Els efectes del massatge precompetitiu en sprints de 20 metres

Resum per Rosi Uréndez Gawthorpe

Un estudi realitzat al 2010 per Iain M. Fletcher  a la Universitat de Bedfordshire (Regne Unit) va investigar els efectes del massatge pre-competitiu efectuat a esportistes abans de practicar un sprint de 20 metres de longitud.

El massatge, definit com a una estimulació mecànica dels teixits a través de l’aplicació de pressions rítmiques i estiraments, s’ha utilitzat significativament tant en processos terapèutics com dins de l’àrea de l’esport i es realitza de diferents maneres depenent dels resultats que vulguem obtenir (massatge superficial i estimulador per a la preparació competitiva, profund i lent per a la relaxació, etc). El tipus de massatge recomanat per aconseguir una resposta intensa i ràpida és el de renovació venosa superficial a un ritme accelerat i el d’amassament.

Per altra banda, els escalfaments previs a un exercici d’alta intensitat busquen augmentar la temperatura dels músculs, les reaccions enzimàtiques encarregades de la producció d’energia, el rang de moviment i estimular el sistema nerviós.

Per realitzar aquest estudi es van escollir 20 estudiants (nois de 22 anys, 83 Kg i 1’80 m d’alçada, aprox) que practicaven esports  en equip i es van establir tres protocols d’escalfament:

·      Massatge pre-competitiu (MP): massatge (a cames i glutis) de 9 minuts que incloïa renovació venosa i amassament.

·      Escalfament actiu tradicional (EAT): córrer 4 voltes a un pavelló esportiu (a 30s/volta) seguit d’un estirament estàtic de la musculatura de l’extremitat inferior i glutis.

·      Massatge pre-competitiu combinat amb un escalfament actiu tradicional (MP+EAT): massatge de 9 minuts, 1 minut de descans i l’escalfament esmentat.

Per valorar els resultats es va mesurar el temps en fer l’sprint, la velocitat del moviment del genoll i la longitud i velocitat de les passes.

A la recollida de dades es va evidenciar que:

·      Els grups EAT i MP+EAT van realitzar l’sprint d’un 2’5% (aprox) més ràpid que el MP.

·      La velocitat del moviment del genoll va resultar d’un 16% aprox. major en els grups EAT i MP+EAT respecte el MP.

·      La velocitat de les passes va ser major en els grups EAT i MP+EAT en comparació amb el grup MP.

Gràcies a aquest estudi es va concloure que el massatge pre-competitiu provoca un sprint més llarg en comparació amb els escalfaments tradicionals o el massatge combinat amb l’escalfament. Sembla ser, doncs, que el massatge pre-competitiu té una repercusió negativa sobre la pràctica de l’sprint, encara que, si a aquest li afegim l’escalfament actiu tradicional, disminueixen els efectes negatius. La combinació de massatge pre-competitiu amb escalfament actiu tradicional no va obtenir millors resultats que l’execució, únicament, de l’escalfament tradicional, així que es considera que el massatge, en aquest cas, pot ser una pèrdua de temps en quant a la preparació d’aquest pràctica esportiva.

Fletcher IM. The effects of precompetition massage on the kinematic parameters of 20-m sprint performance. J Strength Cond Res. 2010 May;24(5):1179-83. doi: 10.1519/JSC.0b013e3181ceec0f.