatge limfàtic.

El limfedema és una acumulació de limfa als espais intersticials, principalment als teixits subcutanis greixosos. Aquest augment de limfa és causat per un defecte al sistema limfàtic. Es caracteritza per un augment anormal de proteïnes del teixit, edema, inflamació crònica i fibrosis. El procés del limfedema s’ha separat en tres etapes. Una primera etapa en la que es presenten picadures i es considera reversible. En aquesta etapa algunes dones no presenten cap dels signes típics del limfedema. La segona etapa mostra un aspecte musculós, fibrós i es considera irreversible. Finalment a la tercera etapa, de difícil aparició, la zona endurida es torna cartilaginosa i apareixen excrescències papil·lomatoses i hiperqueratosis de la pell.

Per altre banda el DLM (drenatge limfàtic manual) és una tècnica que consisteix en fer massatge a la superfície de la pell únicament seguint el trajecte de les vies limfàtiques anatòmiques del cos. Una sessió de drenatge limfàtic manual s’inicia al centre del coll i el tronc, per tal de netejar les vies limfàtiques principals, fet que facilita el drenatge del braç. A diferència d’altres tipus de massatge, el DLM no produeix ni rubor, ni dolor i no té cap efecte estimulant.

El massatge es realitza de manera descendent per facilitar el flux de la limfa de les àrees afectades en direcció a les no afectades. Les sessions solen durar entre 45 i 60 minuts i es realitza generalment un cop al dia quatre o cinc cops a la setmana, durant dues o quatre setmanes.

A l’hora de realitzar l’experiment es va agafar una mostra de 58 pacients de sexe femení, les quals han patit càncer de mama i una posterior mastectomia. Totes presenten limfedema.

S’han creat dos grups de 20 dones cadascun. Un anomenat Grup Control al qual se li ha aplicant un tractament estàndard (manteniment de la pell, l’exercici i la compressió, embenats durant un mes i posteriorment peces de vestir que produeixin cap tipus de compressió), i un grup experimental al qual se li ha aplicat el mateix tractament estàndard més la realització del drenatge limfàtic manual.

El tractament d’ambdós grups ha durat 6 mesos i s’ha fet un seguiment al primer, tercer i sisè mes.


Finalment en el grup control s’ha reduït el volum de l’edema un 5%, mentre que en el grup experimental s’ha reduït el volum un 25%.


López M, Hernández MA, Avendaño C, Rodríguez F, Martínez H. Manual lymphatic drainage therapy in patients with breast cancer related lymphoedema. BMC Cancer. 2011; 11:94

Massatge a nens sota transplantament de cèl·lules hematopoètiques: un estudi qualitatiu

Resum realitzat per Miriam Guirao.


1. Introducció:

• L’article situa les arrels del massatge terapèutic en la medicina xina i com es va professionalitzant durant el segle XX.
• Parla sobre els beneficis del massatge (combinen el massatge suec amb la acupressió) en adults i nens amb càncer.
• És un estudi amb un mètode mixt (qualitatiu) “Randomized Controlled Pilot Study”

2. Mètodes:

• 3 sessions per setmana a nens hospitalitzats (10-30 min) ensenyen als pares les localitzacions i indicacions per tal que puguin aplicar-lo ells.
• Els massatgistes tenen 10 anys d’experiència reben una formació amb l’equip de recerca.
• Depen de les necessitats canvien les pressions, àrees del cos...
• Els massatgistes prenen anotacions, entrevistes amb pares i seguiment telefònic (amb preguntes obertes).
• Participants: 23 nens parla anglesa de 5-18 anys, en la unitat de trasplantament 12 mesos, porta doble i alt nivell de precaució infecciosa. (15 intervenció/7 control)
• Patologies com càncer, síndromes immunodeficients, insuficiència medul·la òssia.

3. Resultats

• Percepció dels pares dels beneficis massatge al pacient: alleugeriment de símptomes, relax, predisposició a dormir, tractament fora rutina hospitalària, control del pacient per acceptar el tractament
• Efectes del massatge en pares i dinàmica familiar: millora la figura dels pares com a cuidadors.
• Impacte del massatge en la hospitalització:varia segons els períodes d’agudització.

4. Discussió:

• Com el massatge pot ajudar a alleugerar el disestrés de pacients i cuidadors
• Els resultats concorden amb les recerques prèvies sobre que el massatge alleugera els símptomes físics associats al càncer.
• No per tots els pacients el massatge es rebut com a plaent o relaxant (no en períodes d’agudització o vergonya...)
• Limits: estudi petit i sense dades directes dels pacients.

5. Conclusions:

• L’estudi sugereix que el massatge per part del pares i els massatgistes redueix el patiment associat al trasplantament de cèl·lules hematopoiètiques millorant els símptomes, connexió entre fills i pares, alleugera l’aïllament...
• L’aplicació en del massatge necessita suport familiar, flexibilitat del massatgista, coordinació amb les rutines clíniques i afinitat amb qui rep i qui proporciona el massatge.

Mehling WE, Lown EA, Dvorak CC, Cowan MJ, Horn BN, Dunn EA, Acree M, Abrams DI, Hecht FM. Hematopoietic cell transplant and use of massage for improved symptom management: results from a pilot randomized control trial. Evi Based Complement Alternat Med. 2012; 2012:450150. Epub 2012 Feb 9.

The role of Massage in Sports Performance and Rehabilitation: Current Evidence and Future Direction. Per Alba Herrera

Resum realitzat per Alba Herrera.

El massatge esportiu és el conjunt de tècniques que s’utilitzen en l’esportista per ajudar en la recuperació o tractar una patologia. Les tècniques més comuns són els frecs profunds (effleurage), els amassaments (pétrissage) i les friccions profundes transverses.

En el mon de l’esport s’utilitza per a la recuperació de l’atleta després d’un exercici intens o com a opció de tractament durant la rehabilitació. També es suggereix utilitzar-lo per a la preparació de l’atleta de cara a la competició o per a millorar el seu rendiment esportiu, entre d’altres, encara que la seva eficàcia es qüestionable.

Aquestes son les diferents bases de dades on s’ha cercat la bibliografia que apareix a la revisió: Medline, CINAHL, PsycINFO, Cochrane i SPORTDiscus.

L’objectiu de la classificació dels articles en el pre-esdeveniment (escalfament i estat psicològic), el rendiment esportiu, la recuperació de l’exercici i de la competició i el tractament de les lesions esportives, és abastar l’efecte del massatge en totes les fases de la competició esportiva.

Tot i que el massatge s’ha utilitzat com a tractament durant segles no hi ha evidències científiques que corroborin la seva eficàcia ni de que ajudi a incrementar el rendiment de l’esportista. Tampoc es mostren evidències del seu efecte en DOMS.

Hi ha evidencies indirectes que indiquen que produeix una millora a nivell psicològic. Aquests estudis també demostren millores en la tensió arterial, l’estat d’ànim i la percepció de recuperació.

Altres investigadors demostren que hi ha una associació entre el massatge i l’augment de la flexibilitat i del rendiment, encara que calen més estudis per a obtenir resultats més concloents.

En el dolor lumbar s’han obtingut respostes satisfactòries.

Cal afegir que alguns dels estudis que apareixen en la revisió presenten defectes de disseny, disminuint el seu grau de validesa científica.

Es conclou que les evidències científiques que demostrin que el massatge contribueix en la reducció del dolor, en la recuperació o d’altres fases de la pràctica esportiva són poques, per tant, calen més estudis que validin els efectes fisiològics i psicològics del massatge esportiu per a poder crear programes de tractament.

Brummitt J, MSPT, SCS, ATCa. The role of massage in sports performance and rehabilitation: current
evidence and future direction. N Am J Sports Phys Ther 2008 febrer; 3 (1): 7-21.

Eficacia del método Cyriax en pacientes con tendinitis bicipital y supraespinoso en el hospital nacional Hipólito Unanue entre febrero a julio del 2004. Por Sergio Santiago

Resumen realizado por Sergio Santiago.

En el siguiente artículo podemos observar un estudio sobre la eficacia del método Cyriax, principalmente enfocado a dos tipos de tendinitis muy comunes de pacientes del hospital nacional Hipólito. Por un lado la tendinitis bicipital, que se sitúa en el paso del tendón largo del bíceps por la corredera bicipital, y por otro lado la tendinitis del manguito de los rotadores, principalmente la tendinitis de supraespinoso.

Frente a lesiones tendinosas suele haber una inflamación permanente, por lo tanto cualquier movimiento que requiera función del musculo producirá dolor, y en algunos casos limitación funcional.

Con el objetivo de demostrar la eficacia del método Cyriax sobre estas tendinitis considerando el dolor y la capacidad funcional como indicadores se alcanzaron una serie de resultados que indicaban que el método Cyriax resulto ser más eficaz para el tratamiento de estas tendinitis logrando una gran disminución del dolor en las primeras sesiones, y además observando que al final del tratamiento con la técnica Cyriax es más eficaz que un tratamiento convencional.

Este trabajo se realizo mediante un examen ecográfico al principio, junto a un tratamiento fisioterapéutico y un examen ecográfico al final, además de el seguimiento diario de la evolución de cada paciente.

El método se utilizo con una frecuencia de dos o tres sesiones por semana, aplicando al inicio del tratamiento una compresa húmeda caliente durante 10 minutos y posteriormente el método Cyriax durante 15 minutos con el objetivo de reducir las adherencias fibrosas anormales y movilizar el tejido cicatrizal. Una vez realizado el método se finaliza con estiramientos de la estructura en tratamiento.

Una vez realizado el estudio se confirma que el método Cyriax es más eficiente que el tratamiento convencional tanto en la disminución de dolor como en la mejora funcional de la estructura en tratamiento con una diferencia de un índice de mejora de un 76,3% y el convencional un 54,3%. Es una recuperación más rápida y con mejores resultados.


Avila SP, Canchaya TL. Eficacia del método Cyriax en pacientes con tendinitis bicipital y supraespinoso en el hospital nacional Hipólito Unanue entre febrero a julio del 2004. (Tesis) Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Facultat de Medicina. Lima 2005

Efectes del massatge de la musculatura de l’espatlla en pacients amb tensió posterior de l’espatlla. Per Elisabeth Pillado

Resum realitzat per Elisabeth Pillado.

Els diferents enfocaments clínics sobre la mobilització, l’estirament i el massatge haurien de disminuir la tensió de l’espatlla i millorar els símptomes en pacients amb l’espatlla rígida. En aquest article s’ha investigat els efectes i els predictors de l’efectivitat del massatge com a tractament en pacients amb tensió posterior de l’espatlla.

Es va dur a terme un assaig controlat aleatori en un consultori d’atenció ambulatòria d’ortopèdia i rehabilitació. 43 dones i 17 homes (d’entre 43 i 73 anys) amb una tensió posterior d’espatlla van participar I van ser escollits aleatòriament en el grup de massatge I el grup control (30 persones per grup). Un fisioterapeuta va realitzar el massatge en el deltoides posterior, infraespinós i rodó menor de l’espatlla afectada durant 18 minuts (6 minuts per cada múscul) dues vegades a la setmana durant 4 setmanes. Pel grup control, un terapeuta va aplicar light hand touch en els músculs durant 10 minuts dues vegades per setmana durant 4 setmanes. La rotació interna de la glenohumeral , l’estat funcional i la tensió muscular van ser les variables més importants. A més a més, els factors potencials en l’efectivitat del massatge van ser analitzats per una multivariable regressió logística. Per aquest anàlisi, els pacients amb una millora funcional de la puntuació d’ almenys el 20% després del massatge es va considerar que responien al tractament, i els altres es va considerar que no responien.

Els resultats d’aquest estudi van demostrar que la rotació interna del grup massatge millorava respecte el grup control (54,9º vs 34,9º). Hi van haver 21 pacients en el grup que responien i 8 en el que no (52 pacients van acabar l’estudi; 29 del grup de massatge i 23 del grup control). Entre els diferents factors, la duració dels símptomes, l’estat funcional i la tensió del deltoides posterior van ser predictors importants de l’efectivitat del massatge.

Per tant, les conclusions d’aquest estudi són que el massatge va ser un tractament efectiu per als pacients amb la tensió posterior de l’espatlla, però ho va ser menys per als pacients amb una duració més llarga dels símptomes, una limitació funcional més elevada i una tensió del deltoides posterior més baixa. La reducció de la tensió muscular en la part posterior de l’espatlla contribueix a millorar la rotació interna de la glenohumeral després de 4 setmanes de massatge. Aquest efectes varien entre el deltoides posterior, l’infraespinós i el rodó menor. A més a més, una duració inferior dels símptomes i un estat funcional més elevat pot preveure
l’efectivitat del massatge com a tractament.

Yang JL, Chen SY, Hsieh, Lin JJ. Effects and predictors of shoulder muscle massage for patients with posterior shoulder tightness. BMC Musculoskelet Disord. 2012 Mar 27;13:46

(també podeu veure un altre resum de l'article aquí)

Perineal massage in labour and prevention of perineal trauma: randomised controlled trial. Por Isabel Balcells

Resumen realizado por Isabel Balcells.

Este ensayo esta basado en la valoración de los efectos del masaje perineal en embarazadas de 36 semanas, en el momento del parto.

Primero seria conveniente aclarar una serie de conceptos relacionados con el traumatismo perineal, particularmente en las episiotomías de rutina a menudo consideradas innecesarias.

• Periné intacto, el que no necesita sutura.
• 1er grado, el desgarro involucra la piel del periné y la mucosa vaginal.
• 2º grado, el desgarro involucra a las capas mas profundas de los músculos perineales.
• 3º grado, el desgarro involucra a las capas mas profundas de los músculos perineales, implicando al ano.
• 4º grado, el desgarro involucra a las capas mas profundas de los músculos perineales, implicando al ano y a la mucosa rectal.

Este estudio se realiza mediante la elección de parturientas con una dilatación del cuello uterino en el momento del parto entre 5 y 8 cm, en primíparas o a partir de 8 cm. en multíparas.

Diferenciaríamos:

• Un grupo de intervención que ha sido instruido por personal cualificado mediante videos y folletos ilustrativos de técnicas en masaje y estiramientos del perineo con un lubricante soluble en agua, el tratamiento de masaje esta basado en la introducción de dos dedos en la vagina realizando unos movimientos específicos
• Un grupo control que utiliza las técnicas habituales en el momento del parto absteniéndose de utilizar el masaje perineal.

Los resultados de este ensayo se basaron en cumplir una hipótesis principal que hace referencia a los diferentes grados de traumatismo perineal y otras secundarias como, dolor entre el 3 y 4º día del post-parto, dispareunías y reanudación de las relaciones sexuales, incontinencias fecal o urinaria y urgencias a los tres meses del parto.

No hubo enmascaramiento debido a la naturaleza de la intervención.

Se consiguieron 3050 personas con los requisitos adecuados de las que finalmente participaron, 708 en el grupo de intervención y 632 en el grupo de control.

En referencia a la hipótesis principal, la recepción de datos fue realizada por la asistente al parto, los resultados secundarios fueron recogidos en cuestionarios de episiotomías que proporciona el mismo hospital.

Del 3er al 10º día los datos se obtuvieron por llamadas telefónicas o con programas de auto informes en la sala post-natal, el seguimiento del dolor, reanudación de las relaciones sexuales, dispareunia, problemas urinarios…se realizó a los tres meses mediante encuestas postales.


Resultados: El masaje perineal no tuvo ningún efecto sobre la probabilidad de un perineo intacto, la episiotomía de 1er y 2ºgrado tuvo una incidencia similar en ambos grupos. Hubo menos desgarros de 3er grado en el grupo de masaje un 1,7% (12 personas ) frente a un 3,6% (23 p.). Apenas hay diferencia en los resultados secundarios.

Conclusión: El traumatismo perineal durante el parto vaginal y sus secuelas, incluyendo la incontinencia urinaria y fecal, dispareunía y dolor persistente, tienen un impacto negativo sobre la sexualidad, autoestima y calidad de vida de incontables mujeres cada año.

El masaje perineal en el momento del parto no aumenta la probabilidad de un periné intacto o reducir el riesgo de dolor, dispareunía o problemas urinarios y fecales aunque si que hay una disminución en los desgarros de 3er grado, hubiera sido interesante disponer de una muestra mayor.

Stamp G, Kruzins G, Crowter C. Perineal massage in labour and prevention of perineal trauma BMJ 2001 mayo; (322): 1277–1280

Massage Therapy vs. Simple Touch to Improve Pain and Mood in Patients with Advanced Cancer: A randomized Trial

Resumen realizado por Susana Aguiló.

El siguiente artículo es el resultado de un ensayo aleatorio realizado en un periodo comprendido entre noviembre de 2003 y octubre del 2006, donde llegaron a participar quince centros de cuidado paliativos de Estados Unidos, miembros de la Red de Investigación para Cuidados Paliativos (PoPCRN) y la Universidad de Colorado Cáncer Center como coordinadora de los mismos.

El objetivo del mismo fue evaluar la eficacia del masaje para disminuir el dolor y el sufrimiento sintomático y mejorar la calidad de vida de las personas con cáncer avanzado, para ello un total de 380 participantes, fueron divididos en dos grupos al azar, un grupo de tratamiento, masaje, y otro grupo control, que se exponía aun simple contacto, los participantes elegidos eran de habla inglesa, adultos con cáncer avanzado, en estadio III o IV, de cualquier tipo de cáncer que tuvieran un dolor moderado, con una esperanza de vida de al menos tres semanas y pudieran dar su consentimiento.

En el grupo cuya intervención era el masaje, recibió las diferentes técnicas effleurage suaves y deslizantes movimientos, petrissage, apretando, rodando y amasando los músculos y liberación de puntos gatillos miofasciales, las áreas más frecuentes del masaje fueron el cuello y la espalda superior, las personas que lo realizaban eran terapeutas formados en estas técnicas, en cambio en el grupo control la intervención que se realizaba era la aplicación de ambas manos durante 3 minutos a cada uno de los siguientes puntos, bilateralmente, la base del cuello, clavícula, hombros, espalda baja, brazos, manos, rotula y pies, la presión era ligera y consistente, sin movimiento de las manos, estos tratamientos fueron realizados por personas que no eran terapeutas ni habían trabajado en la realización de técnicas parecidas.

Los participantes recibieron hasta seis tratamientos de 30 minutos, en visitas semanales con al menos 24 horas entre sesiones, en un periodo de entre 2 a 4 semanas, la programación la determinada el paciente y los diferentes terapeutas. La recopilación de los datos inmediatos se obtenían justo antes y después de cada sesión por los mismos terapeutas que aplicaban las técnicas, no cegados. La recopilación de los datos finales se obtuvo una semana después de haber finalizado las sesiones por personal cegado a la asignación del tratamiento, para conocer si su influencia se alargaba en el tiempo.

Los resultados obtenidos fueron de 298 pacientes incluidos en el análisis resultado inmediato, 348 en el análisis de resultados sostenido y de estos 82 no recibieron ningún tratamiento del estudio asignado (37 de masaje, 45 de control). Ambos grupos mostraron una mejoría inmediata del dolor y el estado de ánimo, aunque el grupo que recibió el tratamiento de masaje terapéutico tuvo unos resultados superiores sobre dolor inmediato y el estado de ánimo. No hubo diferencias entre los grupos respecto a que estos efectos se alargaran en el tiempo.


El estudio da como conclusión “que el masaje puede tener efectos beneficiosos sobre el dolor de inmediato y el estado de ánimo entre los pacientes con cáncer avanzado. Dada la falta de efectos sostenidos y las mejoras observadas en ambos grupos del estudio, los beneficios de la atención y el simple contacto también debe ser considerados en esta población”.



Kutner J, Marlaine C, Corbin L, Hemphill L, Benton B, Mellis K, Beaty B, Felton S, Yamashita TE. Massage Therapy vs. Simple Touch to Improve Pain and Mood in Patients with Advanced Cancer: A randomized Trial. Ann Intern Med. 2008 September 16; vol. 149 (6): 369 – 379.