Cambios psicológicos y clínicos después de un masaje terapéutico en cuello y hombro

Resum per Crystal Violeta Vela

JoEllen M. Sefton^a,*, Ceren Yarar^a, David M. Carpenter^b, Jack W. Berry^c

^a Neuromechanics Research Laboratoy, Department of Kinesiology, Auburn University, Auburn, AL 36849-5323, USA.

^b Department of Mathematics and Statistics, Auburn University, Auburn University, Auburn, AL, USA.

^c Department of Psychology, Samford University, Birmingham, AL and UAB Injury Control Research Center, University of Alabama at Birmingham, Birmingham, AL, USA

Este artículo intenta entender mejor la influencia de la terapia manual en los reflejos espinales que han sido descritos en otros artículos. Pretende demostrar que el masaje terapéutico disminuye la actividad del músculo y esto disminuirá sus tensiones.

Su hipótesis es que el masaje terapéutico puede disminuir la excitabilidad de la motoneurona α del flexor radial del carpo, disminuye la amplitud en el electromiograma de las fibras superiores del trapecio y aumenta el rango de movimiento de las vertebras cervicales.

Se realizaron tres intervenciones sobre 16 personas, con una semana de descanso entre cada intervención. Las intervenciones fueron: una de control, otra de contacto ligero y otra de masaje terapéutico.  Hubo un doble enmascaramiento, ni el fisioterapeuta ni el paciente sabían cuál era el objetivo de cada intervención. En la intervención de control el fisioterapeuta se queda 20 minutos sin hacer nada,  en la de contacto ligero pone la mano en la zona a tratar, durante los 20 minutos, sin moverla, en la del masaje terapéutico sigue un protocolo estándar de masaje durante los 20 minutos. Para poner en evidencia los cambios han realizado diversos controles con el electromiograma y el goniómetro.

A partir de esta investigación se han encontrado evidencias de que el masaje terapéutico produce un efecto centralizado sobre el sistema nervioso que resulta de una modulación de la medula espinal.

El análisis estadístico realizado demuestra que después de la intervención del masaje terapéutico los participantes tienen más amplitud de movimiento de la cabeza y del cuello comparando con las otras dos intervenciones. No se sabe bien sobre que músculos actúa, se necesita otro estudio más específico.

Conclusión el masaje terapéutico del cuello y los hombros  provoca una reducción de la  excitabilidad de la motoneurona α del flexor radial del carpo, disminuye la amplitud en el electromiograma de las fibras superiores del trapecio y aumenta el rango de movimiento de las vertebras cervicales.

Bibliografía

Sefton JM, Yarar C, Carpenter DM, Berry JW. Physiological and clinical changes after therapeutic massage of the neck and shoulders. Man Ther. 2011 Oct;16(5):487-94

El yoga y la terapia de masaje reducen la depresión prenatal y el nacimiento prematuro

Resum per Cristina Padilla

Este estudio realizado por las universidades: “Touch Research Institute, University of Miami School of Medicine and Fielding Graduate University and The University of Alabama Tuscaloosa”  nos muestra los beneficios del yoga y del masaje para reducir la ansiedad y la depresión en mujeres embarazadas.

La hipótesis afirmaba que el yoga y el masaje terapéutico disminuían los dolores de espalda y piernas y aumentaba el tiempo de gestación  y el peso de los recién nacidos.

De 208 mujeres embarazas con depresión que estaban en la 18-22 semanas de gestación se escogieron 84, previo proceso de selección excluyendo mujeres mayores de cuarenta años, con trastornos psíquicos, enfermedades como la diabetes, entre otros factores. Estas fueron divididas en tres grupos, sin diferenciarse de sus variables demográficas: uno que realizaría clases de yoga, otro recibiría masaje y un grupo control.

De la semana 20 a la 32 de gestación, las mujeres en el grupo de yoga realizaron rutinas dirigidas por un instructor de 20 minutos cada sesión dos veces por semana. El otro grupo recibió masajes de presión moderada con el apoyo de una almohada, de 20 minutos cada sesión dos veces por semana también, en la cabeza y cuello (masajeado haciendo pequeños círculos en la frente y amasando el cuello), espalda (con las eminencias de la mano y la yema de los dedos a lo largo de toda la espalda, amasamiento de trapecios y zona lumbar, deslizamientos con la yema de los dedos entre la columna), brazos (amasamiento de toda la musculatura del brazo, antebrazo y mano) y piernas (amasamientos y golpeteos en los muslos, deslizamientos de la mano sobre el tendón de Aquiles y masajeando toda porción pierna también).

Todas las mujeres recibieron cuestionarios de depresión, ira, ansiedad, de relación que tuvieron que responder. El 95% de las mujeres embarazadas con depresión no tomaban antidepresivos, por posibles efectos secundarios, ni asistían a psicoterapia.

Finalmente los resultados verificaron la hipótesis, puesto que en el grupo de masaje y yoga la puntuación de las encuestas de las mujeres era menor en depresión, ira, ansiedad, dolor de espalda y piernas respecto al grupo control. Y en cambio por lo que hace a las relaciones, al tiempo de gestación y al peso al nacer era mayor que el grupo control. Cabe destacar como diferencia que la terapia de masaje disminuyó el dolor de espalda y piernas, tal y como hemos dicho anteriormente, en cambio, el grupo de yoga puede ser considerado una forma de auto masaje, por lo tanto también se espera bajar los dolores durante el embarazo.

Bibliografia:

Delgado J, Diego M, Field T, Hernandez A, Reif Hernandez M, Medina L. Yoga and massage therapy reduce prenatal depression and prematurity. Journal of Bodywork & Movement Therapies 2011 Agosto; 16: 204-209.

Massatge en la cura de suport del càncer (Massage in supportive cancer care)

Resum per Alba Rodríguez

El massatge com a teràpia en pacients amb càncer. En aquest article s’evidencia la eficàcia del  massatge en el procés d’atenció i suport en pacients que pateixen càncer. El massatgista pot oferir al pacient una millora de la qualitat de vida i així satisfer les seves necessitats i vulnerabilitats d’aquests.

Aquesta teràpia es basa en el “tacte”, i el divideix en dues modalitats segons el  grau de contacte i manipulació dels teixits tous.

El grup A inclou tècniques amb un tacte suau o lleuger, mentre que el grup B inclou tècniques amb manipulació directa. En el grup A trobem teràpies com la Reflexologia o el Reiki, i en el grup B teràpies com el drenatge limfàtic o la teràpia neuromuscular.

En un important assaig clínic aleatoritzat a gran escala, 380 adults amb càncer avançat que estaven experimentant dolor moderat a sever (90% estaven inscrits a l'hospici) van ser assignats a l'atzar a sis sessions de 30 minuts de massatge o bé simple toc (sense manipulació) durant 2 setmanes. Tots dos grups van mostrar una millora immediata en el dolor i l'humor, encara que el massatge va ser superior per als símptomes. Aquest estudi fa un punt fort a favor del tacte en general com beneficiós per a aquesta població.

En un altre assaig controlat aleatori amb 34 pacients en estadis I i II del càncer de mama, els investigadors van utilitzar un règim de massatges de 30 minuts tres vegades per setmana durant 5 setmanes. Els massatges van consistir acariciant, estrenyent i tècniques d'estirament al cap, els braços, les cames / peus i l'esquena. Els efectes immediats inclouen la reducció de l'ansietat, depressió i ira. Els efectes a llarg termini inclouen la depressió i l'hostilitat reduïda, i l'augment de la dopamina urinària, els valors de la serotonina, el nombre de cèl·lules assassines naturals, i limfòcits.

Segons els resultats de diversos estudis, el massatge ha estat efectiu per tractar trastorns d’ansietat i depressió, ja que pot millorar l’estat d’ànim i la qualitat de vida. També pot alleujar símptomes com el dolor, nàusees, ira, estrès i la fatiga.

Tot i ser beneficiós, cal adaptar el massatge a cada tipus de càncer, disminuint o augmentant la pressió i en segons quins casos evitar incidir en la zona afectada.

Actualment, encara hi ha professionals que dubten de la eficàcia del massatge, i que ho eviten degut a antigues creences sobre les seves contraindicacions en pacients amb càncer.

Cal disminuir la pressió del massatge quan hi ha risc de limfedema, ja que es poden perjudicar les estructures del sistema limfàtic desprès d’una radiació dels ganglis.

Aquest estudi ha estat realitzat per :

William Collinge, PhD, MPH: President, Collinge and Associates, Eugene, OR.

Gayle MacDonald, MS, LMT: Founder, Oncology Massage Education Associates, Portland, OR.

Tracy Walton, MS, LMT: Director, Tracy Walton & Associates, LLC, Cambridge, MA.

Collinge W, MacDonald G, Walton T. Massage in supportive cancer care. Seminars in Oncology Nursing. February 20012; vol 28: 45-54.

El cas del Sr. Phineas Gage

El Sr. Phineas Gage (1823-1861), és un personatge que treballava a la construcció del ferrocarril americà. Els seus companys el tenien com una persona amigable i responsable, però un accident li canviaria la vida. Aquest cas no tindria més rellevància si no fos perquè el Sr. Cage va sobreviure a un greu traumatisme i es va poder observar el canvi de la seva personalitat, vinculada amb la lesió cerebral que va patir.

Fotografia de Phineas amb la vara que li va travessar el cap. Es pot observar la lesió a l'ull esquerra.

Per poder construir el ferrocarril, havien d'aclarir el pas de grans roques i aplanar la base abans de col·locar els rails. Per això, fien un forat a la roca i col·locaven explosius al seu interior amb una vara metàl·lica. Un dia, mentre col·locava una de les càrregues, va explotar i la vara va sortir disparada travessant-li el crani. La trajectòria va ser des de la part inferior de l'òrbita fins la sortida per la regió frontal. Aquest incident li va fer perdre un ull i li va provocar una lesió a la part anterior del lòbul frontal.

Reconstrucció de la lesió i crani de Phineas

El que sorprèn és que va sobreviure, de fet, diuen que va estar conscient en tot moment. El lòbul frontal té funcions motores, planificació del moviment, elecció de l'acció i conseqüències que poden tenir. La part més anterior, està relacionada amb tot allò relacionat amb el comportament, acceptació de les normes socials i memòria i emocions a través de connexions des del sistema límbic. Precisament, el lòbul frontal modula aquestes emocions per a que siguin "correctes" socialment.

Reconstrucció de la lesió travessant la òrbita i lesionant la regió dels lòbuls frontals.

Des d'aquell dia li van observar canvis d'actitud, comportament social, etc.,  es va tornar desendreçat, brut, no s'estava de dir el que pensava, podia mostrar-se despullat, les lleis i convencions no li deien res, etc. Tot allò que nosaltres reprimim, de vegades. De la observació del seu cas, es va formular la hipòtesi de la funció de l'àrea prefrontal en el comportament i acceptació de les normes socials, i modulació dels nostres instints per acomodar-se a elles.

Hi ha moltes més funcions en estudi. Com a dada històrica l'any 1949 li van donar el premi Nobel a António Egas Moniz per descobrir el valor terapèutic de les leucotomies (lobotomies) en certs casos de psicosis. Consistia en destruir les vies amb els lòbuls frontals a través de la lesió transorbitària del lòbul frontal. A l'any 1951 quasi 20.000 lobotomies es van fer als EEUU.

Aquest casos de supervivents de lesions cerebrals van ser fonamentals per a les primeres teories de les funcions de les diferents regions de l'encèfal.

Vara i crani de Phineas

http://www.youtube.com/watch?v=MvpIRN9D4D4

Tècniques d'estirament muscular (Seminari)

El estiraments són una eina d'allò més útil per millorar la flexibilitat, el rang de moviment quan hi ha una restricció de tipus muscular, millora la postura, etc., i molt utilitzat tant a l'àmbit esportiu com a la fisioteràpia.

No obstant, seguim uns protocols estereotipats des de fa molt de temps... estirar, mantenir i guanyar recorregut. O les tècniques de facilitació neuromuscular, que ajuden a incidir sobre els reflexos i to local.

A mida que vaig anar fent la primera edició del curs, em van anar sorgint preguntes i més preguntes. Quins són els estímuls que afavoreixen la sarcogènesi?, quin és el paper de les isoformes de la titina?, que proporcionen diferents tipus d'extensibilitat i elasticitat en diferents músculs, ¿quant temps és el suficient per a mantenir resultats si estirem un múscul?, quan fem una contracció isomètrica, quanta força hem de fer i durant quant de temps? sempre he sentit allò dels 7 segons (aprox.), és cert? Si estiro un múscul, hi ha millores a l'altre costat? Per exemple, si estiro el bíceps dret millora l'esquerre per accions neurològiques creuades? S'ha d'estirar "en fred" o després d'escalfar el múscul? Serveix per prevenir lesions? Etc.

La sort que tinc és la part anatòmica. Pels anys de pràctica i estudi d'anatomia real, he pogut esbrinar la millor manera d'estirar aquella musculatura més profunda o que no acostuma a sortir als llibres. En aquest cas, aniré mirant si poso alguna fotografia que fan els alumnes als seminaris que imparteixo i compartir-ho amb tothom.

Hi ha un munt de preguntes, algunes de les quals he començat a esbrinar. No obstant, deixaré aquest bloc obert i afegiré aquelles lectures i articles recomanats a mida que els vagi analitzant. És a dir, afegiré informació encara que la data no canviarà. Poc a poc, penseu que una cerca d'articles sobre estiraments té més de 300 resultats.

A veure si entre tots podem construir un coneixement important al voltant dels estiraments.

Lectures recomanades:

• Alter M. Science of flexibility. 3rd edition. Human Kinetics; 2004
• Lieber RL. Skeletal muscle structure, function and plasticity. 3rd edition. Lippincott Williams & Wilkins; 2009

Mà de predicador

L'anomenada mà del predicador és un patró característic de lesió del nervi medià a nivell de l'avantbraç.

Quan a una persona amb una lesió del nervi medià se li demana que flexioni el dits de la mà, només ho fan el 4rt i 5è dit. Això es degut a que el medià innerva els múscul flexor superficial i flexor profund dels dits. La innervació per al primer és completa però del segon, el profund, només innerva la part radial, és a dir, la part del flexor profund dels dits que arriba als dits 2n i 3r. El nervi cubital passa profund al flexor cubital del carp i pel cantó cubital de l'avantbraç (d'aquí el seu nom). En aquest trajecte innerva el flexor profund dels dits a la porció que arriba al 4t i 5è dit.

En aquestes disseccions es pot veure la doble innervació del flexor profund dels dits (FPD) pel costat cubital (dits 4 i 5), pel nervi cubital (NC), i pel costat radial (dits 2 i 3), pel nervi medià a través del nervi interossi anterior (NIA). El nervi cubital passa sota el flexor cubital del carp (FCC) que he apartat. Al mig, un múscul policaudat, exemples són els flexors i extensors dels dits que serveix per mostrar la doble innervació.

Per aquesta raó, quan se li demana que flexioni els dits, la lesió del medià impedeix que es flexionin els dits 2n i 3r, i sí que ho fan el 4t i 5è perquè depenen del cubital. Lesió del medià i funciona el cubital, donant aquesta característica "mà del predicador".

FORMACIONS 1r SEMESTRE 2013

Un cop engegats i plens la primera edició dels cursos de formació, us oferim la segona edició per aquelles persones que puguin estar interessades en aquests temes. Com sempre, grups reduïts i nivell avançat per a tots els professionals en actiu, i molt econòmics. Us espero!