Estudio de la dosis de masaje para el dolor crónico de cuello: protocolo para la evaluación de la respuesta de la dosis y análisis de masaje

Resumen por Èric Janeiro.

Los autores de este artículo son Karen, J. Sherman; Andrea, J. Cook; Janet, R. Kahn; Rene, J. Hawkes; Robert, D. Wellman; Daniel, C. Cherkin. Estos investigadores forman parte del grupo de salud del instituto de investigación de Seattle, USA. 

Este estudio es un protocolo que pretende determinar tres componentes clave en la dosificación del masaje para personas con dolor crónico de cuello para conocer la eficacia del tratamiento, estas medidas son el número de sesiones semanales, la duración de cada sesión y el número optimo de semanas de tratamiento. 

Para poder valorar los diferentes aspectos se escogerán de las clínicas de atención primaria a 228 participantes y se clasificarán en 6 grupos de 38 personas aleatoriamente y se dividirá el tratamiento en dos periodos. El primer periodo será de una duración de 4 semanas donde al grupo 1 se le pondrá en lista de espera, a los otros 5 grupos se les hará 1,2 o 3 sesiones de tratamiento de una durada de 30 o 60 minutos; en este periodo se pretenderá averiguar por tanto el numero optimo de sesiones y duración de estos. En el segundo periodo al grupo 1 se le hará una sesión de 60 minutos semanales durante 4 semanas mientras que a los otros 5 grupos la duración será de 6 semanas, en este periodo se quiere valorar el número óptimo de semanas de tratamiento. 

El protocolo de tratamiento tanto para las sesiones de 30 minutos como para las de 60 son casi idénticos ya que solo varía el tiempo que el terapeuta emplea en cada maniobra o sección del tratamiento. Dentro de las maniobras que se utilizarían estarían: valoración del rango de movimiento; drenaje linfático; fricciones lentas en base del cráneo, músculos anteriores del cuello y escalenos; estiramientos musculares para terminar y mejorar la manipulación de los tejidos blandos y terapia de control postural para abordar posibles compensaciones.

Resultados

Las principales medidas de resultado que se evaluaran son la disfunción y el dolor de cuello que se evaluaran a partir del cuestionario “Neck Disability Index” (compuesto de 10 preguntas con 5 respuestas las cuales puntúan de 0 a 5 y con una puntuación de 50 puntos como máximo y, según esta puntuación, se clasificaría el tipo de discapacidad que tiene respecto a las cervicales) y la escala visual analógica (es una línea recta con un extremo que significa ausencia de dolor y el otro extremo que significa el peor dolor imaginable la cual se puntúa del 0 al 10 y se refiere a la intensidad del dolor). La forma de evaluación será a partir de entrevistas telefónicas y de cuestionarios por internet varias veces durante el tratamiento.

Los resultados obtenidos serán analizados mediante diferentes ecuaciones estadísticas, las que permitirán determinar si hay diferencia significativa entre los diferentes grupos para poder confirmar que combinación de tratamiento es el más adecuado. Estos resultados podrían verse afectados debido a que los grupos con mayores dosis pueden no cumplir el calendario establecido. Por otra parte, se cree que a mayores dosis (más número de sesiones y/o duración de la sesión) la evolución es bastante menos perceptible ya que existe un umbral el cual, en llegar a este, el grado de mejoría es prácticamente inexistente. 

Conclusiones

Este estudio pretende demostrar cual es la dosis óptima de masaje para tratar el dolor crónico de cuello pero ya que cuenta con un amplio programa de dosificación (muchos grupos a estudiar con diferentes pautas) puede ser difícil de evaluar. La principal causa de esto podría ser que los participantes que tengan dosis más elevadas (3 sesiones semanales de 60 minutos) podrían no respetar dichas pauta de tratamiento. 

Referencia

Sherman  K et al. Dosing study of massage for chronic neck pain: protocol for the dose response evaluation and analysis of massage. BMC Complementary and Alternative Medicine [internet]. 2012 [consulta 1 de febrero de 2014]. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3546891/

Estudio sobre la positividad de los efectos del masaje terapéutico en una paciente con narcolepsia

Resumen por Aintzane Arrosagaray.

El instituto de tecnología avanzada de Toronto publica en la revista Internacional de Masaje Terapéutico y Trabajo Corporal de 2013 un estudio sobre la efectividad del masaje terapéutico en una mujer de 23 años con los primeros síntomas de narcolepsia. Describen la narcolepsia como un trastorno de la somnolencia excesiva que se caracteriza por una excesiva somnolencia diurna, la parálisis del sueño, cataplejía, los patrones de sueño nocturnas y alucinaciones hipnagógicas.

Estudios manifiestan que los individuos con narcolepsia aún con medicación sufren de problemas educacionales y ocupacionales, por eso y para que haya un buen estado de alerta durante el día, creen que es necesario mantener el sueño reparador e higiénico.

La mayoría de meta análisis sugieren el masaje terapéutico para problemas psicológicos, como el de reducir la ansiedad y depresión. Expresan que la terapia manual mejora el sueño en diferentes individuos, reduciendo los problemas respiratorios y las apneas.

En este estudio intentan que en vez de crear sedación, el masaje sirva de estimulación para la paciente con narcolepsia actuando directamente en las neuronas sensoriales del cuerpo utilizando técnicas de masaje específicas. La fisioterapeuta proporcionaba al paciente 45 minutos de masaje terapéutico, cinco días a la semana. Mientras dormía, la paciente permanecía monitorizada con el “Leeds Sleep Evaluation Questionaire”. Se trata de un sistema que controla los cambios subjetivamente percibidos en el sueño.

Cada sesión comenzaba con un reflejo superficial y técnicas fluidas de masaje, incluyendo percusiones rápidas y “pretrissage” (amasamiento o pellizcamiento mediante la tracción del cuerpo muscular con una serie de contorsiones anteriores y posteriores) aplicado en la parte anterior y posterior de las piernas, espalda y las dos extremidades superiores.

Después de este periodo, y gracias a la monitorización diaria se pudo observar la mejoría de los síntomas, pero cabe destacar que la paciente mejoró su calidad de sueño por las noches y la capacidad para dormirse. (Fig. 1)

El estudio considera que se debería de realizar un estudio con un periodo más largo y riguroso para ver las debilidades de este tratamiento y comprobar que realmente el masaje terapéutico funciona con todos los individuos que tienen narcolepsia. Por eso, estos resultados no deben de ser generalizados a todos estos pacientes.

Pese a esto, el masaje terapéutico tiene efectos positivos en un paciente con estas características, ya que mejora notablemente la calidad del sueño y la capacidad para quedarse dormido por las noches.

Referencia bibliográfica:

Hill R, Baskwill A. Positive effects of massage therapy on a patient with narcolepsy. Int J Ther Massage Bodywork [Internet]. 2013 Jan;6(2):24–8. Available from: http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=3666598&tool=pmcentrez&rendertype=abstract

Últims dies de matriculació!!! PRINCIPIS I PRÀCTICA DE LES TÈCNIQUES D'ESTIRAMENT

Informació: prof.alexmeri@gmail.com

CURS DE QUIROMASSATGE COMPLET!!

http://www.anatomic.cat/Formacions/oferta%20continuada%202n%20semestre%202013.pdf

Una revisió de les investigacions del massatge terapèutic en infants prematurs

Resum per Marta Franch.

Field T, Diego M, Hernandez-Reif M, publiquen a l’abril de 2010 una revisió sobre el massatge terapèutic en infants prematurs amb l’objectiu de comprovar si la teràpia tenia efectes positius en l’augment de pes d’aquests nadons.

Diferents estudis de massatge terapèutic basats en l’estimulació tàctil i kinestèsica mostren un increment d’un 21-48% més en el guany de pes i una estada hospitalària de 3-6 dies menys que el grup control.

Un estudi mostra que els nens augmenten de pes abans del 5è dia. Això porta a fer un estudi amb períodes més curts d’aplicació de la teràpia i mostra que els nounats que han rebut només 5 dies de teràpia tenen un increment del 48% en l’augment de pes.

Uns estudis sobre el creixement de l’os, demostren que els nadons que han rebut exercicis de les extremitats tenen un augment de pes inferior als que han rebut massatge (0-38%). Encara que, cal tenir en compte que les sessions eren més curtes i només un cop al dia. Tot i així, es va observar un augment de la densitat mineral òssia, fet que porta a l’augment de pes i creixement ossi. S’ha demostrat que el moviment passiu o l'exercici de les extremitats en nadons prematurs augmenta els marcadors de formació òssia en sèrum.

Ja que els exercicis d’aquests estudis són molt similars als del protocol de massatge, es pot dir que aquest, també augmenta els marcadors de formació òssia en sèrum. Aquest creixement ossi pot ser degut a l’augment dels nivells de IGF-1, els quals tenen un paper important en la formació, manteniment i regeneració de la massa òssia.

Un estudi compara l’eficàcia del massatge segons si l’aplica la mare del nadó o el professional i es demostra que les mares són tan capaces com el professional per dur a terme la teràpia i aconseguir l’augment de pes del nadó respecte el grup control. Per altra banda, les mares implicades en el tractament van experimentar una disminució dels símptomes de depressió.

Altres investigacions mostren que el massatge amb oli de coco i el de càrtam donen lloc a un augment de pes i longitud del nen respecte a l’oli de mineral i el placebo. També pot tenir finalitat nutritiva, ja que la seva absorció augmenta significativament els valors dels àcids grassos dels nens que han rebut el massatge amb l’oli. A més, l’ús d’oli sintètic s’associa a l’augment de l’activitat vagal i, per tant, en l’augment de pes.

Per altra banda, els nens que han rebut massatge tenen una hospitalització de 3 a 6 dies menys que els que no n’han rebut, això permet una reducció significativa dels costos hospitalaris.

Alguns estudis demostren que els mecanismes subjacents a l’augment de pes a través del massatges realitzat a pressió moderada són l’augment de l’activitat vagal i la motilitat gàstrica. També s’ha observat que els prematurs que reben la teràpia són més actius, sense que això comporti una major despesa calòrica.

Els estudis conclouen que els infants prematurs que reben massatge terapèutic experimenten un major augment de pes respecte els que no en reben. Tot i així, les variables no demostren totalment les raons dels mecanismes subjacents que donen lloc a aquest augment de pes i, per tant, seria necessari una nova via d’estudis.

Field T, Diego M, Hernandez-Reif M. Preterm Infant Massage Therapy Research: A Review. Infant Behav Dev. 2010 April; 33(2): 115–124.

FORMACIONS 2013

 2 ÚLTIMES PLACES EN EL CURS DE QUIROMASSATGE

El massatge facial redueix l’ansietat i l'estat de mal humor i incrementa l'activitat nerviosa simpàtica.

Resum fet per Pol Segarra.

En aquest article publicat al 2008 per Tomoko Hatayama, Shingo Kitamura, Chihiro Tamura, Mayumi Nagato i Koichiro Ohnuki, i realitzat a la Universitat de Kyushu (Fukuoka, Japó), ens explica que en el massatge o en els tractaments facials els pacients redueixen la seva angoixa psicològica i que activen el sistema nerviós simpàtic, ja que en les anàlisis s’han observat que els nivells d’alta freqüència (HF) augmenten just després del massatge. 

En el massatge general de la part posterosuperior del cos, és a dir, espatlles i part posterior del tronc, s’ha vist que només es redueix l’ansietat i que la tensió arterial disminueix una mica. En canvi, en el massatge facial també s’aprecia una relaxació extrema i superior a la del massatge corporal. 

Tot i així, els observadors van veure que aquesta disminució de HF era degut a la desactivació general que produeix el massatge facial, juntament amb els factors de son i la significativa reducció de l’ansietat. La conclusió final que van deduir era que el massatge facial podria tenir efectes positius no solament vers la bellesa, sinó que també en l’estat psicològic i l’activitat cerebral de la persona. 

Un estudi que van realitzar Inoue i Hughes y Stones, divulguen sobre el canvi de l’estat d’humor associat a l’activitat del sistema nerviós autònom. En aquets estudi es varen formular dues grans hipòtesis. 

Per saber si aquest estudi era cert, varen agafar 32 japoneses (dones) que tinguessin entre 20 i 40 anys. El procediment del massatge es basava en 4 passos. El primer, una neteja amb crema netejadora de mans. El segon, extreure la queratina amb exhalació. El tercer, ones ultrasòniques tractades amb gel. Finalment, el quart pas, utilització de loció per retenció d’humitat. El temps del tractament va ser d’uns 45 minuts. 

Al pacient se li va realitzar abans i després dos qüestionaris diferents, la forma POMS-short i la forma STAI-JYZ.

La forma POMS-short està formada de 30 preguntes sobre l’estat d’humor corrent. El pacient selecciona un dels valors per cada grup. Els valors són 0, 1, 2, 3 i 4; en el que 0 és l’estat d’humor mínim i el 4 és l’estat d’humor màxim.

La forma STAI-JYZ, és una escala de 20 articles que mesuren el nivell d’ansietat. El pacient selecciona un dels quatre valors (1, 2, 3, 4), en el que el valor 1 és el mínim i el valor 4 és el màxim.  Les puntuacions STAI-JYZ indiquen un augment en la resposta a l'estrès estacional i una disminució en condicions de relaxació. 

Totes les dades de les dos formes estan expressades amb un +/- dins l’error estàndard. L’estadística va ser calculada amb la versió 14 SPSS (Chigago, EEUU). Els resultats eren l’important del procediment.

• En la Fig. 1 els resultats obtinguts han estat plenament satisfactoris amb l’augment de LF i HF després del massatge. (P=0.035).
• En la Fig. 2, podem apreciar la diferència entre els resultats mitjans entre el premassatge i el postmassatge. Molts dels resultats obtinguts dels diferents sentiments negatius van disminuir després del massatge. Especialment, la tensió, l’ansietat i la fatiga, que van disminuir considerablement en quasi tots els pacients. La hostilitat i la ira no han variat gaire. I concretament els resultats de l’ansietat a l’STAI s’ha reduït molt després del massatge (P<0.001).

Figura 1 : Canvi de la relació LF / HF abans i després d'un massatge facial. Les barres d'error indiquen ± ES, n = 32, *: p <0,05.

Figura 2: Els canvis en la qualificació de la prova significa POMS abans i després d'un massatge facial. Cada valor representa la mitjana de puntuació de sis subescales de la prova POMS, i s'expressa com la mitjana ± ES (n = 32, *: p <0,05). TA (tensió i ansietat), D (depressió i abatiment), AH (la ira i l'hostilitat), V (vigor), F (fatiga), i C (confusió).

Fins al moment, tots els estudis han reportat efectes fisiològics i psicològics positius del massatge de tot el cos quan es realitza com un mètode de condicionament psicosomàtic. Tot i així, existeixen poques investigacions sobre el massatge estètic facial. L'ansietat en els estats d'ànim de l’STAI i negatius en el POMS-short es va reduir significativament després del massatge. Aquests resultats són consistents amb l'anterior estudi. 

En contra a aquesta predicció, l'activitat nerviosa simpàtica augmenta després del massatge. S'especula que la discrepància era simplement a causa de les diferències en el moment del mesurament. 

En conclusió, el present estudi podria demostrar que el massatge facial redueix l'angoixa psicològica. En conjunt, podria ser raonable que el massatge facial va ser realitzat originalment com un tractament cosmètic, ja que té un efecte de refresc en lloc de relaxació. Per tant, s'espera que l'ús de mètodes d'avaluació psicològic i fisiològic permeti al mateix temps que s’aconsegueixi informació més concreta i així poder avaluar millor els efectes dels diversos estímuls.

Referències

- Inoue et al i Hughes y Stones¹: Inoue N, Kuroda K, Sugimoto A, Kakuda T and Fushiki T (2003) Autonomic nervous responses according to preference for the odor of Jasmine tea. Biosci Biotechnol Biochem 67, 206–1214

Hughes JW and Stoney CM (2000) Depressed mood is related to high-frequency heart rate variability during stressors. Psychosom Med 62, 796–803.

- STAI²: State Trait Anxiety Inventory. És una mesura comunament utilitzada de característica i estat d'ansietat (Spielberger, Gorsuch, Lushene, VÄGG, i Jacobs, 1983). Pot ser utilitzat en entorns clínics per diagnosticar l'ansietat i per distingir-les síndromes depressius.