Últims dies de matriculació!!! PRINCIPIS I PRÀCTICA DE LES TÈCNIQUES D'ESTIRAMENT

Informació: prof.alexmeri@gmail.com

CURS DE QUIROMASSATGE COMPLET!!

http://www.anatomic.cat/Formacions/oferta%20continuada%202n%20semestre%202013.pdf

Una revisió de les investigacions del massatge terapèutic en infants prematurs

Resum per Marta Franch.

Field T, Diego M, Hernandez-Reif M, publiquen a l’abril de 2010 una revisió sobre el massatge terapèutic en infants prematurs amb l’objectiu de comprovar si la teràpia tenia efectes positius en l’augment de pes d’aquests nadons.

Diferents estudis de massatge terapèutic basats en l’estimulació tàctil i kinestèsica mostren un increment d’un 21-48% més en el guany de pes i una estada hospitalària de 3-6 dies menys que el grup control.

Un estudi mostra que els nens augmenten de pes abans del 5è dia. Això porta a fer un estudi amb períodes més curts d’aplicació de la teràpia i mostra que els nounats que han rebut només 5 dies de teràpia tenen un increment del 48% en l’augment de pes.

Uns estudis sobre el creixement de l’os, demostren que els nadons que han rebut exercicis de les extremitats tenen un augment de pes inferior als que han rebut massatge (0-38%). Encara que, cal tenir en compte que les sessions eren més curtes i només un cop al dia. Tot i així, es va observar un augment de la densitat mineral òssia, fet que porta a l’augment de pes i creixement ossi. S’ha demostrat que el moviment passiu o l'exercici de les extremitats en nadons prematurs augmenta els marcadors de formació òssia en sèrum.

Ja que els exercicis d’aquests estudis són molt similars als del protocol de massatge, es pot dir que aquest, també augmenta els marcadors de formació òssia en sèrum. Aquest creixement ossi pot ser degut a l’augment dels nivells de IGF-1, els quals tenen un paper important en la formació, manteniment i regeneració de la massa òssia.

Un estudi compara l’eficàcia del massatge segons si l’aplica la mare del nadó o el professional i es demostra que les mares són tan capaces com el professional per dur a terme la teràpia i aconseguir l’augment de pes del nadó respecte el grup control. Per altra banda, les mares implicades en el tractament van experimentar una disminució dels símptomes de depressió.

Altres investigacions mostren que el massatge amb oli de coco i el de càrtam donen lloc a un augment de pes i longitud del nen respecte a l’oli de mineral i el placebo. També pot tenir finalitat nutritiva, ja que la seva absorció augmenta significativament els valors dels àcids grassos dels nens que han rebut el massatge amb l’oli. A més, l’ús d’oli sintètic s’associa a l’augment de l’activitat vagal i, per tant, en l’augment de pes.

Per altra banda, els nens que han rebut massatge tenen una hospitalització de 3 a 6 dies menys que els que no n’han rebut, això permet una reducció significativa dels costos hospitalaris.

Alguns estudis demostren que els mecanismes subjacents a l’augment de pes a través del massatges realitzat a pressió moderada són l’augment de l’activitat vagal i la motilitat gàstrica. També s’ha observat que els prematurs que reben la teràpia són més actius, sense que això comporti una major despesa calòrica.

Els estudis conclouen que els infants prematurs que reben massatge terapèutic experimenten un major augment de pes respecte els que no en reben. Tot i així, les variables no demostren totalment les raons dels mecanismes subjacents que donen lloc a aquest augment de pes i, per tant, seria necessari una nova via d’estudis.

Field T, Diego M, Hernandez-Reif M. Preterm Infant Massage Therapy Research: A Review. Infant Behav Dev. 2010 April; 33(2): 115–124.

FORMACIONS 2013

 2 ÚLTIMES PLACES EN EL CURS DE QUIROMASSATGE

El massatge facial redueix l’ansietat i l'estat de mal humor i incrementa l'activitat nerviosa simpàtica.

Resum fet per Pol Segarra.

En aquest article publicat al 2008 per Tomoko Hatayama, Shingo Kitamura, Chihiro Tamura, Mayumi Nagato i Koichiro Ohnuki, i realitzat a la Universitat de Kyushu (Fukuoka, Japó), ens explica que en el massatge o en els tractaments facials els pacients redueixen la seva angoixa psicològica i que activen el sistema nerviós simpàtic, ja que en les anàlisis s’han observat que els nivells d’alta freqüència (HF) augmenten just després del massatge. 

En el massatge general de la part posterosuperior del cos, és a dir, espatlles i part posterior del tronc, s’ha vist que només es redueix l’ansietat i que la tensió arterial disminueix una mica. En canvi, en el massatge facial també s’aprecia una relaxació extrema i superior a la del massatge corporal. 

Tot i així, els observadors van veure que aquesta disminució de HF era degut a la desactivació general que produeix el massatge facial, juntament amb els factors de son i la significativa reducció de l’ansietat. La conclusió final que van deduir era que el massatge facial podria tenir efectes positius no solament vers la bellesa, sinó que també en l’estat psicològic i l’activitat cerebral de la persona. 

Un estudi que van realitzar Inoue i Hughes y Stones, divulguen sobre el canvi de l’estat d’humor associat a l’activitat del sistema nerviós autònom. En aquets estudi es varen formular dues grans hipòtesis. 

Per saber si aquest estudi era cert, varen agafar 32 japoneses (dones) que tinguessin entre 20 i 40 anys. El procediment del massatge es basava en 4 passos. El primer, una neteja amb crema netejadora de mans. El segon, extreure la queratina amb exhalació. El tercer, ones ultrasòniques tractades amb gel. Finalment, el quart pas, utilització de loció per retenció d’humitat. El temps del tractament va ser d’uns 45 minuts. 

Al pacient se li va realitzar abans i després dos qüestionaris diferents, la forma POMS-short i la forma STAI-JYZ.

La forma POMS-short està formada de 30 preguntes sobre l’estat d’humor corrent. El pacient selecciona un dels valors per cada grup. Els valors són 0, 1, 2, 3 i 4; en el que 0 és l’estat d’humor mínim i el 4 és l’estat d’humor màxim.

La forma STAI-JYZ, és una escala de 20 articles que mesuren el nivell d’ansietat. El pacient selecciona un dels quatre valors (1, 2, 3, 4), en el que el valor 1 és el mínim i el valor 4 és el màxim.  Les puntuacions STAI-JYZ indiquen un augment en la resposta a l'estrès estacional i una disminució en condicions de relaxació. 

Totes les dades de les dos formes estan expressades amb un +/- dins l’error estàndard. L’estadística va ser calculada amb la versió 14 SPSS (Chigago, EEUU). Els resultats eren l’important del procediment.

• En la Fig. 1 els resultats obtinguts han estat plenament satisfactoris amb l’augment de LF i HF després del massatge. (P=0.035).
• En la Fig. 2, podem apreciar la diferència entre els resultats mitjans entre el premassatge i el postmassatge. Molts dels resultats obtinguts dels diferents sentiments negatius van disminuir després del massatge. Especialment, la tensió, l’ansietat i la fatiga, que van disminuir considerablement en quasi tots els pacients. La hostilitat i la ira no han variat gaire. I concretament els resultats de l’ansietat a l’STAI s’ha reduït molt després del massatge (P<0.001).

Figura 1 : Canvi de la relació LF / HF abans i després d'un massatge facial. Les barres d'error indiquen ± ES, n = 32, *: p <0,05.

Figura 2: Els canvis en la qualificació de la prova significa POMS abans i després d'un massatge facial. Cada valor representa la mitjana de puntuació de sis subescales de la prova POMS, i s'expressa com la mitjana ± ES (n = 32, *: p <0,05). TA (tensió i ansietat), D (depressió i abatiment), AH (la ira i l'hostilitat), V (vigor), F (fatiga), i C (confusió).

Fins al moment, tots els estudis han reportat efectes fisiològics i psicològics positius del massatge de tot el cos quan es realitza com un mètode de condicionament psicosomàtic. Tot i així, existeixen poques investigacions sobre el massatge estètic facial. L'ansietat en els estats d'ànim de l’STAI i negatius en el POMS-short es va reduir significativament després del massatge. Aquests resultats són consistents amb l'anterior estudi. 

En contra a aquesta predicció, l'activitat nerviosa simpàtica augmenta després del massatge. S'especula que la discrepància era simplement a causa de les diferències en el moment del mesurament. 

En conclusió, el present estudi podria demostrar que el massatge facial redueix l'angoixa psicològica. En conjunt, podria ser raonable que el massatge facial va ser realitzat originalment com un tractament cosmètic, ja que té un efecte de refresc en lloc de relaxació. Per tant, s'espera que l'ús de mètodes d'avaluació psicològic i fisiològic permeti al mateix temps que s’aconsegueixi informació més concreta i així poder avaluar millor els efectes dels diversos estímuls.

Referències

- Inoue et al i Hughes y Stones¹: Inoue N, Kuroda K, Sugimoto A, Kakuda T and Fushiki T (2003) Autonomic nervous responses according to preference for the odor of Jasmine tea. Biosci Biotechnol Biochem 67, 206–1214

Hughes JW and Stoney CM (2000) Depressed mood is related to high-frequency heart rate variability during stressors. Psychosom Med 62, 796–803.

- STAI²: State Trait Anxiety Inventory. És una mesura comunament utilitzada de característica i estat d'ansietat (Spielberger, Gorsuch, Lushene, VÄGG, i Jacobs, 1983). Pot ser utilitzat en entorns clínics per diagnosticar l'ansietat i per distingir-les síndromes depressius.

L'ús del massatge abdominal per tractar el restrenyiment crònic - Revisió

Resum fet per Marta Moreno.

Aquesta revisió ha estat realitzada per Marybetts Sinclair, especialista en massatge terapèutic.

La constipació és un desordre de la mobilitat intestinal pot ser provocat per un canvi en la dieta, medicació, un canvi en la rutina diària, la cirurgia abdominal o aguda l'estrès emocional. La constipació  de més durada però ocorre generalment per malaltia, mala alimentació, espasticitat muscular, obstruccions físiques, contraccions lentes, o altres factors fan que els excrements es moguin a través del còlon a un ritme més lent del normal, fins que en el moment en què arriba al final de l'intestí gruixut s'ha perdut una gran quantitat d'aigua i arriba a ser dur, sec i difícil d'eliminar.

La constipació afecta a un 9% del nens, i entre un 12 i un 19% d'adults. La població més afectada son les dones i les persones grans. Moltes dones són candidates a patir constipació crònica.

Els tractaments més utilitzats per pal·liar aquest problema són els canvis a la dieta augmentant el consum de fibra i aigua, exercici físic, ènemes, l'administració de laxants, la cirurgia s'utilitza com a última opció.

Es van revisar tots el estudis amb evidencia científica on es parla del massatge abdominal com a tractament de la constipació crònica i es va arribar a una sèrie de conclusions.

Els factors que interfereixen amb el moviment oportú de contingut abdominal a través del sistema digestiu:

Més d'un factor pot estar present en el mateix pacient.

• Factors relacionats amb l'estil de vida com ara una dieta baixa en fibra, ignorant periòdicament la necessitat de defecar, i cròniques la deshidratació.
• Un baix to muscular a causa de la inactivitat, disminueix el temps de trànsit gastrointestinal.
• Els canvis relacionats amb l'envelliment com la pèrdua de neurones entèriques i la major susceptibilitat als efectes adversos a medicaments.
• L'ús prolongat de laxants estimulants, la qual cosa pot resultar en una disminució de les contraccions intestinals i augment de restrenyiment.
• La disfunció dels músculs del sòl pelvià secundaris per al part o la histerectomia.
• Les condicions mèdiques com ara hipotiroïdisme, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, la malaltia de Crohn, la diabetis, malaltia celíaca, síndrome de l'intestí irritable, els accidents cerebrovasculars, la diverticulosi, la paràlisi cerebral i lesió de la medul·la espinal, que pot, ja sigui perquè les contraccions intestinals lents o espasme colònic crònic, els quals poden reduir la velocitat del moviment de la femta.
• Ús de medicaments astringents, com els opiacis, diürètics, antidepressius, antihistamínics, antiàcids i anticonvulsius. Els opiacis, per exemple, poden disminuir les contraccions peristàltiques, així com l'impuls de defecar. L'ús d'aspirina i els antiinflamatoris també s'associen amb restrenyiment crònic .
• L'obstrucció mecànica: Els petits i grans intestins poden ser comprimits per tumors, hèrnies, prolapse intern d’òrgans, espasmes crònics del còlon, el pes d'un fetus durant l'embaràs o una acumulació d'excrements dures i seques.
• Adherències intestinals que poden estrènyer el recorregut de l'intestí. Poden resultar d'infeccions abdominals anteriors, traumatisme abdominal, l'endometriosi, la radioteràpia de la pelvis, i la cirurgia abdominal, especialment l'intestí gros, l'apèndix o l'úter.
• L'estrès emocional. El tracte gastrointestinal conté fibres nervioses simpàtiques i parasimpàtiques, i sota estrès emocional, la funció simpàtica predomina en contraure els esfínters, la constricció del sistema digestiu els vasos sanguinis i la inhibició de la motilitat i la secreció. L'estimulació de la innervació parasimpàtica del còlon augmenta la seva activitat motora, mentre que l'estimulació simpàtica la disminueix. Les condicions tals com l'ansietat, la depressió i el deteriorament cognitiu poden contribuir al restrenyiment.

El massatge abdominal pot estimular el peristaltisme, disminuir el temps de trànsit colònic, augmentar la freqüència de moviments de l’intestí en pacients amb restrenyiment i disminuir la sensació de malestar i dolors que l'acompanyen.

Un massatge suec típic de l'abdomen per al restrenyiment com a exemple:

Les contraindicacions inclouen obstrucció abdominal, massa abdominal, hemorràgia intestinal, la radioteràpia abdominal, hèrnia estrangulada i menys de 6 setmanes després d'una cirurgia abdominal.

1. Pressions lliscants de tot l'abdomen-10 vegades.
2. Pressions lliscants del recte abdominal, els oblics externs i interns i transvers abdominal músculs-10 vegades cadascun.
3. Amassament l'abdomen: 3 vegades.
4. Massatge lliscant en direcció de les agulles del rellotge sobre la presumpta ruta del colon 10 vegades.
5. La vibració de l'intestí prim i gruixut-d'un minut, o més.
6. Repetir el pas 4.
7. Passar i amassar sobre la suposada ruta del còlon, amb el puny, palmell de la mà o el polze un minut o més.
8. Amassament sobre la suposada ruta del còlon una vegada.
9. Vibració sobre la presumpta ruta del còlon.
10. Repetiu el pas 4.

Les tècniques utilitzades en diferents estudis poden variar en certa mesura: per exemple que s'utilitza principalment pressió baixa, mentre que altres utilitzen pressió moderada.

Pressions lliscants de l'abdomen per a un total de 7 min. En la direcció del colon.

Conclusions:

Com a conclusió després de treballar aquest article crec que el massatge abdominal pot ajudar a millorar el trànsit intestinal conjuntament amb un canvi d'hàbits alimentaris incrementant la ingesta de fibra en forma de verdures, fruites i grans integrals. També entra en joc l'exercici físic ja que ajuda al moviment de l'intestí.

El massatge abdominal estimula el peristaltisme intestinal i ajuda a l'evacuació.

Citació bibliogràfica:

Marybetts Sinclair LMT. The use of abdominal massatge to treat chronic constipation. Revisió sistemàtica [Internet] 2010. [consulta 19 de juliol de 2013] journal of Bodywork & Movement Therapies (2010) xx, 1e10

Disponible a: http://www.tanyalysak.com/wp-content/uploads/2012/04/Abdominal-Massage-Article_chronic_constipation.pdf

Desenvolupament del protocol de manualització de la teràpia de massatge per a assajos clínics en la osteoartritis

Resum fet per Laia Salgado

Aquest article publicat al 2012 explica l'assaig clínic realitzat per Ali et al on es descriuen els mètodes en la creació d'un protocol de massatge suec[1] normalitzat adaptat a persones amb osteoartrítis al genoll que en comptes d'estar centrat en el pacient sigui general per a tots.

Els autors treballen per a la investigació de medicina alternativa i complementària (C.A.M.) i aquesta defen l'atenció centrada en el pacient, per tant la normalització de les intervencions del assajos clínics és un desafiament.

Una de les prioritats d'investigació ha estat la identificació del protocol de la teràpia del massatge. En l'actualitat el massatge suec és el mètode més ensenyat i després de vàries setmanes de teràpia i proves la puntuació global d'aquest va concloure que és dels més segurs.

Investigadors estatunidencs i canadencs van dur a terme l'estudi i van estructurar els objectius generals del procés de manualització els quals consistien en crear el protocol basat en el judici clínic dels terapeutes, variant la durada (de 30 a 60 minuts) i la freqüència (setmanalment o cada 2 setmanes) dels tractaments per a valorar els efectes dosi-resposta i per a ser coherents amb el protocol només s'utilitzarien tècniques de massatge suec al llarg de tot l'estudi.

Aquest és el primer informe per a descriure la manualització de la teràpia del massatge; anteriorment a aquest estudi s'havien realitzat la publicació d'alguns informes sobre l'aplicació dels règims de massatge suec estàndard en assajos aleatoris amb massatge suec però cap d'elles havia donat resultats concloents.

En els resultats van determinar que cada protocol especifica el temps assignat a les regions del cos i àrees específiques d'èmfasi. L'ordre de les regions del cos, la posició del pacient, la seqüència o el tipus de tècnica es deixa a la lliure decisió del terapeuta en funció de la preferència medico-individual i de les necessitats del pacient.

El protocol especifica més les intencions / atencions per als terapeutes d'estudi d'acord amb la pràctica de teràpia de massatge, en concret:

1. Avaluar i abordar els desequilibris rellevants en la postura
2. En general, tractar d'establir simetria
3. Enfortir els músculs al voltant de l'articulació del genoll
4. Compensar els músculs febles
5. Dispersar l'estrès per aconseguir l'equilibri
6. Disminució de l'activitat simpàtica
7. Inflamació difusa
8. Reduir la inhibició dels músculs antigravetat

Al llarg de l'estudi en comparar les dosis es va arribar a la conclusió que els resultats de les dosis de 60 minuts eres similars a les de 30 minuts i de la conveniència d'un protocol setmanal en comptes de dues vegades per setmana; estalviant així costos i essent coherent amb un mètode de massatge real i típic.

A les conclusions que van arribar va ser que el massatge manualitzat utilitzant tècniques estàndards és flexible per a cada professional i les necessitats que presenta el pacient. Per altra banda el massatge suec té utilitat en el món real i pot ser utilitzat tant en la investigació com en la pràctica clínica.

A. Ali, J. Kahn, L. Rosenberger, A. I Perlman. Development of a manualized protocol of massage therapy for clinical trials in osteoarthritis. Trials [serial on the Internet] 2012 Oct [cited 2013 Jul 31]; Available from: http://www.trialsjournal.com/content/13/1/185

---

[1] El massatge suec està destinat a l'eliminació de tensió i a reafirmar la musculatura i les articulacions; és tonificant i relaxant i afavoreix la circulació sanguina i limfàtica i l'eliminació de toxines.

Correlaciones neurológicas en el tratamiento de una sesión de masaje

Resum fet per Elisenda Mercadè

Cada año la industria del masaje mueve miles de millones de dólares en EUA. Es utilizado como terapia complementaria para diferentes dolencias o rehabilitaciones. A pesar de ello los estudios sobre sus efectos beneficiosos distan de ser estandarizados y no se podría concluir categóricamente que influya decisivamente en los correlatos neurobiológicos. Algo en lo cual hay más consenso en la experiencia clínica subjetiva sobre todo a nivel muscular y su red de nervios implicados con la sensación de placer y bienestar.

Se investigó en un grupo de personas los efectos beneficiosos que tenían 4 condiciones o variables independientes, a saber; masaje sueco, reflexología, masaje con un objeto y una variable de control (estado en reposo).

Para su posterior comprobación y comparación se usó la resonancia magnética funcional prestando especial atención a las regiones de la ínsula, región cingulada posterior y anterior, región del lóbulo parietal interior y la corteza pre-frontal media.

Se utilizó una muestra de 42 personas sanas y se les aplicó el Inventario de Beck para garantizar que no existía tendencia depresiva en la condición previa al estudio. Así mismo se utilizó una entrevista estructurada para excluir a los participantes con trastornos del Eje 1 del DSM-IV.[1]

Durante el procedimiento se alternó con dos tipos de tareas (Go-No Go). La tarea Go consistía en el diseño de bloques con periodos alternos de descanso una vez aplicada alguna de las 4 condiciones anteriormente descritas.

Una vez arrojados los resultados a través del procesamiento de imágenes se contrastó la hipótesis inicial.

En los ítems tipo Likert los participantes informaron de una mayor sensación de bienestar inmediato tras el experimento, sin embargo, este efecto no fue diferente en todos los grupos de tratamiento. Tampoco hubo índices significativos en los otros dos cuestionarios BDI y PANAS.

Por otro lado también se estudió el caso particular de cada participante para saber si presentaba alguna contraindicación debido a una cirugía o enfermedad cursada en los últimos 3 meses.

Durante el procedimiento se alterno con dos tipos de tareas (Go-No Go). La tarea Go consistía en el diseño de bloques con periodos alternos de descanso una vez aplicada alguna de las 4 condiciones anteriormente descritas.

Una vez arrojados los resultados a través del procesamiento de imágenes se contrastó la hipótesis inicial.

En los ítems tipo Likert[2] los participantes informaron de una mayor sensación de bienestar inmediato tras el experimento, sin embargo, este efecto no fue diferente en todos los grupos de tratamiento. Tampoco hubo índices significativos en los otros dos cuestionarios BDI[3] y PANAS.[4]

Por otro lado, los cambios de señal durante tarea (Go- No Go) presentaron una activación típica en las cuatro condiciones contrastados con otra muestra de participantes como grupo control (n=40) los cuales se evaluaron en estado de reposo y que mostraban una activación cerebral bastante menor.

No obstante, si se observaron cambios significativos con una mayor respuesta de BOLD[5] general positivo con el grupo del masaje sueco y la reflexología, especialmente el masaje sueco que mostró la mejor respuesta.

Así también, el grupo de masaje sueco tuvo un aumento significativamente mayor y mejor respuesta en RSC[6] positivo.

Anteriormente se comentó de los beneficios subjetivos que se le habían atribuido al masaje. Sin embargo, poco o nada se sabe de cuales son estos nervios o esta red de nervios afectados en dicha sensación.

A pesar de ello, a través de este estudio se ha ratificado la ventaja al menos a nivel general que tiene una sesión de masaje sueco en contraposición a otra condiciones (anteriormente citadas) o a la condición de vigilia o modo automático en las personas, sobre todo si había alguna actividad o tarea que implicara cierta destreza cognitiva.

De la misma manera, diferentes aspectos del masaje, tales como la naturaleza del contacto humano, puede modular selectivamente la actividad de ciertas regiones del cerebro. De hecho, el masaje sueco mostró mayor activación en la resonancia magnética funcional en áreas específicas del cerebro.

Las investigaciones futuras deberían ir encarriladas a personas que presentan ciertos trastornos asociados a la depresión o un modo de vigilia alterado.

Finalmente, los tratamientos a largo plazo que incluyan algún tipo de masaje profesional pueden ser útiles y complementarios a tratamientos con fármacos orientados a modular la activación en regiones corticales pre-fontrales encargadas mayoritariamente al autocontrol y procesamiento de estímulos emocionales.

Conclusiones:

Aunque tenemos diferentes variantes de masaje, no podemos estandarizar los efectos ya que siempre entra el factor subjetivo.

Está claro que la sensación inmediata no es muy diferente en las diferentes técnicas pero si que se encontraron únicamente algunos cambios con el masaje sueco y reflexoterapia (BOLD y RSC), sobretodo en masaje sueco. Aun así se desconocen la red exacta de los nervios de sensación, pero si se asegura que aparecen beneficios en masaje sueco en comparación al resto para actividades como destreza cognitiva y en activaciones de regiones del cerebro.

Citación bibliográfica:

D. Sliz., A. Smith., C. Wiebking.,G. Northoff., S. Hayley. Neural correlates of a single-session massage treatment: Brain Imaging and Behaviora Neuroscienciencie. 2012 Gener [citat 16 d’agost 2013] 6(1): [77-87]. Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3282900/#!po=67.6471

 

---

[1] DSM-IV: El DSM-IV es una herramienta de diagnóstico que propone una descripción del funcionamiento del paciente a través de 5 «ejes», con el objeto de contar con un panorama general de diferentes ámbitos de funcionamiento: Eje I: Se describe el trastorno o trastornos psiquiátricos principales o sintomatología presente. Eje II: Se especifica si hay algún trastorno de personalidad en la base (o rasgos de algún trastorno), algún trastorno del desarrollo o retraso mental. Eje III: Se especifican otras afecciones médicas que puede presentar el paciente. Eje IV: Se describen tensiones psicosociales en la vida del paciente. Eje V: Se evalúa el funcionamiento global del paciente (psicológico, social y ocupacional), a través de la EEAG (escala de funcionamiento global).

[2] Likert: La escala de Likert (también denominada método de evaluaciones sumarias). Es una escala psicométrica comúnmente utilizada en cuestionarios.

[3] El Inventario de Depresión de Beck (BDI, BDI-II), creado por el psiquiatra, investigador y fundador de la Terapia Cognitiva, Aaron T. Beck, 

[4] PANAS: Adaptación de la Escala de Afectividad Positiva y Negativa

[5] BOLD: Brain oxygen level dependent signal

[6] RSC: Retrospenial, a brain area and part of the cingulate cortex. It is defined by Brodmann area 26, Brodmann area 29 and Brodmann area 30.

El masaje acelera el desarrollo del cerebro y la maduración de la función visual

Resum fer per Axel Guich

El articulo menciona que las personas Andrea Guzzetta, Sara Baldini, Ada Bancale, Laura Baroncelli, Francesca Ciucci, Paolo Chirri, Elena Putignano, Alessandro Sale, Alessandro Viegi, Nicoletta Berardi, Antonio Boldrini, Giovanni Cioni y Lamberto Maffei realizaron una serie de experimentos con roedores, demostrando que los masajes corporales podrían acelerar el desarrollo cerebral de los niños dando lugar a las siguientes características:

• Se comprobó que en los infantes en los que se realizaron masajes se encuentran niveles superiores de IGF-1.
• Por otro lado los masajes aceleran la maduración de la actividad encefalográfica y mejora la agudeza visual.

Esta teoría se demostró gracias a un experimento, en el que se eligieron grupos de niños sanos de entre 30-33 semanas y bebés de ratas, encontrando que el masaje influía en la maduración VEPs y la agudeza visual tanto en los bebés humanos como en las ratas. A partir de aquí se ha empezado a añadir las técnicas del masaje corporal a los niños, ya que hay evidencias de que el masaje aumenta la masa corporal de los niños y disminuye los niveles de cortisol.

El protocolo que se realizó a los niños humanos era el siguiente:

Las sesiones se realizaban 3 veces al día en dos bloques separado por dos días de intervalo. La sesión duraba unos 60 minutos y se realizaba antes de dar de comer a los niños.

La terapia consistía en: 10 minutos de estimulación táctil y 5 de estimulación kinestética. Durante la estimulación táctil se le aplicaba al bebé una presión moderada, acariciado con la yemas de los dedos y con las dos manos. Esta estimulación se realizaba en la cabeza, cuello, hombros, nalgas, piernas y brazos. Además se colocaba al paciente en decúbito supino realizando una flexión y extensión de las extremidades, con música clásica de fondo.

Por otro lado el protocolo que se le aplicaba a las ratas era el siguiente:

Se escogió a 3 grupos de ratas separados de la madre de manera diferente. El protocolo de estimulación combinaba acariciados suaves y masajes para imitar el cuidado maternal. Además cada animal recibía 5 minutos de estimulación táctil: 2 minutos con un pincel suave y húmedo en la espalda, cabeza, en las extremidades y abdomen imitando los lamidos de la madre. Luego se le realizaba 1,5 minutos con los dedos y otros 1,5 minutos con el cepillo de dientes.

Con este experimento consiguieron los siguientes resultados:

• Obtuvieron que la aplicación del masaje en los niños conseguía acelerar el EEG.
• Se aceleraba la maduración del sistema visual.
• El masaje incrementaba la IGF-1 y IGFBP3.
• Reducía los niveles de cortisol en la sangre.

Por otro lado obtuvieron en los bebés ratas los siguientes resultados:

• La estimulación táctil desarrollaba el sistema visual en los bebés ratas.
• Se incrementaba el nivel de IGF-1 en el cortex de los bebés ratas masajeados.

En resumen, a partir de este experimento se comenzó a practicar masajes a los infantes, ya que se comprobó que esta aplicación reducía los niveles de cortisol en sangre del infante y aceleraba la maduración del sistema visual.

Guzzetta A, Baldini S, Bancale A, Baroncelli L, Ciucci F, Chirri P, Putignano E, Sale A, Viegi A, Berardi N, Boldrini A, Cioni G, Maffei L.Massage accelerates brain development and the maturation of visual function. J Neurosci 2009 May; 29.(18): 6042-6051.

El massatge per a persones amb càncer avançat: què esperar

Resum fet per Anna Santamaria

Marlaine C. Smith, R.N., Ph.D., Traci E. Yamashita, M.S., Lucinda L. Bryant, Ph.D., Linnea Hemphill, R.N., M.S., and Jean S. Kutner, M.D., M.S.P.H.

Recentment s'ha dissipat la idea de no aplicar massatge a malalts de càncer, per l'evidència que dóna suport als beneficis del massatge en els pacients ja que alleugera els símptomes associats amb el procés de la malaltia i els efectes del tractament. Tot i així hi ha molt poca informació sobre què s'ha d'esperar a l'hora de realitzar un massatge a persones amb càncer en una fase avançada que reben cures pal·liatives a casa o en un hospital.

Aquest article presenta una anàlisi d'un subconjunt de dades obtingudes d'un gran assaig clínic de l'eficàcia de la teràpia del massatge per a les persones amb càncer avançat i proporciona informació pels terapeutes sobre la presentació del pacient, l'entorn d'atenció, com s'ha de realitzar el massatge i esdeveniments que envolten el tractament en una població amb càncer avançat.

La intenció de l'estudi era examinar l'eficàcia del massatge per reduir el dolor i millorar la qualitat de vida, tot disminuint els símptomes d'angoixa en persones amb càncer avançat. La mostra consistia en persones adultes de parla angles amb càncer avançat que patien un dolor moderat. Aquests rebien un massatge (effleurage i petrissage, i tractant alguns punts gallet) durant dues setmanes per massatgistes que havien d'estar prèviament preparats.

Les parts del cos on es va aplicar el massatge en la major part del casos van ser la zona de les espatlles, la part superior de l'esquena i la part posterior del coll. Els punts gallet més tractats van ser a les espatlles, l'esquena i a la regió glútia.

Van demostrar que l'aplicació del massatge en els pacients és segura i eficaç en la pal·liació dels símptomes que es presenten en pacients amb càncer avançat, gens perjudicial per a la malaltia.

En l'estudi també es va comprovar que els terapeutes han d'estar ben preparats a l'hora d'aplicar el massatge per les reaccions dels pacients d'angoixa, dolor, la por i l'ansietat relacionada amb la mort, conflictes familiars i la incertesa.

Marlaine C. Smith, Traci E. Yamashita, Lucinda L. Bryant, Linnea Hemphill, Jean S. Kutner, J. Providing Massage Therapy for People with Advanced Cancer: What to Expect. Altern Complement Med. 2009 April; 15(4): 367–371.

Eficàcia de la teràpia del massatge per al trastorn de l’ansietat: un assaig aleatori controlat

Resum per Èric Nolla

Aquest article està tret del Medline i és de l'Institut Nacional de la Salut (National Institutes of Health), va ser publicat al Maig del 2010. Els autors són: Sherman KJ, Ludman EJ, Cook AJ, Hawkes RJ, Roy-Byrne PP, Bentley S, Brooks MZ, Cherkin DC.

Aquest article ens parla de l'eficàcia que pot tenir el massatge amb les persones que pateixen trastorn d'ansietat. El massatge és una eina terapèutica complementària pel que fa el trastorn d'ansietat, i per això els autors van voler realitzar un estudi del massatge amb les persones que pateixen aquest tipus de trastorn. El tipus de massatge utilitzat és: actiu, passiu, estirar el múscul i realitzar palpació del teixit tou, és a dir es tindria que utilitzar primerament uns passes i a poc a poc anar introduint tècniques de aprofundiment i acabant amb passes altre cop.

Els mètodes utilitzats han estat tres: realitzar massatge (23 persones), termoteràpia (22 persones) i sala de relaxació (23 persones)  amb un total de 10 sessions repartides amb 12 setmanes. La mitjana obtinguda és va realitzar mitjançant l'escala de l'ansietat (HARS).

Tots els grups de diferents mètodes han millorat per un igual; no es van poder veure grans diferències entre els grups ja que els símptomes que mostraven els pacients aleatoris eren similars. Els símptomes més freqüents són la preocupació i l'estrès, per això els resultats van sortir similars a causa dels patrons.

Per finalitzar, les conclusions que s'han pogut extreure han estat que el massatge no ha estat superior als altres dos mètodes i que tots mostraven millores importants, ja que el principal objectiu que van aconseguir va ser relaxar la persona i amb un mètode o l'altre disminuir-li el trastorn d'ansietat. A continuació tenim un gràfic on es pot apreciar que la diferència és mínima amb els tres mètodes.

Cita: Sherman KJ, Ludman EJ, Cook AJ, Hawkes RJ, Roy-Byrne PP, Bentley S, Brooks MZ, Cherkin DC. Effectiveness of Therapeutic Massage for Generalized Anxiety Disorder: A Randomized Controlled Trial. Depress Anxiety. 2010 May; 27 (5): 441-450. Doi: 10.1002/da.20671