CURS DE QUIROMASSATGE PER A CIÈNCIES DE LA SALUT - 3ª edició - juliol 2013

COMPLET!!

Tots els que esteu interessats en aquest curs i altres podeu rebre informació dels cursos per e-mail. Demaneu rebre informació a prof.alexmeri@gmail.com

QUÈ ÉS EL FLAT?

El terme

La paraula "flat" ve del llatí "flatus" = vent, alè. D'aquesta paraula s'originen derivats com "flatós -osa", "flatositat", "flatulència", etc.

Clínicament és l'acumulació de gasos, principalment al tub digestiu (estómac fins intestins), i que dona una sensació molesta per la distensió que provoca. La ventositat és la expulsió de gas a través de l'anus i en anglès s'anomena "fart", col·loquialment coneixeu molts altres noms. Hi ha també un flat vaginal, que és la expulsió sorollosa de gasos acumulats a la vagina i relacionat, sovint, amb les relacions sexuals.

No obstant, quan un parla de "flat" es refereix habitualment al dolor agut abdominal que apareix al realitzar alguna activitat. És molt variable i les causes no són ben conegudes, hi ha poc més de 20 articles que parlin concretament d'aquest dolor, que en anglès s'anomena "Transient Abdominal Pain" (TAP), dolor abdominal transitori vinculat a l'exercici. A ell, a les teories que el produeixen, a factors que el poden alleugerir o agreujar, als factors predisposants, etc. 

Diagnòstic diferencial en problemes abdominals d'atletes (14)

Localització

El flat és un dolor agut descrit de moltes maneres, punxades, rampes, espasme... Les regions més afectades, amb un 78% de les persones que responien als qüestionaris sobre el flat, són ambdós flancs, especialment el dret. Només hi ha una tendència a tenir flat en el flanc esquerre en nens.

Representació de les zones amb flat (5). Els percentatges són alts perquè una persona pot haver tingut flat en més d'un lloc.

El 75% de les persones que van respondre comentaven que es va veure afectada la seva capacitat física, forçant-los a reduir la seva intensitat (72%) o cessar l'activitat 12%. No obstant, el dolor del flat desapareixia completament als 2 minuts després de cessar l'activitat.

Vinculat amb el flat es dona el dolor transitori d'espatlla (STP en anglès). El 34% dels que van respondre a qüestionaris van experimentar dolor a la espatlla. La prevalença del flat va ser 4-5 cops major que el dolor d'espatlla (STP) en totes les activitats excepte en el ciclisme, en que va ser 8 vegades més freqüent el flat que el STP. No hi ha associació entre un lloc concret del flat a l'abdomen i el STP.

Nom de les zones abdominals i representació del STP

Com que rarament es produeix el dolor d'espatlla sense el flat, fa pensar que són dues entitats fortament lligades. I les teories sobre el flat intenten involucrar mecanismes anatòmics i fisiopatològics comuns, com els que anirem descrivint.

Quins factors influeixen?

Segons factor subjectius, provoquen flat menjar (52%), beure (32%), especialment abans de l'activitat física i aquells amb alt contingut de sucre, aigua, menjars grassos, sucs de fruita i productes làctics. Altres factors involucrats són: nivell baix de condició física, exercici d'alta intensitat, manca d'escalfament i entrenar en ambients freds. 

Hi ha una força relació entre el flat i la intensitat de l'activitat física, especialment a altes intensitats i en un estat postprandial. Sembla ser que les activitat que involucren la torsió del tronc, així com la translació vertical o la rotació longitudinal evoquen el flat. La hiperextensió del tronc podria ser també un factor que hi contribueix, com passa en el running, natació i hípica. El ciclisme és dels esports que tenen menor prevalença de flat i el dolor d'espatlla transitori és 13 vegades major en el running que al ciclisme. El ciclisme es realitza amb una flexió de tronc i hi ha un mínim desplaçament d'aquest, el que podria explicar la baixa prevalença del flat en ciclistes. A més, els ciclistes beuen volums considerables de fluids durant l'exercici, el que podria suggerir que, encara que els factors són multifactorials, el moviment del tors podria ser el major estímul.

Flat i diferents tipus d'activitat física (3)

Altres paràmetres:

• Edat. La prevalença del flat disminueix amb la edat, però no hi ha variants en la sensació del flat. Així mateix la severitat del dolor d'espatlla transitori també disminueix amb la edat.
• Gènere. Sembla que no hi ha influència a la prevalença o severitat en el flat o dolor d'espatlla transitori. Només sembla que les dones tenen una petita tendència al flat al flanc dret.
• IMC. Les persones amb un índex de massa corporal (IMC = pes/altura2) més alt localitzen millor el dolor, i el dolor d'espatlla sembla més sever.
• Experiència i exercicis. El flat apareix amb menys freqüència en persones que entrenen des de fa anys, amb la experiència. Entrenar més freqüentment disminueix la freqüència de patir flat. Els exercicis que involucren moviments repetitius del tronc, especialment amb una postura en extensió, semblen particularment provocatius de flat. Els corredors experimenten 3.5 vegades més flat que els que caminen, i la severitat del flat és major. Hi ha major intensitat,  moviments respiratoris i moviments del tors que en els caminants.

Taula de flat en diferents condicions (5)

Teories sobre la seva etiologia

Sembla que el flat és una entitat particular i no s'ha trobat que sigui una col·lecció de malalties. Per poder explicar-lo i relacionar-lo amb el dolor transitori d'espatlla moltes d'aquestes teories es centren en el diafragma, donat que està innervat pel nervi frènic (C3-C5) i la seva irritació pot donar dolor irradiat a la espatlla.

Les diferents teories postulades per explicar la etiologia del flat tenim:

a) Espasme muscular

b) Isquèmia diafragmàtica

c) Estrès de lligaments viscerals sobre el diafragma

d) Irritació peritoneal 

Espasme muscular

Aquesta possibilitat ha estat deguda a que alguns esportistes han descrit el dolor com de tipus "rampa". No obstant, s'han fet estudis de provocació del flat amb electromiografia de superfície i no s'ha trobat cap augment de l'activitat EMG als llocs de dolor. Per tant, és una teoria que s'ha anat descartant.

Isquèmia diafragmàtica

Encara que el tipus de dolor pot encaixar amb el dolor referit a la espatlla, hi ha diverses sospites que posen en dubte aquesta hipòtesi. En primer lloc, les zones amb més dolor de flat són els flancs i també trobem zones inferiors de l'abdomen que no es relacionen directament amb el diafragma. Quan es realitza activitat física, augmenta la ventilació, la redistribució sanguínia porta més sang als músculs actius, entre ells el diafragma com responsable de la ventilació, no una isquèmia. Que augmenti el dolor amb la ventilació podria ser un resultat del augment de la pressió intraabdominal, no un problema directe del diafragma. També, s'ha de notar que la hípica té una alta prevalença en el flat, però, en canvi, provoca poca demanda cardiovascular sobre el diafragma. Endemés, proves espiromètriques i de peak flow de persones amb flat van reflectir una reducció molt discreta que, per elles mateixes, no comprometrien el rendiment durant l'exercici.

Estrés de lligaments viscerals

Lligaments hepàtics, gàstric i esplènics han estat proposats com a focus de tensió, que poden afectar al diafragma i, així, provocar dolor referit cap a les espatlles. Això estaria reforçat pel flat que presenten exercicis d'impacte com la hípica, que és passiva o el running. A més, es dona, principalment, en situacions postprandials, el que podria veure's com una major tensió d'aquests lligaments sobre el diafragma.

El dolor visceral pot ser referit, però els dolors viscerals abdominals tenen com un punt clau la línia mitja embrionària i als mapes de dolor per flat hi ha moltes localitzacions. A més, els dolors viscerals acostumen a ser poc localitzats i el flat és molt localitzat. A més, entre els nadadors hi ha una alta  prevalença de flat i la seva posició antigravitatòria i horitzontal traurien credibilitat a la teoria dels lligaments a favor de les torsions del tronc. Per tant, seria més important el moviment de torsió que la posició antigravitatòria.

Irritació peritoneal

Aquesta és una de les darreres teories que postulen els autors que han fet més estudis sobre el flat i, potser, la que més s'aproximaria a una explicació global.

Imatge del peritoneu com una bossa (en vermell) que engloba diverses vísceres abdominals

Aquest mecanisme potencial es basa en que el flat esdevé per la irritació del peritoneu parietal, entenent que el flat seria un tipus de peritonitis d'exercici. El peritoneu és una bossa serosa situada a la regió abdominal. Té una capa parietal que s'adhereix a la paret de l'abdomen, envoltant la seva part anterolateral, i una capa visceral que inclou a moltes vísceres abdominals.

El peritoneu té una capa parietal i una visceral. La zona per on entren els vasos és el mesenteri.

El peritoneu parietal està innervat en la regió abdominal per sis nervis intercostals i primer lumbar, que explicaria el dolor en les diferents àrees abdominals, i la porció subdiafragmàtica pel nervi frènic, el també explicaria el dolor agut i el referit a la espatlla.

La irritació peritoneal podria deure's a la fricció entre ambdues capes del peritoneu, la parietal i la visceral. Aquestes forces podrien ser produïdes per la distensió de l'estómac, com passa en estats postprandial. El coeficient de fricció podria estar influenciada per la quantitat i naturalesa del fluid serós contingut a la cavitat peritoneal, que podria estar al seu torn afectat per gradients osmòtics a la cavitat abdominal. Això últim podria explicar l'aparent influència dels menjars i begudes hipertònics en el flat.

El moviment diafragmàtic es sap que incrementa l'absorció peritoneal via limfàtics i el que podria contribuir a la disminució de la quantitat de fluid intraperitoneal, A més, el peritoneu parietal és sensible al moviment quan està irritat. Una dada interessant és que el peritoneu parietal està més fixat a la línia mitja i menys a les zones laterals, el que podria provocar major moviment en els espais que s'han vist més afectats de flat (flancs). Aquest moviment és el que es reflexa als diferents esports, ja siguin gravitatoris, antigravitatoris (nedadors) o sense càrrega cardiovascular (hípica).

Com es veu, els mesenteris són les "arrels" per on els intestins es fixen a l'abdomen. Això fa que la part media sigui més fixa i la lateral més mòbil.

La cifosi té una clara influència en la experiència del flat, més susceptible i tenen major severitat.  Entre els participants amb lordosi, hi ha una relació positiva amb una major intensitat del dolor. Per tant, les curvatures que comprimeixen més l'abdomen, augmenten el dolor percebut pel flat.

Influència de les corbes de la columna sobre el flat i la seva intensitat (6)

Recomanacions per reduir els problemes abdominals amb l'exercici físic (12)

Bibliografia

1. Atkins JM, Taylor JC, Kane SF. Acute and overuse injuries of the abdomen and groin in athletes. Curr Sports Med Rep. 2010 Mar-Apr;9(2):115-20.
2. Morton DP, Aragón-Vargas LF, Callister R. Effect of ingested fluid composition on exercise-related transient abdominal pain. Int J Sport Nutr Exerc Metab. 2004 Apr;14(2):197-208. (Abstract)
3. Morton DP, Callister R. Characteristics and etiology of exercise-related transient abdominal pain. Med Sci Sports Exerc. 2000 Feb;32(2):432-8.
4. Morton DP, Callister R. EMG activity is not elevated during exercise-related transient abdominal pain. J Sci Med Sport. 2008 Nov;11(6):569-74.
5. Morton DP, Callister R. Factors influencing exercise-related transient abdominal pain. Med Sci Sports Exerc. 2002 May;34(5):745-9.
6. Morton DP, Callister R. Influence of posture and body type on the experience of exercise-related transient abdominal pain. J Sci Med Sport. 2010 Sep;13(5):485-8.
7. Morton DP, Callister R. Spirometry measurements during an episode of exercise-related transient abdominal pain. Int J Sports Physiol Perform. 2006 Dec;1(4):336-46. (Abstract)
8. Morton DP, Richards D, Callister R. Epidemiology of exercise-related transient abdominal pain at the Sydney City to Surf community run. J Sci Med Sport. 2005 Jun;8(2):152-62.
9. Morton DP. Exercise related transient abdominal pain. Br J Sports Med 2003;37:287–288
10. Muir B. Exercise related transient abdominal pain: a case report and review of the literature. J Can Chiropr Assoc 2009; 53(4):251-260
11. Pauwels N. Towards evidence based emergency medicine: Best BETs from the Manchester Royal Infirmary. BET 1: Is exercise-related transient abdominal pain (stitch) while running preventable? Emerg Med J. 2012 Nov;29(11):930-1. (Abstract)
12. Simons SM, Kennedy RG. Gastrointestinal problems in runners. Curr Sports Med Rep. 2004 Apr;3(2):112-6.
13. Spitznagle TM, Sahrmann S. Diagnosis and treatment of 2 adolescent female athletes with transient abdominal pain during running. J Sport Rehabil. 2011 May;20(2):228-49. (Abstract)
14. Viola TA. Evaluation of the athlete with exertional abdominal pain. Curr Sports Med Rep. 2010 Mar-Apr;9(2):106-10.
15. Waterman JJ, Kapur R. Upper gastrointestinal issues in athletes. Curr Sports Med Rep. 2012 Mar-Apr;11(2):99-104.

Efectes immediats del massatge d’esquena mitjançant fregament suau en la relaxació fisiològica i psicològica

Resum per Sònia Múries

Aquest article tracta sobre un estudi que avaluava la influència dels efectes immediats dels moviments lliscants i suaus d'un massatge d'esquena en la fisiologia i els components psicològics de relaxació en pacients adults que es trobaven en la sala d'ortopèdia de St Jhon’s Medical College Hospital, Bangalore. 

L'estudi va ser realitzar per  Junior Lecturer, St John’s College of Nursing, Bangalore.

És un massatge que consisteix en utilitzar tècniques de passes lents, llargs i lliscants, així com també, pressions profundes. Els moviments lleugers s'utilitzen per a la sedació i les pressions per comprimir suaument els teixits i fomentar la circulació.

L'objectiu era comparar els efectes immediats del massatge respecte la fisiologia i la psicologia dels pacients amb l'eficàcia d'aquest massatge tenint en compte les variables de referència ( edat, gènere i diagnòstic).

El supòsit d'aquest estudi era que el procés d'hospitalització causava un desequilibri a nivell psicològic i fisiològic, per aquest motiu, es realitza aquest tipus de  massatge per a relaxar l'organisme i la ment i, així, mantenir el seu equilibri.

Es va poder comprovar amb els resultats obtinguts que, i havia un canvi significant en la pressió després d'aplicar el massatge al pacient. Així com també, en el nivell de dolor i d'ansietat. Aquests dos últims van ser avaluats abans i després del massatge per l'escala VAS (dolor) i l'escala STAI (ansietat). Amb els resultats de les taules es pot observar una disminució dels nivells d'aquests dos paràmetres.

També es va poder afirmar que existia una relació entre les variables de referència dels pacients amb els seus aspectes físics i psicològics després d'aplicar el massatge. Respecte el gènere, el massatge produïa més efectes significats en homes que en dones. En canvi, no es va trobar cap diferència significativa en quant a la relació entre el diagnòstic i els efectes físics i psicològics. Finalment, la correlació entra l'edat i els components fisiològics i psicològics dels pacients va resultar ser negativa.

Aquest estudi va servir per concloure l'efectivitat  d'aquest tipus de massatge en tots els components fisiològics i psicològics. Així com també, per fer veure la importància de les tècniques a través de les mans.

Walton M. Immediate effects of Effleurage Back Massage on Physiological and Psychological Relaxation  Nursing Journal of India; Oct 2009; 100, 10; ProQuest Health & Medical Complete pg.230                                         

El papel del masaje en el tratamiento de cicatrices

Resum per Sandra Duque

Els autors d'aquest article van ser: Thuzar M. MD, PhD and Jeremy S. Bordeaux del department of dermatology, University Hospitals Case Medical Center and School of Medicine, Case Western Reserve University, Cleveland, Ohio.

Es tracta d'una revisió que te per objectiu revisar l'eficàcia del massatge de cicatriu. Es van utilitzar paraules clau com: “Atròfics”, “massatges” en combinació amb “cicatriu” o “lineal”, “hipertròfica”, “queloides”.

A la cerca realitzada al PubMed es van trobar deu publicacions que van complir amb els criteris d'inclusió, 8 estudis prospectius que inclouen 167 adults i 38 nens, i dos estudis que inclouen un adult, 3 nens i 11 pacients d'edat desconeguda. 144 pacients (107 adults, 26 nens i 11 d'edat desconeguda) van rebre un massatge de cicatriu i foren examinats en aquesta revisió.

La ubicació d'aquestes cicatrius va ser del 10% a la cara, el 10% a les parpelles o pell periorbital, un 6% de múltiples localitzacions, un 1% al pit i 49 % que no es va informar. Trenta d'aquestes cicatrius eren post-quirúrgiques i es trobaven a la cara i parpelles. Les altres cicatrius van ser traumàtiques o per cremades. L'hora d'inici del tractament va ser immediat desprès de retirar la sutura (n=15) per més de dos anys desprès de la lesió, (n=75 no es va informar) i la resta de pacients (n= 46) va tenir el tractament per 4.3 mesos de mitja.

Els protocols de tractaments van variar de 10 minuts dos cops al dia a 30 minuts dos cops per setmana. La duració total del tractament va ser tant curt com un tractament i fins a  sis mesos. Dels 144 pacients que es van sotmetre a la teràpia, 65, és a dir, el 45,7% pacients van experimentar una millora en un o més dels següents aspectes  en la puntuació de l'escala: “Observer Scar Assessment Scale” com: l'espessor, la textura, la pigmentació de la cicatriu, el rang de moviment, el dolor... Els 79 pacients restants (54,99%) no van presentar millores. I de les 30 cicatrius quirúrgiques tractades amb massatge 27, és a dir, el 90% havien millorat el seu aspecte.

En aquests massatges es va tenir en compte que el producte utilitzat d'emulsió havia de ser no irritant i lliure de sensibilitzadors, a més a més s'havia d'evitar tots aquells productes que són excessivament relliscants per evitar lesions a l'epidermis, per tant utilitzaven un tipus de gel de silicona. Feien massatges de fricció durant 10 minuts dos cops al dia, cops suaus amb la palma de la mà (colpeteigs), moviments circulars, transversals i verticals, pessigant, aixecant, pinça rodada, lliscaments i pressions i compressions sostingudes.

Com a conclusions segons aquest article, s'ha trobat que l'ús de massatge és dèbil i que els resultats no són fiables, encara que la seva eficàcia sembla ser major en les cicatrius post-quirúrgiques o traumàtiques que les cicatrius post-cremada. Conclou que el massatge de cicatriu encara ser eficaç, hi ha una gran escassetat de dades científiques que ho recolzin per tant demostren la necessitat de realitzar assaigs clínics ben dissenyats que utilitzin criteris objectius per establir recomanacions bàsiques en la evidència a favor o en contra del massatge.

Cita: Shin TM, Bordeaux JS. The role of massage in scar management: a literature review. Dermatol Surg 2012 Mar;38(3):414-423.

Els efectes del massatge precompetitiu en sprints de 20 metres

Resum per Rosi Uréndez Gawthorpe

Un estudi realitzat al 2010 per Iain M. Fletcher  a la Universitat de Bedfordshire (Regne Unit) va investigar els efectes del massatge pre-competitiu efectuat a esportistes abans de practicar un sprint de 20 metres de longitud.

El massatge, definit com a una estimulació mecànica dels teixits a través de l’aplicació de pressions rítmiques i estiraments, s’ha utilitzat significativament tant en processos terapèutics com dins de l’àrea de l’esport i es realitza de diferents maneres depenent dels resultats que vulguem obtenir (massatge superficial i estimulador per a la preparació competitiva, profund i lent per a la relaxació, etc). El tipus de massatge recomanat per aconseguir una resposta intensa i ràpida és el de renovació venosa superficial a un ritme accelerat i el d’amassament.

Per altra banda, els escalfaments previs a un exercici d’alta intensitat busquen augmentar la temperatura dels músculs, les reaccions enzimàtiques encarregades de la producció d’energia, el rang de moviment i estimular el sistema nerviós.

Per realitzar aquest estudi es van escollir 20 estudiants (nois de 22 anys, 83 Kg i 1’80 m d’alçada, aprox) que practicaven esports  en equip i es van establir tres protocols d’escalfament:

·      Massatge pre-competitiu (MP): massatge (a cames i glutis) de 9 minuts que incloïa renovació venosa i amassament.

·      Escalfament actiu tradicional (EAT): córrer 4 voltes a un pavelló esportiu (a 30s/volta) seguit d’un estirament estàtic de la musculatura de l’extremitat inferior i glutis.

·      Massatge pre-competitiu combinat amb un escalfament actiu tradicional (MP+EAT): massatge de 9 minuts, 1 minut de descans i l’escalfament esmentat.

Per valorar els resultats es va mesurar el temps en fer l’sprint, la velocitat del moviment del genoll i la longitud i velocitat de les passes.

A la recollida de dades es va evidenciar que:

·      Els grups EAT i MP+EAT van realitzar l’sprint d’un 2’5% (aprox) més ràpid que el MP.

·      La velocitat del moviment del genoll va resultar d’un 16% aprox. major en els grups EAT i MP+EAT respecte el MP.

·      La velocitat de les passes va ser major en els grups EAT i MP+EAT en comparació amb el grup MP.

Gràcies a aquest estudi es va concloure que el massatge pre-competitiu provoca un sprint més llarg en comparació amb els escalfaments tradicionals o el massatge combinat amb l’escalfament. Sembla ser, doncs, que el massatge pre-competitiu té una repercusió negativa sobre la pràctica de l’sprint, encara que, si a aquest li afegim l’escalfament actiu tradicional, disminueixen els efectes negatius. La combinació de massatge pre-competitiu amb escalfament actiu tradicional no va obtenir millors resultats que l’execució, únicament, de l’escalfament tradicional, així que es considera que el massatge, en aquest cas, pot ser una pèrdua de temps en quant a la preparació d’aquest pràctica esportiva.

Fletcher IM. The effects of precompetition massage on the kinematic parameters of 20-m sprint performance. J Strength Cond Res. 2010 May;24(5):1179-83. doi: 10.1519/JSC.0b013e3181ceec0f.

El masaje de manos en personas sanas aumenta la actividad del sistema nervioso autónomo, mejorando la actividad parasimpática y desciende la frecuencia cardíaca.

Resum per Pedro Matilla Alonso

Un estudio realizado en febrero de 2010, en Kawaga Japón, llevado acabo por Hiroko Kunikata, Kumi Watanabe, Makoto Miyoshi, Tetsuya Tanioka y diversas facultades y organizaciones de ciencias de la salud ha conseguido evidenciar algunas consecuencias del masaje en las manos.

A las 14 mujeres sanas de entre 18 y 22 años que no tenían ningún conocimiento sobre masaje se les midió el nivel de relajación/ansiedad (mediante escala VAS), la amilasa salival (mediante mascar un algodón), se midieron los niveles de pNN50 que indica la actividad del sistema autónomo, y se les puso un medidor de frecuencia cardíaca  espectral que permite medir las altas frecuencias relacionadas con el sistema parasimpático y las bajas frecuencias relacionadas con el sistema simpático. Después se les aplicó un masaje de 20 minutos en la mano en sedestación y finalmente se volvieron a medir los mismos ítems.

Procedimientos:

La sala del masaje estaba entre 18 y 22 ºC una humedad de 43-58% con algo de iluminación solar.

El experimento se llevo a cabo desde las 10am hasta la tarde y los sujetos hicieron un desayuno estándar.

Primero el sujeto tiene 5 minutos para sentarse en la silla y relajarse con los ojos cerrados, después se toman las medidas de relajación y estrés, a continuación se toma la medida de la saliva mascando el algodón  y finalmente el medidor de pulso Analyzer plus.

El masaje consiste en ligera presión digital durante 20 min pasando por la zona del carpo: dedos, zona dorsal de la mano, palmas y codos. Masaje en sentido caudal en forma circular, estiramientos de la palma de la mano y otras maniobras.

Los materiales que se utilizaron fueron: dos cojines, toalla de baño, crema de manos sin substancias que afecten al sistema nervioso y las manos del masajista.

Todos los sujetos muestran un gran descenso de la frecuencia cardíaca.

 9 de 14 sujetos muestran un incremento del sistema nervioso autónomo (pNN50), esto muestra que la actividad del sistema parasimpático ha mejorado y descendido la actividad simpática.

La amilasa salival no presenta diferencias substanciales.

Las altas frecuencias (actividad parasimpática) no muestran grandes diferencias.

Además muestran un descenso de la ansiedad, aumento de la relajación y también aumento de la voluntad de comunicarse y afinidad después del masaje.

En conclusión el  masaje en manos  aumenta la relajación, aumenta  la actividad del sistema parasimpático y baja la ansiedad. Perfecto para la sociedad actual.

Noticia realizada a partir del artículo:

Kunikata H, Watanabe K, Miyoshi M, Tanioka T. The effects measurement of hand massage by the autonomic activity and psycological indicators. The Journal of Medical Investigation. 2012 ; 59.

Massatge terapèutic per a la fibromiàlgia (Massage therapy for fibromyalgia)

Resum per Pau Mons i Tubau

Aquest article compara diferents estudis en el que es van fer servir diferents tècniques de massatge, com el massatge suec, massatge mecànics, drenatge limfàtic, massatge suec més shiatzu i estudis que comparen dos grups un amb TENS (transcutaneous electrical nerve stimulation) i l'altre amb massatge terapèutic. Tots els estudis per valorar el dolor fan servir l’ escala VAS (escala analògica visual). Els resultats obtinguts són que a curt termini totes les actuacions tenen bons resultats tan en la percepció del dolor, que poden dormir, tenen una disminució de la fatiga i somnolència i en majoria hi havia una millora. En canvi en les tècniques de drenatge limfàtic es van poder observar certes millores en la percepció del dolor i de disminució de somnolència a llarg termini (+ de 6 mesos). Altres estudis van demostrar que el massatge més ultrasons van comportar millores significatives en el dolor,funció fins al cap d'un any. Tot i així, aquests resultats s' han d' interpretar amb cura, ja que no han estat comparats amb cap grup control, per tan l' efecte placebo o la millora espontània en la fibromiàlgia no es poden descartar. Tots els RCT’s (assaig control aleatoritzat) obtenen resultats bons a curt termini. En els estudis s' ha arribat a la conclusió que en estudis futurs s' haurà de tenir en compte quin massatge és més eficaç alhora de tractar la fibromiàlgia. Els massatges de drenatge limfàtic al ser molt suaus no tenen acció sobre els músculs i es creu que la seva acció es basa en promoure una relaxació profunda. El massatge suec, per la seva banda, és un dels mètodes més usats en el massatge terapèutic, pot ser suau o profund depenent de com es trobi la pacient. Els seus efectes solen disminuir el dolor, ansietat i depressió. Si és més profund l'acció també es pot veu sobre els músculs. Els massatges amb màquines consisteix en la mobilització dels teixits profunds,la màquina que es va fer servir va ser la Cellu M6 després de 15 sessions es va tornar a passar el FIQ (fibromyalgia impact questionnaire) i es van poder observar millores significatives pel que fa la percepció del dolor.

Aquest article ha estat dut a terme per: Department of Physical Therapy, Recanati School for Community Health Professions, Faculty of Health Sciences,Ben-Gurion university of the Negev, Beer-Sheva, Israel.

Kalichman L. Massage therapy for fibromyalgia symptoms. Rheumatol Int [revista a internet]. 2010 març [27 febrer 2010]; vol. 30: 1151-115