dilluns, 23 de setembre del 2013

Correlaciones neurológicas en el tratamiento de una sesión de masaje

Resum fet per Elisenda Mercadè


Cada año la industria del masaje mueve miles de millones de dólares en EUA. Es utilizado como terapia complementaria para diferentes dolencias o rehabilitaciones. A pesar de ello los estudios sobre sus efectos beneficiosos distan de ser estandarizados y no se podría concluir categóricamente que influya decisivamente en los correlatos neurobiológicos. Algo en lo cual hay más consenso en la experiencia clínica subjetiva sobre todo a nivel muscular y su red de nervios implicados con la sensación de placer y bienestar.

Se investigó en un grupo de personas los efectos beneficiosos que tenían 4 condiciones o variables independientes, a saber; masaje sueco, reflexología, masaje con un objeto y una variable de control (estado en reposo).

Para su posterior comprobación y comparación se usó la resonancia magnética funcional prestando especial atención a las regiones de la ínsula, región cingulada posterior y anterior, región del lóbulo parietal interior y la corteza pre-frontal media.

Se utilizó una muestra de 42 personas sanas y se les aplicó el Inventario de Beck para garantizar que no existía tendencia depresiva en la condición previa al estudio. Así mismo se utilizó una entrevista estructurada para excluir a los participantes con trastornos del Eje 1 del DSM-IV.[1]

Durante el procedimiento se alternó con dos tipos de tareas (Go-No Go). La tarea Go consistía en el diseño de bloques con periodos alternos de descanso una vez aplicada alguna de las 4 condiciones anteriormente descritas.

Una vez arrojados los resultados a través del procesamiento de imágenes se contrastó la hipótesis inicial.

En los ítems tipo Likert los participantes informaron de una mayor sensación de bienestar inmediato tras el experimento, sin embargo, este efecto no fue diferente en todos los grupos de tratamiento. Tampoco hubo índices significativos en los otros dos cuestionarios BDI y PANAS.

Por otro lado también se estudió el caso particular de cada participante para saber si presentaba alguna contraindicación debido a una cirugía o enfermedad cursada en los últimos 3 meses.

Durante el procedimiento se alterno con dos tipos de tareas (Go-No Go). La tarea Go consistía en el diseño de bloques con periodos alternos de descanso una vez aplicada alguna de las 4 condiciones anteriormente descritas.

Una vez arrojados los resultados a través del procesamiento de imágenes se contrastó la hipótesis inicial.

En los ítems tipo Likert[2] los participantes informaron de una mayor sensación de bienestar inmediato tras el experimento, sin embargo, este efecto no fue diferente en todos los grupos de tratamiento. Tampoco hubo índices significativos en los otros dos cuestionarios BDI[3] y PANAS.[4]

Por otro lado, los cambios de señal durante tarea (Go- No Go) presentaron una activación típica en las cuatro condiciones contrastados con otra muestra de participantes como grupo control (n=40) los cuales se evaluaron en estado de reposo y que mostraban una activación cerebral bastante menor.

No obstante, si se observaron cambios significativos con una mayor respuesta de BOLD[5] general positivo con el grupo del masaje sueco y la reflexología, especialmente el masaje sueco que mostró la mejor respuesta.

Así también, el grupo de masaje sueco tuvo un aumento significativamente mayor y mejor respuesta en RSC[6] positivo.

Anteriormente se comentó de los beneficios subjetivos que se le habían atribuido al masaje. Sin embargo, poco o nada se sabe de cuales son estos nervios o esta red de nervios afectados en dicha sensación.

A pesar de ello, a través de este estudio se ha ratificado la ventaja al menos a nivel general que tiene una sesión de masaje sueco en contraposición a otra condiciones (anteriormente citadas) o a la condición de vigilia o modo automático en las personas, sobre todo si había alguna actividad o tarea que implicara cierta destreza cognitiva.

De la misma manera, diferentes aspectos del masaje, tales como la naturaleza del contacto humano, puede modular selectivamente la actividad de ciertas regiones del cerebro. De hecho, el masaje sueco mostró mayor activación en la resonancia magnética funcional en áreas específicas del cerebro.


Las investigaciones futuras deberían ir encarriladas a personas que presentan ciertos trastornos asociados a la depresión o un modo de vigilia alterado.

Finalmente, los tratamientos a largo plazo que incluyan algún tipo de masaje profesional pueden ser útiles y complementarios a tratamientos con fármacos orientados a modular la activación en regiones corticales pre-fontrales encargadas mayoritariamente al autocontrol y procesamiento de estímulos emocionales.



Conclusiones:
Aunque tenemos diferentes variantes de masaje, no podemos estandarizar los efectos ya que siempre entra el factor subjetivo.

Está claro que la sensación inmediata no es muy diferente en las diferentes técnicas pero si que se encontraron únicamente algunos cambios con el masaje sueco y reflexoterapia (BOLD y RSC), sobretodo en masaje sueco. Aun así se desconocen la red exacta de los nervios de sensación, pero si se asegura que aparecen beneficios en masaje sueco en comparación al resto para actividades como destreza cognitiva y en activaciones de regiones del cerebro.

Citación bibliográfica:

D. Sliz., A. Smith., C. Wiebking.,G. Northoff., S. Hayley. Neural correlates of a single-session massage treatment: Brain Imaging and Behaviora Neuroscienciencie. 2012 Gener [citat 16 d’agost 2013] 6(1): [77-87]. Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3282900/#!po=67.6471

 




[1] DSM-IV: El DSM-IV es una herramienta de diagnóstico que propone una descripción del funcionamiento del paciente a través de 5 «ejes», con el objeto de contar con un panorama general de diferentes ámbitos de funcionamiento: Eje I: Se describe el trastorno o trastornos psiquiátricos principales o sintomatología presente. Eje II: Se especifica si hay algún trastorno de personalidad en la base (o rasgos de algún trastorno), algún trastorno del desarrollo o retraso mental. Eje III: Se especifican otras afecciones médicas que puede presentar el paciente. Eje IV: Se describen tensiones psicosociales en la vida del paciente. Eje V: Se evalúa el funcionamiento global del paciente (psicológico, social y ocupacional), a través de la EEAG (escala de funcionamiento global).
[2] Likert: La escala de Likert (también denominada método de evaluaciones sumarias). Es una escala psicométrica comúnmente utilizada en cuestionarios.
[3] El Inventario de Depresión de Beck (BDI, BDI-II), creado por el psiquiatra, investigador y fundador de la Terapia Cognitiva, Aaron T. Beck, 
[4] PANAS: Adaptación de la Escala de Afectividad Positiva y Negativa
[5] BOLD: Brain oxygen level dependent signal
[6] RSC: Retrospenial, a brain area and part of the cingulate cortex. It is defined by Brodmann area 26, Brodmann area 29 and Brodmann area 30.

divendres, 13 de setembre del 2013

El masaje acelera el desarrollo del cerebro y la maduración de la función visual

Resum fer per Axel Guich

El articulo menciona que las personas Andrea Guzzetta, Sara Baldini, Ada Bancale, Laura Baroncelli, Francesca Ciucci, Paolo Chirri, Elena Putignano, Alessandro Sale, Alessandro Viegi, Nicoletta Berardi, Antonio Boldrini, Giovanni Cioni y Lamberto Maffei realizaron una serie de experimentos con roedores, demostrando que los masajes corporales podrían acelerar el desarrollo cerebral de los niños dando lugar a las siguientes características:

  • Se comprobó que en los infantes en los que se realizaron masajes se encuentran niveles superiores de IGF-1.
  • Por otro lado los masajes aceleran la maduración de la actividad encefalográfica y mejora la agudeza visual.

Esta teoría se demostró gracias a un experimento, en el que se eligieron grupos de niños sanos de entre 30-33 semanas y bebés de ratas, encontrando que el masaje influía en la maduración VEPs y la agudeza visual tanto en los bebés humanos como en las ratas. A partir de aquí se ha empezado a añadir las técnicas del masaje corporal a los niños, ya que hay evidencias de que el masaje aumenta la masa corporal de los niños y disminuye los niveles de cortisol.

El protocolo que se realizó a los niños humanos era el siguiente:

Las sesiones se realizaban 3 veces al día en dos bloques separado por dos días de intervalo. La sesión duraba unos 60 minutos y se realizaba antes de dar de comer a los niños.

La terapia consistía en: 10 minutos de estimulación táctil y 5 de estimulación kinestética. Durante la estimulación táctil se le aplicaba al bebé una presión moderada, acariciado con la yemas de los dedos y con las dos manos. Esta estimulación se realizaba en la cabeza, cuello, hombros, nalgas, piernas y brazos. Además se colocaba al paciente en decúbito supino realizando una flexión y extensión de las extremidades, con música clásica de fondo.

Por otro lado el protocolo que se le aplicaba a las ratas era el siguiente:

Se escogió a 3 grupos de ratas separados de la madre de manera diferente. El protocolo de estimulación combinaba acariciados suaves y masajes para imitar el cuidado maternal. Además cada animal recibía 5 minutos de estimulación táctil: 2 minutos con un pincel suave y húmedo en la espalda, cabeza, en las extremidades y abdomen imitando los lamidos de la madre. Luego se le realizaba 1,5 minutos con los dedos y otros 1,5 minutos con el cepillo de dientes.

Con este experimento consiguieron los siguientes resultados:

  • Obtuvieron que la aplicación del masaje en los niños conseguía acelerar el EEG.
  • Se aceleraba la maduración del sistema visual.
  • El masaje incrementaba la IGF-1 y IGFBP3.
  • Reducía los niveles de cortisol en la sangre.
Por otro lado obtuvieron en los bebés ratas los siguientes resultados:
  • La estimulación táctil desarrollaba el sistema visual en los bebés ratas.
  • Se incrementaba el nivel de IGF-1 en el cortex de los bebés ratas masajeados.

En resumen, a partir de este experimento se comenzó a practicar masajes a los infantes, ya que se comprobó que esta aplicación reducía los niveles de cortisol en sangre del infante y aceleraba la maduración del sistema visual.

Guzzetta A, Baldini S, Bancale A, Baroncelli L, Ciucci F, Chirri P, Putignano E, Sale A, Viegi A, Berardi N, Boldrini A, Cioni G, Maffei L.Massage accelerates brain development and the maturation of visual function. J Neurosci 2009 May; 29.(18): 6042-6051.

El massatge per a persones amb càncer avançat: què esperar

Resum fet per Anna Santamaria

Marlaine C. Smith, R.N., Ph.D., Traci E. Yamashita, M.S., Lucinda L. Bryant, Ph.D., Linnea Hemphill, R.N., M.S., and Jean S. Kutner, M.D., M.S.P.H.

Recentment s'ha dissipat la idea de no aplicar massatge a malalts de càncer, per l'evidència que dóna suport als beneficis del massatge en els pacients ja que alleugera els símptomes associats amb el procés de la malaltia i els efectes del tractament. Tot i així hi ha molt poca informació sobre què s'ha d'esperar a l'hora de realitzar un massatge a persones amb càncer en una fase avançada que reben cures pal·liatives a casa o en un hospital.

Aquest article presenta una anàlisi d'un subconjunt de dades obtingudes d'un gran assaig clínic de l'eficàcia de la teràpia del massatge per a les persones amb càncer avançat i proporciona informació pels terapeutes sobre la presentació del pacient, l'entorn d'atenció, com s'ha de realitzar el massatge i esdeveniments que envolten el tractament en una població amb càncer avançat.

La intenció de l'estudi era examinar l'eficàcia del massatge per reduir el dolor i millorar la qualitat de vida, tot disminuint els símptomes d'angoixa en persones amb càncer avançat. La mostra consistia en persones adultes de parla angles amb càncer avançat que patien un dolor moderat. Aquests rebien un massatge (effleurage i petrissage, i tractant alguns punts gallet) durant dues setmanes per massatgistes que havien d'estar prèviament preparats.

Les parts del cos on es va aplicar el massatge en la major part del casos van ser la zona de les espatlles, la part superior de l'esquena i la part posterior del coll. Els punts gallet més tractats van ser a les espatlles, l'esquena i a la regió glútia.

Van demostrar que l'aplicació del massatge en els pacients és segura i eficaç en la pal·liació dels símptomes que es presenten en pacients amb càncer avançat, gens perjudicial per a la malaltia.

En l'estudi també es va comprovar que els terapeutes han d'estar ben preparats a l'hora d'aplicar el massatge per les reaccions dels pacients d'angoixa, dolor, la por i l'ansietat relacionada amb la mort, conflictes familiars i la incertesa.

Marlaine C. Smith, Traci E. Yamashita, Lucinda L. Bryant, Linnea Hemphill, Jean S. Kutner, J. Providing Massage Therapy for People with Advanced Cancer: What to Expect. Altern Complement Med. 2009 April; 15(4): 367–371.


dilluns, 5 d’agost del 2013

Eficàcia de la teràpia del massatge per al trastorn de l’ansietat: un assaig aleatori controlat

Resum per Èric Nolla


Aquest article està tret del Medline i és de l'Institut Nacional de la Salut (National Institutes of Health), va ser publicat al Maig del 2010. Els autors són: Sherman KJ, Ludman EJ, Cook AJ, Hawkes RJ, Roy-Byrne PP, Bentley S, Brooks MZ, Cherkin DC.

Aquest article ens parla de l'eficàcia que pot tenir el massatge amb les persones que pateixen trastorn d'ansietat. El massatge és una eina terapèutica complementària pel que fa el trastorn d'ansietat, i per això els autors van voler realitzar un estudi del massatge amb les persones que pateixen aquest tipus de trastorn. El tipus de massatge utilitzat és: actiu, passiu, estirar el múscul i realitzar palpació del teixit tou, és a dir es tindria que utilitzar primerament uns passes i a poc a poc anar introduint tècniques de aprofundiment i acabant amb passes altre cop.

Els mètodes utilitzats han estat tres: realitzar massatge (23 persones), termoteràpia (22 persones) i sala de relaxació (23 persones)  amb un total de 10 sessions repartides amb 12 setmanes. La mitjana obtinguda és va realitzar mitjançant l'escala de l'ansietat (HARS).

Tots els grups de diferents mètodes han millorat per un igual; no es van poder veure grans diferències entre els grups ja que els símptomes que mostraven els pacients aleatoris eren similars. Els símptomes més freqüents són la preocupació i l'estrès, per això els resultats van sortir similars a causa dels patrons.

Per finalitzar, les conclusions que s'han pogut extreure han estat que el massatge no ha estat superior als altres dos mètodes i que tots mostraven millores importants, ja que el principal objectiu que van aconseguir va ser relaxar la persona i amb un mètode o l'altre disminuir-li el trastorn d'ansietat. A continuació tenim un gràfic on es pot apreciar que la diferència és mínima amb els tres mètodes.




Cita: Sherman KJ, Ludman EJ, Cook AJ, Hawkes RJ, Roy-Byrne PP, Bentley S, Brooks MZ, Cherkin DC. Effectiveness of Therapeutic Massage for Generalized Anxiety Disorder: A Randomized Controlled Trial. Depress Anxiety. 2010 May; 27 (5): 441-450. Doi: 10.1002/da.20671

L’efecte del massatge amb gel en relació al llindar del dolor i en la conducció de l’impuls nerviós

Realitzat per Enric Vila

El següent resum tracta sobre l'efecte que provoca el gel i els massatges post exercici en el llindar del dolor i en la conducció de l'impuls nerviós. Aquest estudi s'ha realitzar en el múscul quàdriceps de 15 esportistes que se'ls hi ha aplicat l'estudi després de realitzat 5 extensions concèntriques isocinètic.

El treball ha estat realitzat pels autors Anaya-Terroba L, Arroyo-Morales M, Fernández-de-Las-Peñas C, Díaz-Rodríguez L, Cleland JA. Que treballen en el departament de fisioteràpia a la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Granada

L'ús de gel o crioteràpia en tractaments just després d'efectuar exercici físic proporciona un gran nombre de beneficis com poden ser el refredament dels teixits externs, la reducció de la resposta inflamatòria, la reducció de dolor, de la formació de l'edema i la mort cel·lular hipòxia secundària. A més a més un recent estudi ha demostrat que aquest tipus de massatge augmenta el llindar del dolor en tractaments amb pressió en dolors musculars en aparició tardana.

Per tant el massatge amb gel és una teràpia molt eficaç alhora que molt poc cara ja que els requeriments econòmics són mínims. Tot i així aquest massatge no es mostra eficaç en pacients que presenten un dany muscular.

També s'ha demostrat que en tractaments de crioteràpia també es veuen efectes en les conduccions elèctriques dels músculs ja que redueixen la velocitat de conducció de l'impuls nerviós i això pot ocasionar certes alteracions en les propietats musculars.

Tot això ha estat possible gràcies a les comprovacions i estudis que s'han realitzats amb atletes, tan dones com homes, aplicant-los un tractament amb gel després d'haver realitzat un exercici físic a la zona del quàdriceps.

En resum, l'efecte del massatge amb gel produeix un augment del llindar de dolor per tant es analgèsic i activa les vies inhibitòries descendents motores que van des de la medul·la al múscul.


Anaya-Terroba L. Effects of ice massage on pressure pain thresholds and electromyography activity postexercise: a randomized controlled crossover study, J Manipulative Physiol Ther. 2010 Mar-Apr;33

dilluns, 1 de juliol del 2013

CURS DE QUIROMASSATGE PER A CIÈNCIES DE LA SALUT - 3ª edició - juliol 2013

COMPLET!!

Tots els que esteu interessats en aquest curs i altres podeu rebre informació dels cursos per e-mail. Demaneu rebre informació a prof.alexmeri@gmail.com


QUÈ ÉS EL FLAT?


El terme


La paraula "flat" ve del llatí "flatus" = vent, alè. D'aquesta paraula s'originen derivats com "flatós -osa", "flatositat", "flatulència", etc.

Clínicament és l'acumulació de gasos, principalment al tub digestiu (estómac fins intestins), i que dona una sensació molesta per la distensió que provoca. La ventositat és la expulsió de gas a través de l'anus i en anglès s'anomena "fart", col·loquialment coneixeu molts altres noms. Hi ha també un flat vaginal, que és la expulsió sorollosa de gasos acumulats a la vagina i relacionat, sovint, amb les relacions sexuals.

No obstant, quan un parla de "flat" es refereix habitualment al dolor agut abdominal que apareix al realitzar alguna activitat. És molt variable i les causes no són ben conegudes, hi ha poc més de 20 articles que parlin concretament d'aquest dolor, que en anglès s'anomena "Transient Abdominal Pain" (TAP), dolor abdominal transitori vinculat a l'exercici. A ell, a les teories que el produeixen, a factors que el poden alleugerir o agreujar, als factors predisposants, etc. 





Diagnòstic diferencial en problemes abdominals d'atletes (14)




Localització




El flat és un dolor agut descrit de moltes maneres, punxades, rampes, espasme... Les regions més afectades, amb un 78% de les persones que responien als qüestionaris sobre el flat, són ambdós flancs, especialment el dret. Només hi ha una tendència a tenir flat en el flanc esquerre en nens.




Representació de les zones amb flat (5). Els percentatges són alts perquè una persona pot haver tingut flat en més d'un lloc.



El 75% de les persones que van respondre comentaven que es va veure afectada la seva capacitat física, forçant-los a reduir la seva intensitat (72%) o cessar l'activitat 12%. No obstant, el dolor del flat desapareixia completament als 2 minuts després de cessar l'activitat.

Vinculat amb el flat es dona el dolor transitori d'espatlla (STP en anglès). El 34% dels que van respondre a qüestionaris van experimentar dolor a la espatlla. La prevalença del flat va ser 4-5 cops major que el dolor d'espatlla (STP) en totes les activitats excepte en el ciclisme, en que va ser 8 vegades més freqüent el flat que el STP. No hi ha associació entre un lloc concret del flat a l'abdomen i el STP.




Nom de les zones abdominals i representació del STP

Com que rarament es produeix el dolor d'espatlla sense el flat, fa pensar que són dues entitats fortament lligades. I les teories sobre el flat intenten involucrar mecanismes anatòmics i fisiopatològics comuns, com els que anirem descrivint.



Quins factors influeixen?




Segons factor subjectius, provoquen flat menjar (52%), beure (32%), especialment abans de l'activitat física i aquells amb alt contingut de sucre, aigua, menjars grassos, sucs de fruita i productes làctics. Altres factors involucrats són: nivell baix de condició física, exercici d'alta intensitat, manca d'escalfament i entrenar en ambients freds. 

Hi ha una força relació entre el flat i la intensitat de l'activitat física, especialment a altes intensitats i en un estat postprandial. Sembla ser que les activitat que involucren la torsió del tronc, així com la translació vertical o la rotació longitudinal evoquen el flat. La hiperextensió del tronc podria ser també un factor que hi contribueix, com passa en el running, natació i hípica. El ciclisme és dels esports que tenen menor prevalença de flat i el dolor d'espatlla transitori és 13 vegades major en el running que al ciclisme. El ciclisme es realitza amb una flexió de tronc i hi ha un mínim desplaçament d'aquest, el que podria explicar la baixa prevalença del flat en ciclistes. A més, els ciclistes beuen volums considerables de fluids durant l'exercici, el que podria suggerir que, encara que els factors són multifactorials, el moviment del tors podria ser el major estímul.




Flat i diferents tipus d'activitat física (3)

Altres paràmetres:



  • Edat. La prevalença del flat disminueix amb la edat, però no hi ha variants en la sensació del flat. Així mateix la severitat del dolor d'espatlla transitori també disminueix amb la edat.
  • Gènere. Sembla que no hi ha influència a la prevalença o severitat en el flat o dolor d'espatlla transitori. Només sembla que les dones tenen una petita tendència al flat al flanc dret.
  • IMC. Les persones amb un índex de massa corporal (IMC = pes/altura2) més alt localitzen millor el dolor, i el dolor d'espatlla sembla més sever.
  • Experiència i exercicis. El flat apareix amb menys freqüència en persones que entrenen des de fa anys, amb la experiència. Entrenar més freqüentment disminueix la freqüència de patir flat. Els exercicis que involucren moviments repetitius del tronc, especialment amb una postura en extensió, semblen particularment provocatius de flat. Els corredors experimenten 3.5 vegades més flat que els que caminen, i la severitat del flat és major. Hi ha major intensitat,  moviments respiratoris i moviments del tors que en els caminants.




Taula de flat en diferents condicions (5)

Teories sobre la seva etiologia



Sembla que el flat és una entitat particular i no s'ha trobat que sigui una col·lecció de malalties. Per poder explicar-lo i relacionar-lo amb el dolor transitori d'espatlla moltes d'aquestes teories es centren en el diafragma, donat que està innervat pel nervi frènic (C3-C5) i la seva irritació pot donar dolor irradiat a la espatlla.

Les diferents teories postulades per explicar la etiologia del flat tenim:
a) Espasme muscular
b) Isquèmia diafragmàtica
c) Estrès de lligaments viscerals sobre el diafragma
d) Irritació peritoneal 



Espasme muscular


Aquesta possibilitat ha estat deguda a que alguns esportistes han descrit el dolor com de tipus "rampa". No obstant, s'han fet estudis de provocació del flat amb electromiografia de superfície i no s'ha trobat cap augment de l'activitat EMG als llocs de dolor. Per tant, és una teoria que s'ha anat descartant.

Isquèmia diafragmàtica


Encara que el tipus de dolor pot encaixar amb el dolor referit a la espatlla, hi ha diverses sospites que posen en dubte aquesta hipòtesi. En primer lloc, les zones amb més dolor de flat són els flancs i també trobem zones inferiors de l'abdomen que no es relacionen directament amb el diafragma. Quan es realitza activitat física, augmenta la ventilació, la redistribució sanguínia porta més sang als músculs actius, entre ells el diafragma com responsable de la ventilació, no una isquèmia. Que augmenti el dolor amb la ventilació podria ser un resultat del augment de la pressió intraabdominal, no un problema directe del diafragma. També, s'ha de notar que la hípica té una alta prevalença en el flat, però, en canvi, provoca poca demanda cardiovascular sobre el diafragma. Endemés, proves espiromètriques i de peak flow de persones amb flat van reflectir una reducció molt discreta que, per elles mateixes, no comprometrien el rendiment durant l'exercici.


Estrés de lligaments viscerals


Lligaments hepàtics, gàstric i esplènics han estat proposats com a focus de tensió, que poden afectar al diafragma i, així, provocar dolor referit cap a les espatlles. Això estaria reforçat pel flat que presenten exercicis d'impacte com la hípica, que és passiva o el running. A més, es dona, principalment, en situacions postprandials, el que podria veure's com una major tensió d'aquests lligaments sobre el diafragma.


El dolor visceral pot ser referit, però els dolors viscerals abdominals tenen com un punt clau la línia mitja embrionària i als mapes de dolor per flat hi ha moltes localitzacions. A més, els dolors viscerals acostumen a ser poc localitzats i el flat és molt localitzat. A més, entre els nadadors hi ha una alta  prevalença de flat i la seva posició antigravitatòria i horitzontal traurien credibilitat a la teoria dels lligaments a favor de les torsions del tronc. Per tant, seria més important el moviment de torsió que la posició antigravitatòria.


Irritació peritoneal


Aquesta és una de les darreres teories que postulen els autors que han fet més estudis sobre el flat i, potser, la que més s'aproximaria a una explicació global.

Imatge del peritoneu com una bossa (en vermell) que engloba diverses vísceres abdominals


Aquest mecanisme potencial es basa en que el flat esdevé per la irritació del peritoneu parietal, entenent que el flat seria un tipus de peritonitis d'exercici. El peritoneu és una bossa serosa situada a la regió abdominal. Té una capa parietal que s'adhereix a la paret de l'abdomen, envoltant la seva part anterolateral, i una capa visceral que inclou a moltes vísceres abdominals.

El peritoneu té una capa parietal i una visceral. La zona per on entren els vasos és el mesenteri.


El peritoneu parietal està innervat en la regió abdominal per sis nervis intercostals i primer lumbar, que explicaria el dolor en les diferents àrees abdominals, i la porció subdiafragmàtica pel nervi frènic, el també explicaria el dolor agut i el referit a la espatlla.

La irritació peritoneal podria deure's a la fricció entre ambdues capes del peritoneu, la parietal i la visceral. Aquestes forces podrien ser produïdes per la distensió de l'estómac, com passa en estats postprandial. El coeficient de fricció podria estar influenciada per la quantitat i naturalesa del fluid serós contingut a la cavitat peritoneal, que podria estar al seu torn afectat per gradients osmòtics a la cavitat abdominal. Això últim podria explicar l'aparent influència dels menjars i begudes hipertònics en el flat.

El moviment diafragmàtic es sap que incrementa l'absorció peritoneal via limfàtics i el que podria contribuir a la disminució de la quantitat de fluid intraperitoneal, A més, el peritoneu parietal és sensible al moviment quan està irritat. Una dada interessant és que el peritoneu parietal està més fixat a la línia mitja i menys a les zones laterals, el que podria provocar major moviment en els espais que s'han vist més afectats de flat (flancs). Aquest moviment és el que es reflexa als diferents esports, ja siguin gravitatoris, antigravitatoris (nedadors) o sense càrrega cardiovascular (hípica).

Com es veu, els mesenteris són les "arrels" per on els intestins es fixen a l'abdomen. Això fa que la part media sigui més fixa i la lateral més mòbil.



La cifosi té una clara influència en la experiència del flat, més susceptible i tenen major severitat.  Entre els participants amb lordosi, hi ha una relació positiva amb una major intensitat del dolor. Per tant, les curvatures que comprimeixen més l'abdomen, augmenten el dolor percebut pel flat.



Influència de les corbes de la columna sobre el flat i la seva intensitat (6)


Recomanacions per reduir els problemes abdominals amb l'exercici físic (12)


Bibliografia

  1. Atkins JM, Taylor JC, Kane SF. Acute and overuse injuries of the abdomen and groin in athletes. Curr Sports Med Rep. 2010 Mar-Apr;9(2):115-20.
  2. Morton DP, Aragón-Vargas LF, Callister R. Effect of ingested fluid composition on exercise-related transient abdominal pain. Int J Sport Nutr Exerc Metab. 2004 Apr;14(2):197-208. (Abstract)
  3. Morton DP, Callister R. Characteristics and etiology of exercise-related transient abdominal pain. Med Sci Sports Exerc. 2000 Feb;32(2):432-8.
  4. Morton DP, Callister R. EMG activity is not elevated during exercise-related transient abdominal pain. J Sci Med Sport. 2008 Nov;11(6):569-74.
  5. Morton DP, Callister R. Factors influencing exercise-related transient abdominal pain. Med Sci Sports Exerc. 2002 May;34(5):745-9.
  6. Morton DP, Callister R. Influence of posture and body type on the experience of exercise-related transient abdominal pain. J Sci Med Sport. 2010 Sep;13(5):485-8.
  7. Morton DP, Callister R. Spirometry measurements during an episode of exercise-related transient abdominal pain. Int J Sports Physiol Perform. 2006 Dec;1(4):336-46. (Abstract)
  8. Morton DP, Richards D, Callister R. Epidemiology of exercise-related transient abdominal pain at the Sydney City to Surf community run. J Sci Med Sport. 2005 Jun;8(2):152-62.
  9. Morton DP. Exercise related transient abdominal pain. Br J Sports Med 2003;37:287–288
  10. Muir B. Exercise related transient abdominal pain: a case report and review of the literature. J Can Chiropr Assoc 2009; 53(4):251-260
  11. Pauwels N. Towards evidence based emergency medicine: Best BETs from the Manchester Royal Infirmary. BET 1: Is exercise-related transient abdominal pain (stitch) while running preventable? Emerg Med J. 2012 Nov;29(11):930-1. (Abstract)
  12. Simons SM, Kennedy RG. Gastrointestinal problems in runners. Curr Sports Med Rep. 2004 Apr;3(2):112-6.
  13. Spitznagle TM, Sahrmann S. Diagnosis and treatment of 2 adolescent female athletes with transient abdominal pain during running. J Sport Rehabil. 2011 May;20(2):228-49. (Abstract)
  14. Viola TA. Evaluation of the athlete with exertional abdominal pain. Curr Sports Med Rep. 2010 Mar-Apr;9(2):106-10.
  15. Waterman JJ, Kapur R. Upper gastrointestinal issues in athletes. Curr Sports Med Rep. 2012 Mar-Apr;11(2):99-104.